Narant chi una die unu massaju, in s’ìnteri chi fiat traballende in unu campu a curtzu a Tiesi, at agatadu un’istàtua de Nostra Sennora. Ispiradu dae sa Vìrgine e animadu dae sos cumpaesanos at cumintzadu a fraigare una crèsia dedicada a issa.
Semus faeddende de sa crèsia de Nostra Sennora de Seunis, fraigada in una artura chi dat a una badde cun unu nùmene galanu, Badde Serena.
Narant chi in cussu tretu b’aiat una bidda chi si naraiat Seunis, ma no ant mai agatadu arrastu de domos antigas.
In s’800 s’istudiosu Vittòriu Angius iscriiat chi pro lòmpere a sa crèsia dae Tiesi bi cheriat unu cuartu de ora de caminu. Cun su tempus sa distàntzia est minimada e sas domos, postas una in fatu de s’àtera in una arborada a punta a susu, sunt arribbadas a pagas deghinas de metros dae su santuàriu.
Sa festa est in su mese de cabudanni e b’acudint unu muntone de tiesinos disterrados e istràngios de àteras biddas.
Sa crèsia tenet tres navadas cun àbside tzentrale, e sa cobertura a bòveda a bote; in s’àbside b’at una “Glòria de ànghelos” in istucu e una trona de màrmaru de s’ ‘800.
Ma, comente fiat sa crèsia cando l’ant fraigada? Depiat èssere prus curtza de comente est como e sena capellas. S’Arcu Gemmadu, su chi est est a curtzu a sa trona, chi si connoschet ca est s’ùnicu chi tenet unas cantas piràmides minores (gemmas) fiat, si pensat, s’arcu de triunfu de sa crèsia, est a nàrrere su puntu de ischirriòngiu intre su Presbitèriu, in ue b’est s ‘artare printzipale, e sa navada, in ue si ponent sos fideles.
Sos elementos chi permitint de datare custu primu fràigu a su 1600 sunt:
– S’arcu de Gemmadu, chi s’assimìgiat a su de sa prima capella a manca de sa Crèsia de Santa Vitòria (sa crèsia parrochiale de Tiesi);
-Sa fatzada cun tìmpanu curvu chi mustrat sas primas tendèntzias de s’istile barocu;
-Sa campana in sa fatzada chi tenet sa data de su 1673.
Sa medida de sa crèsia (rilevatzione planimètrica) at permissu de iscobèrrere chi sa grussària de sos muros de sa parte de dae in antis est de 100 tzentìmetros, cando chi s’àtera parte medit unos 60 tzentìmetros. Custu faghet pensare chi b’esseret unu fràigu in antis de su de su 1600 (una preesistèntzia) chi si podet datare a su 1500 o, ipòtesi prus probàbile, a s’època romànica (1000-1200). Si custa ipòtesi est bera, in su 1600 l’ant torrada a fàghere cun su tìmpanu curvu e ant illonghiadu sa crèsia agiunghende s’arcu gemmadu e su presbitèriu. In tempos diferentes ant agiuntu duas capellas, una a dereta e una a manca de sa campada chi b’est in antis de su presbitèriu.
Narant chi in su 1652 in Tiesi b’at àpidu un’epidemia de peste e sos biddaresos si sunt invocados a Nostra Sennora de Seunis, promitende de acontzare su Santuàriu si los aeret agiuados. Sigomente ant otentu sa gràtzia sos tiesinos ant fatu sos traballos chi aiant promissu e paret chi siat pròpiu in cussa ocasione chi ant agiuntu sa capella de Santu Giosepe.