S’ofensiva ucraina in tretos de Karkhiv; sa mobilitatzione ordinada in parte dae Vladimir Putin; su referendum unilaterale pro s’unione de sos territòrios ocupados dae sos russos a sa Federatzione; su dannu festadu in Polònia a su Nord Stream 2 in su mare Bàlticu; sa ritirada de su generale Aleksandr Lapin dae Kransi Liman; s’ipòtesi de s’impreu tàticu de s’arma atòmica; sa rechesta de s’atacu preventivu inditadu dae Volodymyr Zelensky a pagas dies dae su decretu contràriu a sas tratativas; sos americanos chi iscòbiant is autores de s’atentadu a sa fìgia de Aleksandr Dugin; su ponte de Crimea chi la collegat cun sa regione de Krasnodar ghetadu a terra. E àteras chi nd’amus a intèndere.
Sas crònacas atonginas de custa gherra nos oferint unos cantu elementos in prus pro cumprèndere unu mìnimu de dinàmicas de custu busìllibu bèllicu pro nudda evitadu a pustis de sas acontèssidas de su 2014, de sos mortos (14mila) e de sos fertos (34mila) in Donbass in oto annos. Ma no ischimus ancora comente s’at a pòdere isboligare sa fatzenda. Mannu oramai sos 70 annos, lòmpidos custas dies, est craru chi su benidore polìticu de Putin est una chistione in agenda. A su puntu de nos pregontare nois puru – sighende sa narratzione intregada·nos a fitianu – si at a èssere issu a isgantzare sa bomba atòmica o chie l’at a pigare su cadreone in su Cremlinu s’in casu de tramadura de palatzu. E duncas movamus dae custos duos elementos.
1) Sa bomba atòmica?
Nânt-chi est tàtica. Ma ite chèrgiat nàrrere no l’ischimus. A como sas ùnicas armas nucleares chi ant tzocadu in gherra sunt sas de Hiroshima e Nagasaki e fiant istratègicas. Su malu est chi, mancari tàtica, potzat èssere finamentas prus potente de sas de su ‘45. A como ischimus, semper cunforma a sas narratziones mainstream, chi sa possibilidade de impreu siat ligada a sa difesa de su territòriu russu chi, cunforma a sas annessiones noas, diat dèvere tènnere àteras lacanas. Ma b’at de nàrrere àteru. Est dae su 24 de freàrgiu chi Putin est narende chi «sa risposta de sa Rùssia at a ingendrare cunsighèntzias mai iscumproadas» avertende a «chie si siat chi dae foras chirchet de interferire».
E dae foras bi nd’at àpidu prus de una de interferèntzia: sos guvernos otzidentales, non de si limitare a sas santziones ebbia, nch’ant imbiadu armas, armas e galu armas a Ucràina. Diamus pòdere mentovare su sistema de coetes Himars ebbia (High mobility artillery rocket systems), intregadu dae sos Istados unidos, chi at contribuidu a mudare sos raportos de fortza in campu. Tzertu, b’at de nàrrere chi Usa e Nato no ant postu mente a Kiev chi cheriat a serrare sas àeras (est a nàrrere gherra direta – deretu – intre alleàntzia atlàntica e Rùssia), ma non si podet nàrrere chi s’otzidente no apat fatu sa parte sua. Sas cunsighèntzias a como sunt de natura econòmica e mescamente a dannu de sos Paisos europeos ghiados dae guvernantes chi no ischint a cale santu si ghetare.
Ma at a èssere sa defensa de su territòriu s’elementu chi diat pòdere ingendrare s’escalation atòmica, mescamente a pustis de sos decretos de annessione de sas regiones ucrainas de Cherson e de Zaporiž’ja e de sas repùblicas de Donetsk e de Lugansk? «In casu de minetza a s’integridade territoriale de su Paisu nostru e pro defensare sa Rùssia e su pòpulu nostru – at naradu Putin -, amus a pòdere ricùrrere a totus sos sistemas de armas chi tenimus a disponimentu. Custa no est una brulla».
A su chi narat Andrey Baklitskiy, senior researcher in sas Natziones unidas, in Rùssia non b’at una dotrina nucleare che a sa de sos Istados unidos. B’at petzi una dotrina militare cun pagas rias in contu de impreu de s’arma atòmica agiornadas, sas ùrtimas bortas, su 2000, su 2010 e su 2014. E a ùrtimu si cunfirmat chi custu impreu b’at a èssere petzi in tres casos: 1) un’atacu contra a sa Rùssia cun armas de distrutzione de massa o nucleares; 2) un’atacu contra a alleados semper cun armas de distrutzione de massa o nucleares; 3) un’atacu cunventzionale contra a sa Rùssia chi minetzet s’esistèntzia de s’istadu.
Leave a comment