Sa limba croata

– de Sarvadore Serra –

 

Su croatu  (hrvatski [xř̩ʋaːtskiː]) est sa variedade istandardizada      de sa limba serbu-croata  impitada dae sos  croatos,  mescamente  in Croàtzia, in Bòsnia – Herzegòvina, in sa provìntzia serba de Vojvòdina e in àteros logos probianos. Est s’istandard ufitziale e literàriu de Croàtzia. Est fintzas una de sas limbas ufitziales de Bòsnia–Herzegòvina, e limba minoritària reconnota  in Sèrbia e in unos cantos logos a curtzu. In s’Istadu italianu sa limba croata est tutelada dae sa Lege n. 482/1999. Est devènnida limba ufitziale de s’Unione Europea a pustis chi sa Croàtzia at cumintzadu a nde fàghere parte su 1 de trìulas de su 2013; semper in su 2013, s’Unione at cumintzadu a publicare  una versione in croatu de sa gazeta ufitziale sua.

Su croatu istandard tenet su fundamentu suo  in unu de sos dialetos prus difusos  de su serbu-croatu, su shtokavian, pro èssere prus pretzisos su  herzegovinianu orientale, chi est fintzas sa base de sos istandard  serbu, bosnìacu e montenegrinu. In su mesu de su sèculu 18 b’at àpidu sas primas proas pro fàghere un’istandard literàriu croatu: ant tentu contu de su dialetu neo-shtokavian, faghendeˑnde una lingua franca supraregionale, e nch’ant torradu a modalidades vernaculares sos dialetos  regionales chakavian, kajkavian  e shtokavian. Su rolu detzisivu l’ant giogadu  sos  croatos vukovianos, chi ant istabilizadu s’impreu de su neo-shtokavian comente istandard literàriu intre s’agabbu de su sèculu 19  e su cumintzu de su sèculu 20, in prus de elaborare  un’ortografia fonològica. Su croatu l’iscrient  cun s’ alphabetu latinu de Ljudevit Gaj.

Elementos sotziupolìticos

Su croatu, mancari tecnicamente siat una forma de  serbu-croatu, a bias est cunsideradu una limba distinta. Sos cunsideros puramente linguìsticos fundados in sa intellegibilidade a pare (limbas abstand) a s’ispissu sunt incumpatìbiles cun sas cuntzetziones sotziuplìticas de sa limba, e podet acuntèssere chi variedades intellegìbiles a pare podent èssere cunsideradas limbas a parte. Sas diferèntzias intre sas formas istandard de serbu-croatu a s’ispissu sunt esageradas pro resones polìticas. Medas linguistas croatos cunsìderant su croatu una limba a parte comente elementu crae de s’identidade natzionale. Si tratat de una chistione sensìbile in Croàtzia, ca s’idea  de una limba a parte  comente caraterìstica prus importante de una natzione  est atzetada unu pagu in totue, e protzedit dae s’istòria europea de su sèculu 19. Sa Decraratzione subra de su status e nùmene de sa limba literària croata, de su 1967, cun sa cale unos cantos autores e linguistas croatos ant pedidu prus autonomia  pro sa limba croata, est cunsiderada  in Croàtzia sa pedra miliare de sa polìtica linguìstica e, prus in generale, sa pedra miliare de sa polìtica natzionale.

Su tèrmine “serbu-croatu” l’impitant galu sos istudiosos istràngios comente forma generale, ma sos faeddadores no l’impitant prus. In Croàtzia narant chi sa limba ufitziale de sa Jugoslàvia, una forma istandardizada de serbu-croatu, fiat  “artifitziale”,  o un’istrumentu polìticu  impreadu pro ammesturare  duos pòpulos distintos. In totu sos teritòrios de sa ex Jugoslàvia su tèrmine est istadu sustituidu dae sos tèrmines ètnicos  serbu, croatu  e bosnìacu.

Status ufitziale

Su croatu istandard est sa limba ufitziale  de sa  Repùblica de Croàtzia  e, in pare cun su bosnìacu  istandard e su  serbu istandard, est una de sas tres limbas ufitziales de Bòsnia e Herzegòvina.  Est ufitziale fintas  in sas regiones  de  Burgenland (Àustria) e   Vojvodina (Sèrbia). Est coufitziale,  in pare cun su  rumenu , in sas comunas de Carașova e Lupac, Romania. Est tutelada  in  Itàlia.

Su croatu l’impitant in manera ufitziale e l’insinnant in totu sas  universidades de Croàtzia e in s’ Universidade de Mostar, in Bòsnia -Herzegòvina.

Non b’at un’ente incarrigadu de controllare  s’impreu giustu de su croatu. Sa limba istandard l’impitant in manera direta  in sos libros de gramàtica e in sos ditzionàrios de iscola, gasi comente in su currìculum iscolàsticu  de su Ministèriu de s’Istrutzione

Sas publicatziones prus reghentes subra de su croatu istandard sunt:

Sunt de importu fintzas sas racumandatziones de s’editore Matica hrvatska,  de s’Istitutu lessicogràficu  Miroslav Krleža  e de sa  Croatian Academy of Sciences and Arts.

A pustis de s’indipendèntzia ant publicadu traballos linguìsticos medas; in mesu de custos b’at tres ditzionàrios monolìngues  de su croatu cuntemporàneu.

 

Sos croatos in s’Istadu italianu

Sunt una minoria natzionale formada dae tzitadinos de sa  Repùblica de Croàtzia residentes in Itàlia (17.698 a su 31 de nadale  2016, cuntzentrados mescamente  in Vènetu, Friuli Venètzia Giùlia e Lombardia) e dae tzitadinos italianos de limba e cultura croata. In mesu de custos ùrtimos, tenet un’importu particulare sa comunidade de sos  croatos de su Molise (unas 1.000 pessones chi faeddant in croatu), chi sunt lòmpidos a su tzentru de Itàlia  in s’Edade de Mesu, gasi comente sas comunidade  de sos  croatos de Trieste.

Croatos de su Molise

Sos croatos de su Molise sunt una minoria etnu-linguìstica presente in sas comunas de Montemitro, Acquaviva Collecroce e San Felice del Molise. Est una comunidade islavòfona catòlica chi aiat lassadu  sos oros de levante de s’Adriàticu  in antis  de s’invasione otomana, faghendeˑsi agasagiare in su Rennu de Nàpule, e chi at mantesu finas a oe sa limba croata molisana sua e sas costumàntzias tìpicas suas.

 

Croatos de Trieste

Trieste at tentu una presèntzia croata in totu s’istòria sua. Sos primos assòtzios croatos pro s’agiuare a pare  si sunt formados in custa tzitade  in s’agabbu de su sèculu 19. S’italianizatzione e sas cunseguèntzias de su fascismu a pustis de sa prima gherra mundiale ant indebilitadu  custas formas organizadas de sotzializatzione  intre sos croatos  e sos àteros islavos (mescamente islovenos).

A diferèntzia de sos islovenos, chi sunt prus medas e tenent raighinas prus fundudas, sos croatos de  Trieste non resessint a mantènnere  sas istruturas issoro de riferimentu  in s’Itàlia repubblicana. In sa cunventzione  ìtalu-jugoslava b’aiat àpidu su reconnoschimentu a pare  de sa  minoria islovena in Itàlia e de sa minoria italiana in Jugoslàvia, ma non de sa minoria croata. Sos croatos de  Trieste sunt torrados a s’assotziatzionismu in sos  annos 90, cando bi fiat sa  gherra de indipendèntzia croata, cun sa nàschida de su “Comitato Pro Croazia” in su 1992 e de sa Matica hrvatska (Matrix Croatica) in su  1996, ativa finas a cumintzos de sos annos  2000. In fines, in su  1999,  s’est cunsolidada sa  “Comunità Croata di Trieste” (Hrvatska Zajednica u Trstu) comente assòtziu culturale de sa minoria croata triestina.

Dae su 1999 sa  Comunidade croata de Trieste ammàniat s’imparàngiu in iscola de sa limba croata, tenende contu de su “Curriculum de s’insinnamentu  de su croatu in logu istràngiu ” de su Ministèriu de s’istrutzione e de s’isport croatu. Dae su 2003 sas letziones las faghent  in s’iscola elementare islovena “J. Ribičič-K. Širok” in carrera de  Frausin 12.

In Trieste b’at fintzas unu  consoladu generale de sa Repùblica di Croàtzia

Croatos de Roma

Una comunidade croata est presente in Roma pro more de sos ligàmenes  intre sa Crèsia catòlica croata e su Vaticanu, a fùrriu de su “Pontificio Collegio Croato de San Girolamo” (in carrera Di Ripetta).

Cando bi fiant sa gherra de indipendèntzia croata e, pustis, sa gherra in Bòsnia, b’at àpidu unas cantas initziativas tzìvicas pro sensibilizare sa populatzione  italiana e ammaniare  agiudos umanitàrios.  In mesu de custos,  su “Comitato Pro Croazia” e sos  “Amici di Dubrovnik”. In su 1993 ant fundadu  s’Assòtziu Ìtalu–Croatu de Roma.

Dae su 1995 s’assòtziu  croatu romanu si interessat mescamente  de initziativas  culturales e linguìsticas  e de sas relatziones  cun sa minoria croata de su  Molise. S’assòtziu  pùblicat  sa revista in duas limbas Zajedno/Insieme.

Ligàmenes:

https://en.wikipedia.org/wiki/Croatian_language

https://it.wikipedia.org/wiki/Croati_in_Italia

Lassa unu cummentu

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *

*