Sas diferèntzias genèticas de sos italianos.

– de Sarvadore Serra –

Su pòpulu italianu? «Est un’aggregatzione de tipu geogràficu ebbia. Tenimus identidades genèticas diferentes, ligadas a istòrias e provenèntzias diferentes e non petzi a cussas». Lu narat Davide Pettener, antropòlogu de su Dipartimentu de Sièntzias Biològicas, Geològicas e Ambientales de s’Universidade de Bologna, chi at bogadu a campu una banca de campiones de ADN pro fàghere s’istòria genètica de sos italianos. Custu traballu l’est faghende in pare cun su grupu de Donata Luiselli, de su Dipartimentu de Benes Culturales de Ravenna. S’istùdiu faghet parte de unu progetu mundiale finantziadu dae sa National Geographic Society.

Òmines e fèminas

«Cun s’agiudu de sos tzentros de donatzione Avis amus collidu 3 mìgia campiones de sàmbene de italianos de totu sas regiones» narat Pettener. «De custos, pro como, nd’amus impitadu unos 900. Cada pessones interessada depiat tènnere sos 4 giajos chi beniant dae sa matessi provìntzia. Sos primos datos, publicados in sa rivista PlosOne, pertocant sos chi si narant marcadores uniparentales: su cromosoma Y, trasmissu pro via paterna, e su ADN mitocondriale, pro via materna». Su resurtadu? «A su sòlitu si pensat chi sa variabilidade genètica in Itàlia sigat unu cambiamentu graduale cunforma a un’asse Nord-Sud— crarit s’espertu— Imbetzes, dae su puntu de vista de su cromosoma Y (lìnia paterna), essit a pìgiu, a parte sa Sardigna, un’Itàlia partzida cunforma a una lìnia prus longitudinale, chi ischìrriat una zona nord-otzidentale dae una sud-orientale. Custu non s’ osservat, però, cun s’ADN mitocondriale (lìnia materna), chi tenet una distributzione prus omogènea, e custu si podet ispricare cun sa mobilidade prus manna de sas fèminas, ligada a pràticas matrimoniales chi previdiant sa tràmuda de sas fèminas etotu. Sa situatzione cumplessiva est su resurtadu de tràmudas in duas trajetòrias diferentes cumintzadas in su neolìticu, cun sa nàschida de sas tecnologias de sa massaria e de su pastoriu. Pustis b’at àpidu de totu: sos germànicos, sos gregos, sos longobardos, sos normannos, sos isvevos, sos àrabos sunt colados lassende sos genes issoro».

Maladias

S’istòria genètica de sos italianos, però, no l’ant influentziada petzi sas migratziones. Fintzas s’adatamentu a sas pressiones seletivas tenet s’importu suo, faghende nàschere sa predispositzione a maladias diferentes. A lu nàrrere est un’àteru istùdiu, publicadu in “Scientific Reports”, coordinadu dae su grupu de Antropologia Moleculare e Adatamentu Umanu de su Dipartimentu de Sièntzias Biològicas Geològicas e Ambientales (BiGeA) de s’Universidade de Bologna. «S’evolutzione de sas populatziones de s’Itàlia setentrionale l’at cunditzionada unu clima fritu, chi at fatu nàschere sa netzessidade de una dieta meda calòrica e grassa» narat Marco Sazzini, istudiosu de sa BiGeA. «Sa seletzione naturale at agiuadu in custas populatziones sa presèntzia de variantes genèticas chi sunt istadas a tretu de modulare su metabolismu de triglitzèrides e colesterolu e sa sensibilidade a s’insulina, minimende su perìgulu de isvilupare maladias cardiuvasculares e diabeta. Unu clima diferente e su cuntributu genèticu de àteras populatziones de su Mediterràneu ant fatu a manera chi sos abitadores de s’Itàlia tzentru-meridionale aerent mantesu de prus unas cantas variantes genèticas responsàbiles de una vulnerabilidade prus manna a custas maladias». In prus de su clima e de su màndigu, un’àteru fatore chi at indiritzadu sos adatamentos genèticos de sos italianos, mescamente in Sardigna e in s’Itàlia tzentru-meridionale, sunt istadas sas maladias infetivas. In Sardigna, pro nàrrere, sa malàera at rapresentadu una de das pressiones ambientales prus mannas, cando chi in su Sud sa seletzione naturale at afortidu sas rispostas inframatòrias contra a sos batèrios de tubercolosi e lebbra, chi però diant pòdere èssere una de sas càusas evolutivas a sa base de una sensiblidade prus manna a patologias inframatòrias de s’istintina, comente su morbu de Crohn.

Sa situatzione in Sardigna

Pro su chi pertocat sa Sardigna, un’elementu interessante de custos istùdios est su chi pertenet s’anàlisi de sas populatziones isuladas. «Sos sardos» ponet in craru Pettener, «si diferèntziant dae totu sas populatziones italianas e europeas. Si sa Sitzlia est istada un’agrugadòrgiu pro totu sos pòpulos mediterràneos, sa Sardigna mantenet sos arrastos prus antigos ca no at tentu invasiones e s’est diferentziada dae totu sas populatziones europeas, gasi etotu comente sos bascos e sos làpones. «S’istùdiu de sas populatziones isuladas (comente e prus de sa Sardigna, pro nàrrere sos arbëreshë -sas polulatziones de limba albanesa chi s’agatant in uno cantos giassos de su Sud Itàlia-, sos ladinos, ispartinados in sas baddes de sas Dolomites, sos tzimbros de sa Campeda de Asiago o sos gricos e sos grecànicos de su Salentu e de sa Calàbria) est interessante, ca nos permitit de bìdere comente fiamus, presumende chi in su tempus b’apat àpidu pagu inferchiduras de ADN diferente. A beru una màchina de su tempus».