– de Sarvadore Serra –
Su sitzilianu (sicilianu; in italianu: siciliano) est un’ idioma romànicu chi lu faeddant in s’ìsula de Sitzìlia e in sas ìsulas minores suas. Lu faeddant fintzas in sa Calàbria meridionale (in ue li narant calabresu meridionale), mescamente in sa provìntzia de Reggio Calàbria, chi su dialetu suo narant chi faghet parte de su continuum de s’idioma sitzilianu. Sa Calàbria tzentrale, sas partes meridionales de sa Pùglia, su Salentu e sa Campània, in sa penìsula italiana, narant chi faghent parte de su grupu prus mannu “italianu meridionale estremu”
Sa publicatzione Ethnologue narat chi su sitzilianu est “distintu bastante dae s’italianu istandard pro èssere cunsideradu un’idioma a parte”, e est reconnotu comente “limba minoritària” dae s’UNESCO. Su sitzilianu tenet sa traditzione literària prus antiga de sos idiomas itàlicos modernos.
Su sitzilianu lu faeddant su prus de sos chi istant in Sitzìlia, sena contare sos disterrados in sos Istados Unidos, Canadà, Austràlia, Argentina e in unos cantos giassos de s’Unione Europea, comente sa Germània e su Nord Itàlia.
No est reconnotu dae sa lege 482/1999 pro sas minorias linguìsticas, chi pertocat “sa limba e sa cultura de sas populatziones albanesas, catalanas, germànicas, gregas, islovenas e croatas e de sas chi faeddant su frantzesu, su francu-proventzale, su friulanu, su ladinu, s’otzitanu e su sardu”.
No l’impitant comente limba ufitziale in perunu logu, mancu in Sitzìlia, e fintzas a como su guvernu no at reguladu in peruna manera custu idioma. Semper e cando, in sos ùrtimos annos s’organizatzione sena finalidade de lucru Cadèmia Siciliana (Acadèmia Sitziliana) at bogadu a campu una proposta ortogràfica pro agiuare a normalizare sa limba iscrita. In prus, dae cando l’ant fundadu in su 1951, su Centro di studi filologici e linguistici siciliani (Tzentru de istùdios filològicos e linguìsticos sitzilianos) de Palermu at publicadu istùdios subra de su sitzilianu.
Su parlamentu autònomu regionale de Sitzìlia at aprovadu sa lege regionale n. 9/2011 pro agiuare s’insinnamentu de su sitzilianu in sas iscolas, ma sos efetos in su sistema educativu sunt istados a pagu a pagu. Su CSFLS at publicadu su libru de testu “Dialektos” pro aplicare sa lege, ma no at dadu un’ortografia. Cosa curiosa, in Sitzìlia tratant s’idioma petzi in sos cursos de dialetologia, cando in s’Universidade de Pennsylvania e in s’Universdade Manouba su sitzilianu est pròpiu materia iscolàstica. Su 15 de maju de su 2018, sa giunta regionale sitziliana, in una reunione istraordinària pro sos 72 annos des’autonomia, at torradu a nàrrere chi in sos programas iscolàsticos ant a pònnere s’istùdiu de s’istòria de Sitzìlia e de su dialetu suo.
S’idioma est reconnotu in manera ufitziale in sos istatutos de unas cantas tzitades, comente Caltagirone e Grammichele, in ue proclamant su “valore inalienàbile, istòricu e culturale, de su sitzilianu”.
Perìudu pre-clàssicu
Sas paràulas cun una derivatzione preistòrica mediterrànea a su sòlitu si referint a fundos endèmicos de s’àrea mediterrànea o a àteros elemementos naturales. Es.:
-
alastra (unu fundu ispinosu e punghijolu tìpicu de ‘àrea mediterrànea; torrat cun su gregu kèlastron e podet dare chi siat intradu in su sitzilianu pro mèdiu de sas limbas gaulish )
-
ammarrari “a blocare unu canale o s’abba currente cun su ludu (torrat cun s’isagnolu embarrar)
-
calancuni “incrispaduras formadas dae unu riu chi curret lestru”
Influèntzias gregas
In sitzilianu b’at finzas paràulas de orìgine grega, o derivadas in manera direta dae cussa limba, o lòmpidas pro mèdiu de su latinu. Es:
-
babbiari – “a si cumportare in manera tonta” (dae babazo, chi dat fintzas sas paràulas sitzilianas: babbazzu e babbu – tontu; ma cfr. fintzas su latinu babulus e s’ispagnolu babieca)
-
bucali – “broca” (dae baukalion
-
bùmmulu – “istèrgiu pro s’abba” (dae bombylos; ma cfr. fintzas su latinu bombyla)
Influèntzias germànicas
Dae su 476 a su 535 sos ostrogotos ant guvernadu sa Sitzìlia, mancari sa presèntzia issoro paret chi no apat tentu efetu in s’idioma sitzilianu. Sas pagas influèntzias germànicas chi bi sunt non b’intrant nudda cun custa època. Una etzetzione forsis est abbanniari o vanniari “a bèndere benes, a proclamare in manera pùblica”, dae su gòticu bandujan – a dare unu sinnale. Un’àteru casu podet èssere schimmenti “diagonale” dae su gòticu slimbs “inclinatzione”. Àteras inflùentzias germànicas benint dae su guvernu Hohenstaufen de su sèculu XIII, dae sos colonos normannos e lombardos de su sèculu XI, dae s’època curtza de guvernu austrìacu in su sèculu XVIII.
Influèntzias àrabas
In su 535, Giustinianu I at fatu de sa Sitzìlia una provìntzia bizantina, chi nch’at torradu sa limba grega a una positzione de prestìgiu, nessi a livellu ufitziale. In custa època s’ìsula la podimus cunsiderare unu tretu de làcana cun grados artos de bilinguismu. Sa latinizatzione fiat cuntzentrada mescamente in sa Sitzìlia otzidentale, cando chi in sa Sitzìlia orientale binchiat su gregu. Cando su podere de s’Impèriu Bizantinu at cumintzadu a minimare, sa Sitzìlia l’ant cunchistada progressivamente sos Saratzenos de Tunisia (dae su mesu de su sèculu IX a su mesu de su sèculu X) e bi sunt abbarrados bastante tempus pro isvilupare una variedade locale de àrabu tunisinu, su sìculu-àrabu (chi in Sitzìlia est estintu, ma supravivet in sa limba maltesa). S’influèntzia sua si bidet in unas 300 paràulas sitzilianas. Es.:
-
azzizzari – “a imbellire” (عزيز ʿazīz “pretziosu, bellu”)
-
babbaluciu – “tzerpe” (dae babus; tunisinu baboucha ma cfr. fintzas su gregu βουβαλάκιον)
-
burnia – “bote” (برنية burniya; ma cfr. fintzas lat. hirnea)
Influèntzia normanna e frantzesa
Cando sos aventureris normannos prus famados, Roger de Hauteville e su frade, Robert Guiscard, ant cumintzadu sa cunchista de Sitzìlia in su 1061, issos controllaiant giai sa parte prus meridionale de sa penìnsula italiana (Pùglia e Calàbria). Roger b’at postu 30 annos pro cumpletare sa cunchista de Sitzìlia (Robert si nche fiat mortu in su 1085). Custu at cumportadu àteros influssos linguìsticos. Es.:
-
accattari – “a comporare” dae su normannu frantzesu acater (frantzesu acheter)
-
ammucciari – “a cuare” (normannu frantzesu antigu muchier, normannu frantzesu muchi / mucher, frantzesu antigu mucier; ma cfr. su gregu mùkhos)
-
bucceri (vucceri) – “masellaju” (dae su frantzesu antigu bouchier)[
Àteras influèntzias gàllicas
S’influssu norditalianu est particularmente interessante. Fintzas como, su gallu-itàlicu de Sitzìlia est presente in sos giassos in ue sas colònias fiant prus fortes, (Novara, Nicosia, Sperlinga, Aidone e Piazza Armerina.). Su dialetu sìculu-gàllicu non s’est sarvadu in àteras colònias mannas, comente Randazzo, Bronte e Paternò (mancari apat influentziadu su vernàculu de su logu). S’influssu gallu-itàlicu s’est fatu intèndere in s’idioma sitzilianu. Es.:
-
sòggiru – sogru (dae suoxer)
-
cugnatu – connadu (dae cognau)
-
figghiozzu – figiolu (from figlioz)
S’Iscola Sitziliana de Poesia
Est in su rennu de Frederick II (o Frederick I de Sitzìlia), intre su 1198 e su 1250, cun su patronadu suo de s’Iscola Sitziliana, chi su sitzilianu est istadu su primu de sos limbàgios modernos itàlicos a èssere impreadu comente limba literària. S’influèntzia de s’iscola e s’impreu de su sitzilianu etotu comente limba poètica sunt istados reconnotos dae sos iscritores toscanos mannos de sa prima època de su Rinascimentu, Dante e Petrarca. Tocat a non sutavalutare s’importàntzia de su sitzilianu in sa formatzione de una lingua franca chi diat èssere devènnida s’italianu. Sa vitòria de s’esèrtzitu angioinu subra de sos sitzilianos in Beneventu in su 1266 non solu at fatu agabbare, a pustis de 136 annos, su rennu normannu-isvevu in Sitzìlia, ma at fatu fintzas a manera chi su tzentru de s’inflèntzia literària si siat istesiadu dae sa Sitzìlia a sa Toscana. Fintzas su domìniu de sos isvevos, est craru, at tentu s’influèntzia linguìstica sua. Es.:
-
arbitriari – a traballare in sos campos (dae arbeit)
-
vardari – a bardare (dae wardon)
-
guddefi – foresta, padente (dae wald, chi s’assimìgiat a s’ anglo-sàssone wudu)
Influèntzia catalana
A pustis de sos Pèsperos Sitzilianos de su 1282, su rennu est rutu suta de s’influèntzia de sa Corona de Aragona. Pro totu su sèculu XIV, su catalanu e su sitzilianu fiant sas limbas ufitziales de sa corte reale, e su sitzilianu l’impitaiant pro iscrìere sos atos de su parlamentu de Sitzìlia (unu de sos parlamentos prus antigos in Europa) e pro àteros atos ufitziales. Pro more de custu cuntatu, est normale chi su sitzilianu apt leadu paràulas dea su catalanu. Es.:
-
addunarisi – a s’abbigiare , a si serare (dae adonar-se)
-
affruntarisi – a èssere isfartados (dae afrontar-se)
-
arruciari – a s’infùndere (dae arruixar)
Dae su perìudu ispagnolu a s’època moderna
Cando sas coronas de Castìglia e Aragona si sunt unidas in su sèculu XV, est cumintzada s’italianizatzione de su sitzilianu iscritu in sos atos parlamentares e de corte. In su 1543 custu protzessu fiat virtualmente cumpletu, cun su dialetu toscanu chi s’est fatu lingua franca de sos territòrios itàlicos e est intradu in parte de su sitzilianu iscritu.
Su domìniu ispagnolu est duradu tres sèculos, e custu puru at tentu s’influèntzia sua in sa limba. Es.:
-
arricugghirisi – a recuire, ghirare, regòrdere; (dae recogerse; ma cfr. fintzas catalanu recollir-se)
-
balanza – pesa (dae balanza)
-
fileccia – fritza (dae flecha)
-
làstima – lamenta, infadu (dae lástima)
Influèntzia de su sitzilianu in s’italianu
Sigomente est unu de sos idiomas de Itàlia chi si faeddant de prus, su sitzilianu at influentziadu su lèssicu italianu. Sunt, pro su prus, paràulas chi si referint a sa cultura sitziliana, Es.:
-
arancino (dae arancinu): un’ispetzialidade de sa coghina sitziliana;
-
canestrato (dae ncannistratu): unu casu sitzilianu;
-
cannolo (dae cannolu): unu durche sitzilianu.
Ma, pro tènnere un’esempru linguìsticu, bidimus custa cumpositzione de su poeta mannu Antonio Veneziano, bortada in italianu e in sardu
Sitzilianu |
Italianu |
Sardu |
Non è xhiamma ordinaria, no, la mia, |
No, la mia non è fiamma ordinaria, |
Nono, sa mea no est una frama ordinària, |
è xhiamma chi sul’iu tegnu e rizettu, |
è una fiamma che sol’io possiedo e controllo, |
est una frama chi deo ebbia possedo e controllo, |
xhiamma pura e celesti, ch’ardi ‘n mia; |
una fiamma pura e celeste che dientro di me cresce; |
una frama pura e tzelestiale chi creschet in intro meu; |
per gran misteriu e cu stupendu effettu. |
da un grande mistero e con stupendo effetto. |
dae unu mistèriu mannu e cun un’efetu de ispantu. |
Amuri, ‘ntentu a fari idulatria, |
l’Amore, desiderante d’adorare icone, |
s’Amore, disigiosu de adorare ìdolos, |
s’ha novamenti sazerdoti elettu; |
è diventato sacerdote un’altra volta; |
at torradu a si fàghere preìderu mannu; |
tu, sculpita ‘ntra st’alma, sìa la dia; |
tu, scolpita dentro quest’anima, sei la dea; |
tue, isculpida in custa ànima, ses sa dea; |
sacrifiziu lu cori, ara stu pettu. |
il mio cuore è la vittima, il mio seno è l’altare. |
su coro meu est sa vìtima, su petus est s’artare. |
-
(cfr. Arba Sicula Volùmene II, 1980)