de Sarvadore Serra
In Sardigna, comente limbas alloglotas, tenimus s’aligheresu, su gadduresu, su tataresu e su tabarchinu. In Catalugna tenent s’aranesu (in otzitanu: aranés). Custu idioma est una variedade de s’otzitanu chi faghet parte de su dialetu gascone, afine a sas variedades de Comenge. Est limba pròpia de sa Vall d’Aran e limba ufitziale de sa Comunidade Autònoma de Catalugna paris cun s’ispagnolu e su catalanu dae cando ant aprovadu s’istatutu nou su 9 de austu de su 2006. In sa Vall est sa limba veiculare de s’insinnamentu dae su 1984. Su 22 de cabudanni de su 2010 su Parlamentu de Catalugna at aprovadu sa “ Llei de l’occità, aranés a l’Aran “ chi ufitzializat sa limba otzitana in totu su Printzipadu e dat prus deretos a s’aranesu e a sos chi lu faeddant. Custa lege at prevìdidu, in mesu de s‘àteru, sa nàschida de s’”Institut d’Estudis Aranesi”, autoridade linguìstica pro s’otzitanu aranesu.
S’abertura de sa Galleria de Vielha e, mescamente, s’isvilupu de su turismu ant fatu acudire immigrados medas, in antis , dae su restu de s’Istadu ispagnolu, a pustis, dae àteros paisos. Custu at cumportadu cambiamentos dràsticos in sos usos linguìsticos de sos aranesos. Sa limba issoro s’est cunfrontada semper de prus cun s’ispagnolu e cun su catalanu, perdende s’egemonia de sos sèculos colados.
S’aranesu l’ant normativizadu cunforma a sa norma clàssica e unitària de s’otzitanu, definida a sa prima dae Loís Alibèrt e como gestida dae su “Consell de la Llengua Occitana”. Sas normas de su CLO sunt reconnotas in manera ufitziale dae su “ Consell General d’Aran” (e duncas dae s’ “Oficina de Foment e Ensenhament der Aranés”) dae su 1999.
Però unos cantos particulares de s’adatamentu de custa normativa a s’aranesu sunt diferentes dae s’impreu preferentziale de sas àteras variedades gasconas: sas peculiaridades aranesas sunt in teoria possìbiles fintzas in àteras variedades de gascone, però in sa pràtica las impreant petzi in aranesu, ca su restu de su gascone preferit solutziones prus unitàrias. In pagas paràulas si tratat:
- de sa forma de plurale feminile in -es in càmbiu de sa grafia -as chi est prus unitària e inglobante (si podent pronuntziare [es/ɔs/as] cunforma a sos dialetos). Es: hemnes araneses in càmbiu de hemnas aranesas (“fèminas aranesas”).
- de u in mesu de duas vocales in càmbiu de sa grafia v chi est prus unitària e inglobante (si podent pronuntziare [w/β] cunforma a sos dialetos). Es: auer in càmbiu de aver (“àere”).
Cunforma a sa normativa otzitana, in assolutu, nudda impedit chi s’aranesu impitet formas gràficas prus unitàrias comente -as e v.
Sa normativa de s’otzitanu, aplicada a s’aranesu e a unos cantos dialetos gascones probianos, tenet peculiaridades morfològicas comente sos plurales sensìbiles maschiles in -i (es aranesi, “sos aranesos”) e sos pirenàicos (eth, era, es “su, sa, sos, sas”).
Pro su chi pertocat s’insinnamentu, s’ aranesu est presente, paris cun su catalanu, s’ispagnolu, s’inglesu e optzionalmente su frantzesu in su sistema iscolàsticu de sa badde, in totu sos livellos obligatòrios. In sos insinnamentos superiores s’aranesu est facultativu e no est matèria de esàmene. B’at cursos de aranesu pro sos mannos siat in sa Vall d’Aran siat in Bartzellona e Lleida.
Pro su chi pertenet a sos mèdios de comunicatzione, s’aranesu dipendet dae sa programatzione de sas emitentes de Catalugna. Belle gasi, un’acordu cun sa retza de televisiones locales at cunsentidu sa creatzione de AranTV, un’ispàtziu de mesora cun un‘intervista e unas cantas noas, chi dipendet dae su “Conselh Generau d’Aran”. In prus, TV3 trasmitet unu telegiornale de chimbe minutos, e in Catalunya Ràdio b’at unos cantos programas in disconnesione. In fines, b’est su giornale digitale Jornalet .
In sa cartellonìstica, s’aranesu est sa limba prioritària.
In sa crèsia, mancari b’apat materiales comente sos chi at postu a disponimentu Missennor Jusèp Amiell, l’impitant pagu: in Vielha b’at una missa in custa limba petzi una bia sa chida.
Ligàmene: https://ca.wikipedia.org/wiki/Aran%C3%A8s
Leave a comment