Bìculos de latinu in sa modernidade

– de Sarvadore Serra –

Su latinu una limba morta? Podet dare. Si podet nàrrere, però, chi  est galu biu,  nessi in tzertas frases chi galu si narant in sas limbas modernas. Custas sunt   20 espressiones latinas chi podet acuntèssere de intèndere:

 

Si parva licet…

Si parva licet componere magnis, in ue “componere” cheret nàrrere acurtziare, cunfrontare.

Si si podent cunfrontare sas cosas minores  cun sas mannas…

Dae unu versu de sas Geòrgicas de Virgìliu, in ue su  poeta cunfrontat  su traballu de sas  abes cun su de sos Tziclopes. Si podet impitare pro giustificare su cunfrontu de duas cosas diferentes, “fatas sas proportziones chi bi cherent”; e, a bias, pro bantare su chi unu at fatu de bonu o sa positzione sua a cunfrontu  cun sa de calicunu àteru, cun unu tantigheddu de  modestia farsa. Dae su  puntu de vista retòricu est  un’excusatio.

 

Ante litteram

Espressione tècnicu-ispetzialìstica in latinu modernu (sardu: in antis de sa lìtera). Propiamente, una proa de intoladura fata sena  didascalia (sa littera). In sensu figuradu, andat bene pro òperas  e pessones chi si reconnoschet chi sunt “antetzipadoras“:

Chi precurret sos tempos.

 

Excusatio non petita, accusatio manifesta

Si amus fatu una birbantada, a pònnere sas manos in dae in antis podet iscoviare su sensu nostru de curpa a chie galu non nos at incurpados de nudda.

Un’iscusa non pedida est un’acusa crara.

 

Urbi et orbi

Si naramus brullende chi una cosa est connota Urbi et orbi, cheret nàrrere chi l’ischint totus. Propiamente cheret  nàrrere chi unu documentu de su Papa andat a totu su mundu e no est pro Roma ebbia. Urbi et orbi est fintzas  sa prima beneditzione pùblica de  unu Papa.

 

Ad maiora!

Est una manera de augurare cosas bonas (pro nàrrere, cando semus artziende sos càlighes)  a una pessone chi at tentu profetu in carchi atividade: in àteras paràulas, li semus augurende mègius avantzamentos. Literalmente cheret nàrrere “a cosas prus mannas!” e  a bias si narat a ghisa de brulla, pro si dispedire  dae àteras pessones  chi non s’andat de acordu.

 

Ipse dixit

Unu riferimentu a s’auctoritas de calicunu, pro cunfirmare sa veridade de su chi si narat:

L’at naradu  issu etotu.

In sa filosofia iscolàstica medievale sinnalaiat  unu riferimentu seguru a Aristòtile, gasi etotu comente  prus in antigòriu sos pitagòricos, a su chi naraiat Tzitzerone, si riferiant  a su  maistru.

 

Castigat ridendo mores

Ditzu de s’edade moderna, l’at cumpostu in su sèculu XVII J. de Santeuil pro unu bustu decorativu de Arlechinu  chi lu depiant pònnere in su palcu de sa  Comédie Italienne in Parigi. Est assotziadu a sa  virtude  de sa sàtira, chi:

Riende e brullende  crìticat sa gente pro comente si cumportat.

Est sa matessi cosa de sa  frase chi nat chi fiat de  Oràtziu: Ridentem dicere verum.

 

In vino veritas

S’ùnica òpera chi nos est abbarrada  de su sofista Zenòbiu est unu libru grussu prenu de ditzos gregos. In mesu de custos ditzos  b’est su ”Ἐν οἴνῳ ἀλήθεια” famadu, chi pustis l’ant traduidu in latinu. Tue giat l’ischis ite lis acuntessit  a sos  “frenos inibitòrios” tuos cando ses imbreagu, e duncas ischis chi est a beru: in vino veritas.

 

Honoris causa

“Pro resone de onore”, riferidu a tìtulos acadèmicos cunferidos dae un’universidade a calicunu chi at tentu profetu in una matèria particulare. Mescamente  in s’Istadu italianu balet fintzas  pro sa làurea, ca  in Itàlia li narant “dutore” fintzas a chie at otentu su diploma de làurea. In foras de s’Istadu assinnant  mescamente su tìtulu de “Dutore de chirca” honoris causa.

 

Forma mentis

Est sa forma mentale de calicunu. Impitamus  custa espressione in manera meda casuale, ma podet tènnere unu sentidu prus sèriu. Pro nàrrere, segundu Roberta De Monticelli  sas Cunfessiones de Austinu bident sa nàschida de una forma mentis chi pro sa prima bia in s’istòria reconnoschet su ligàmene intre sa veridade  de sas paràulas  e sa cunsistèntzia personale de su chi faeddat.

 

De mortuis nil nisi bonum (dicendum est)

Riferida dae Diògene Laèrtziu in gregu, traduida in latinu in su sèculu XV. In sinnu de rispetu pro sos mortos, s’agabbet de faeddare male de issos: “non si faeddet si non de sas cosas bonas”. Fintzas custa frase si podet nàrrere a ghisa de brulla

 

In alto loco

Espressione chi si impitat meda, ca foneticamente s’assimìgiat meda a su sardu. A nàrrere “ logu artu” est a nàrrere, in suspu,  ambiente privilegiadu, pro sas autoridades, logu de gestione de su podere, e totu gasi. Chie tenet amigàntzias  “in alto loco” est amigu de sos  “potentes”.

 

Ipso facto

In sas fòrmulas giurìdicas cheret nàrrere “in manera automàtica”. In tèrmines prus populares cheret nàrrere “deretu, sena isetare”. Literalmente: “in su fatu matessi”.

 

Per aspera ad astra

“Colende in sas aspresas, finas a sos isteddos”. Est unu ditzu chi unu s’ammentat bene, pro more de sa  “pelea”, est a nàrrere paronomasia, intre aspera e astra. Una paronomasia isofònica: in sas duas paràulas s’atzentu ruet  subra de sonos eguales. Cando b’at  paronomasia apofònica,  imbetzes, sa vocale est diferente, comente in s’italianu “dalle stelle alle stalle”.

 

Apertis verbis

Cando unu si cheret fàghere cumprèndere cun paràulas craras, narat apertis verbis carchi cosa. Sena inghìrios de paràulas. E, a bias, sena diplomatzia.

 

Melius abundare…

…quam deficere. Non s’ischit s’orìgine de custu ditzu. S’assimìgiat gasi meda a su sardu chi non b’at bisòngiu de lu traduire.

 

Mala tempora currunt…

…sed peiora parantur. Semus connoschende tempos malos, ma nd’amus a connòschere peus. S’espressione est de Tzitzerone, dae sa  prima de sas oratziones suas contra a  Catilina. Dae cue protzedit,  in mesu de s’àteru,  su sinnificadu atuale  de “catilinària”: invetiva abenenada contra  a calicunu.

 

Quousque tandem abutere…

“Quosque tandem abutere, Catilina, patientia nostra?” (finas a cando, duncas, Catilina, as a abusare de sa passèntzia nostra?): est sa protesta de su latinista improvisadu cando calicunu l’at segadu sa matza. Custa frase puru est de sa prima catilinària de Tzitzerone; nde format  su cumintzu ex abrupto, est a nàrrere totu in unu.

 

Sic transit gloria mundi

Una de cussas frases de su campu eclesiàsticu —su tzerimonieri la narat tres bias in dae in antis de su Papa cando l’ant elèghidu — chi a su sòlitu la naramus a moda de brulla. Comente riferimentu a sa  “cadutzidade de sas  cosas umanas”, andat bene pro isdramatizare cando unu non lograt su chi cheret.

 

Memento mori

Eja, duncas, tocat a si nd’ammentare.

https://www.helloworld.it/cultura/latino-frasi-proverbi-espressioni?utm_source=facebook&utm_medium=social&utm_campaign=editoriale

Lassa unu cummentu

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *

*

shared on wplocker.com