Sas ùrtimas chidas sunt istadas de interessu mannu pro s’archeologia. Paris cun s’iscoberta de ateruna limba indoeuropea, dae sas intragnas de Anatòlia sunt essidas a pìgiu istàtuas chi sighint a torrare a iscrìere s’istòria antiga.
In su situ de Göbleki Tepe, in su Kurdistan turcu, pagu a nord de Sìria, sos archeòlogos ant agatadu una figura de pedra de unu sirbone. Fiat posta a subra de un’altare.
In prus, in su situ gameddu de Karahn Tepe, unos 40 chilòmetros a tesu, ant agatadu àteras istàtuas puru: una antropomorfa itifàllica, interessante pro su realismu de sa figura de sa cara, una de unu bentùrgiu e carchi pratu, semper de pedra.
S’elementu prus importante de su sirbone est chi a subra ddo’at pigmentos de colore ruju, nieddu e biancu. Cheret nàrrere ca s’istàtua fiat tinta. Finas a como non dda’aiat rasta de istàtuas tintas de gasi antigas.
Su chi ispantat però de Göbleki Tepe est sa datatzione. Su cumplessu megalìticu diat dèpere èssere de su 10.000 a. C. e su de Karahan Tepe diat pòdere èssere galu prus antigu.
S’iscoberta de custu logu sacru ponet in discussione una de sas ideas fundantes de s’istòria, est a nàrrere chi sas comunidades agrìculas e istantziales ebbia fraigaiant. Difatis in cuddu tempus sa massaria, comente dda pensamus como, no esistiat galu. Chi sa gente chi abitaiat in su giassu fiant cassadores nòmades est cunfirmadu dae su fatu chi non ddo’at avantzos de produtos agrìculos ma petzi de animales agrestes.
Su situ duncas fùrriat a fundu in susu su cumbinchimentu chi sa religione est unu produtu de sa tziviltade. In custa parte de s’Àsia Minore imbetzes sa religione, cun tèmpios e totem, est nàschida in antis, cando galu non ddo’aiat tzitades, nen mannas nen piticas.
Pro sos istudiosos depiat èssere una forma de religione isciamànica, prus antiga de cudda mesopotàmica.
Göbleki Tepe est istadu iscobertu in sos annos ‘60 de su sèculu XX ma unos trinta annos a pustis ebbia so archeòlogos ant cumprèndidu ca sos primas pedras agatadas non fiant de unu tèmpiu ebbia ma de unu cumplessu prus mannu.
(gianni muroni)