In su 1898 Enrico Costa pùblicat pro s’editore Giuseppe Dessì, in sa collana Biblioteca Sarda, chi issu etotu dirigiat paris cun Antonio Scano, Adelasia di Torres.
Su de oto volumes de sa collana si abertit cun un’iscritu de Vincenzo Dessì de caràtere numismàticu intituladu Nella Zecca di Sassari.
Sa segunda parte de su libru imbetzes est dedicada a sa reina de su giudicadu de Turres.
Costa partzit s’òpera sua in duas partes. Sa prima est intitulada La storia romantica e sa segunda Il romanzo storico.
Sa parte de fantasia puru, però, comente soliat fàghere Costa, cuntenet paritzas partes non narrativas ma istòricas.
A atirare s’autore tataresu difatis est prus su mistèriu a inghìriu de sa vida e finas de sa morte de sa reina trista.
Costa chircat de nde bogare atzola dae sas diferentes versiones de sos diferentes istòricos e cummentadores dantescos subra sa parentela de sa fìgia de Marianu de Turres.
Est pròpiu in sa Divina Cummèdia chi Dante mèntuat a Michele Zanche e a Brancaleone Doria, ligados a su destinu de Adelàsia, contende unu fatu de crònaca chi sa Cummèdia abarrat finas a como s’ùnica fonte, no essende essidu a pìgiu in àteros documentos.
Costa arrichit sa dissertatzione istòrica cun carchi intuitzione chi li benint dae s’esperièntzia sua de archivista. Iscriet difatis chi una de sas càusas de sos mistèrios subra s’istòria sarda giudicale est sa presèntzia manna de omònimos, fatu cumprovadu dae sos istòricos posteriores.
In prus curreget sa grafia de su personàgiu chi Dante at postu in s’Inferru comente barateri. Zanche est forma forsis latinizada dea su sambenadu sardu Thanca, chi galu s’agatat oe in die in sas variantes Tanca e Zanca.
Pro su chi pertocat su romanzu, sunt de interessu mannu sas notas de s’autore in ue agiunghet àteros elementos de caràtere istòricu e una testimonia subra sa tumba de Adelàsia, cussa puru ogetu galu oe de mistèriu.
(luca foddai)
Leave a comment