Sas limbas de Bèlgiu

de Sarvadore Serra

Su Rennu de Bèlgiu  tenet tres limbas ufitziales: s’olandesu, su frantzesu, e su tedescu. Ma si faeddant fintzas limbas minoritàrias no ufitziales e dialetos.

Sa Costitutzione Belga garantit sa libertade linguìstica in s’isfera privada. S’artìculu 30 narat chi “s’impreu  de sas limbas  faeddadas in Bèlgiu est lìberu; petzi sa lege podet regulare custa matèria, e petzi  pro atos de sas autoridades pùblicas e pro matèrias legales.” Pro sas autoridades pùblicas b’at una  legislatzione linguìstica chi interessat s’olandesu, su frantzesu e su tedescu, mancari chi sa Costitutzione Belga non naret in manera esplìtzita cale limba tenet status ufitziale. Semper e cando, s’artìculu 4 partzit su logu  in  àreas linguìsticas, chi formant sa base  de s’istrutura federale: “Su Bèlgiu tenet bator àreas linguìsticas: s’àrea in ue si faeddat in frantzesu, s’àrea in ue si faeddat in olandesu, s’àrea bilìngue de Bruxelles Capitale e s’àrea in ue si faeddat in tedescu.”

In antis chi s’istrutura federale e sa legislatzione linguìstica esserent introduidas cun gradualidade  in su sèculu XX, su frantzesu fiat, in generale, s’ùnica limba impreada  dae sas autoridades pùblicas. Pro nàrrere, sa versione olandesa de sa Costitutzione  at otentu su matessi status  de s’originale in frantzesu petzi in su 1967, e sa versione tedesca petzi in su 1991.

De sos abitantes de su Bèlgiu, belle su 59% faghet parte de sa comunidade fiamminga, su 40% de sa comunidade frantzesa e su 1% de sa comunidade germanòfona. Mancari sa forma istandard  de olandesu impreada  in Bèlgiu siat belle idèntica a sa chi si faeddat in Olanda, a su sòlitu li narant “fiammingu“.

S’olandesu est sa limba ufitziale de sa comunidade fiamminga e de sa regione fiamminga e, in pare cun su frantzesu, una de sa limbas ufitziales de sa regione de sa capitale Bruxelles. Sos dialetos olandesos printzipales chi si faeddant  in Bèlgiu  sunt su brabantie, su fiammingu otzidentale, su fiammingu orientale e su limburghesu; si faeddant fintzas in sa làcana cun s’Olanda, e su fiammingu otzidentale lu faeddant fintzas in sa  Fiandra frantzesa. Unos cantos subdialetos nche sunt a largu meda dae s’olandesu istandard e non totus los cumprendent. A sas paràulas chi bi sunt petzi in s’olandesu belga lis narant  belgitzismos (e gasi etotu sas paràulas chi si impitant mescamente in su frantzesu belga). Su dialetu brabante originale de Bruxelles l’at influentzadu meda su frantzesu. Como lu faeddat una minoria in sa regione,  ca sa limba de abitantes medas  est cambiada  durante sa chi li narant “Frantzesizatzione de Bruxelles.

Sa segunda limba prus faeddada, chi l’impitat dae sa nàschida belle su  40% de sa populatzione, est su frantzesu.  Est sa limba ufitziale  de sa  Comunidade Frantzesa (chi, comente sa Comunidade Fiamminga, est una entidade polìtica), sa limba dominante in Vallònia (chi tenet fintzas una Comunidade Germanòfona minore) e de sa Regione Bruxelles Capitale. Belle totu sos abitantes de sa Regione Capitale faeddant in frantzesu,  o comente limba primària issoro (50%), o comente  lingua franca (45%).  B’at fintzas fiammingos medas chi faeddant su frantzesu  comente segunda limba. Su  frantzesu belga est, pro cosas medas, idènticu a s’istandard – su frantzesu pariginu –  ma si diferèntziat  in unos cantos puntos  de su vocabulàriu, de sa pronùntzia,  de sa semàntica.

Su tedescu est sa limba ufitziale prus pagu difusa in Bèlgiu, ca petzi su 1% de sa populatzione lu faeddat dae sa nàschida. Sos chi faghent parte de sa Comunidade Germanòfona de Bèlgiu sunt 77.000 pessones, e istant in un’àrea chi l’aiat tzèdida s’ Impèriu Germànicu in base a su Tratadu de Versailles firmadu a pustis de sa  Prima Gherra Mundiale. In su 1940 sa Germània nazista s’aiat torradu a annètere sa regione a pustis de s’invasione de su  Bèlgiu  durante sa  Segunda Gherra Mundiale; a pustis de sa gherra est torrada a su Bèlgiu

In prus de custas tres limbas ufitziales, in Bèlgiu si faeddant àteros idiomas, comente in Wallonia, in ue su frantzesu s’est fatu dominante petzi dae pagu.  Sa Comunidade Frantzesa los at reconnotos comente limbas separadas  (langues régionales endogènes, lit. ‘limbas regionals endògenas’) dae su  1990,  sena leare, però,  mesuras cuncretas in favore issoro.

Ligàmene: https://en.wikipedia.org/wiki/Languages_of_Belgium

 

Lassa unu cummentu

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *

*