– de Giagu Ledda –
Eris in Bartzellona, in su tzentru culturale Arts Santa Mònica, gestidu dae su Dipartimentu de Cultura de sa Generalitat de Catalunya, b’est istada una serada poètica dedicada a Antoni Canu e organizada dae s’Institució de les Lletres Catalanes e dae su diretore suo, Joan Elies Adell.
Antoni Canu est unu grandu poeta, premiadu in Sardigna e foras de Sardigna, nàschidu in Otieri e chi istat dae una vida in s’Alighera. Sa limba sua de tita est sa limba sarda, che sa mia, ma su destinu nche l’at giutu a s’Alighera e s’amore, chi movet totu, l’at acutziadu a un’àtera limba, sa catalana, faghende·bi·la istimare a primu in sas carreras “del bastió” e a pustis faeddada in famìlia e istudiada pro pòdere iscrìere sos versos chi l’ant dadu a connòschere.
Deo tèngio s’onore de èssere amigu suo, de li àere presentadu inoghe in Bartzellona unu libru de poesias unos cantos annos a como, de àere traduidu in sardu medas poesias suas e de retzire, cando non cando, comente regalu agradèssidu, carchi poema suo, iscritu in catalanu chi deretu traduo in sardu e bi lu torro a imbiare.
Antoni Canu eris, presentadu dae Pere Mayans, intelletuale catalanu, at lèghidu unas cantas poesias leadas dae sos bator libros chi at publicadu, (su primu a s’edade de sessanta ses annos): Poesies(1995), En l’arc dels dies (2000), Nou cant (2007), Les mies mans (2014), e calicuna de su de chimbe, inèditu, e chi at a essire in custas dies. Su pùblicu at ascurtadu cun atentzione sa boghe pàsida e garbosa de su poeta leghende sos versos suos, in una faeddada chi sonat diferente dae comente est avesadu a intèndere, ma semper bella e reconnota comente familiare: su catalanu de s’Alighera.
Antoni Canu est poeta de sa terra, sos versos suos sunt un’òpera de realismu, de devotzione a sa terra e a s’òmine chi la traballat. De sas poesias lèghidas eris, e chi connosco pro las àere traduidas in sardu nde tzito calicuna ebbia, sena sa pretesa de fàghere peruna crìtica literària, ma cun s’iscopu de presentare custu poeta nàschidu dae sa terra e arraighinadu in sa terra.
Sas manos mias
ant innetadu
su trigu
e intintu sa pinna
in su tinteri
de sa lughe e de s’ispera
Si caminas
in sa terra mia
lea una cherva de terra
e intringhe·ti·la
in manos
as a intèndere sa vida
batimende
Sa manos duncas comente sìmbulu de traballu, manuale e intelletuale, sìmbulu de sintzeridade e de amore.
Traballu intelletuale e manuale tenent sa matessi dignidade in Antoni Canu.
Deo
chi so istadu
pastore de ispigas
apo pesadu in s’arzola
nuraghes de trigu
e afungadu
sas manos bramosas
in s’abeàrgiu de sas sìllabas
pro lòmpere
a sa mitza segreta
de sa paràula
pro cantare
sa grandesa de s’òmine
e de sa terra.
Traballu manuale e intelletuale naraia, sas manos chi traballant sa terra e sas manos bramosas chi chircant sa mitza segreta de sa paràula frutu de su traballu de su poeta chi chircat sa paràula giusta, cussa ebbia, su poeta chi chircat s’oro in mesu de àteros metallos.
Paràula poderosa, pro nde fàghere ite. Su poeta nos dat sa risposta:
Alligras che mariposas
sas sìllabas si oferint a sa pinna
pro abèrrere surcos noos
de limbàgiu
e sùere linfa
dae sos olivàrios
pro si torrare paràulas poderosas
e aboghinare sa veridade
in sas carreras
intre fàulas e males
de su tempus nostru.
Finalidade ùrtima de sa paràula, de sos versos, de sa poesia.
