– de Sarvadore Serra –
Su danesu (dansk pronounced [ˈdanˀsɡ] ( ascurta); dansk sprog, [ˈdanˀsɡ ˈsbʁɔwˀ]) est una limba germànica setentrionale chi la faeddant unos ses milliones de pessones, mescamente in Danimarca e in sa regione de su Schleswig meridionale in sa Germània setentrionale, in ue tenet su status de limba de minoria. E comunidades in ue si faeddat in danesu si nd’agatat fintzas in Norvègia, Isvètzia, Ispagna, Istados Unidos, Canadà, Brasile, e Argentina. Pro more de s’immigratzione e de su càmbiu linguìsticu in sas àreas urbanas, su 15–20% de sa populatzione de sa Groenlàndia faeddat su danesu comente limba de domo.
Comente sas àteras limbas nord-germànicas, su danesu protzedit dae su nòrdicu antigu, sa limba comuna de sos pòpulos germànicos chi istaiant in Iscandinàvia in s’Era Vikinga. Su danesu, comente s’isvedesu, protzedit dae su grupu nòrdicu orientale, cando chi su norvegesu mèdiu in antis de s’influèntzia de su danesu e su norvegesu bokmål sunt classificados in su grupu nòrdicu otzidentale, in pare cun su faroesu e s’ islandesu. Una classificatzione prus reghente fundada in sa intelligibilidade a pare ponet su danesu, su norvegesu e s’isvedesu in su grupu “iscandinavu continentale”, cando chi s’ islandesu e su faroesu sunt in su grupu “iscandinavu insulare”.
Fintzas a su sèculu XVI su danesu fiat unu continuum de dialetos chi si faeddaiant dae Schleswig a Scania, sena peruna variedade istandard o sistema de iscritura. Cun sa riforma protestante e s’introdutzione de s’imprenta s’est isvilupada una limba istandard chi si basaiat in su copenaghesu illustre. Custa limba comuna s’est ispainada pro more de s’impreu suo in su sistema educativu e in s’amministratzione, mancari chi su tedescu e su latinu apant sighidu a èssere sas limbas iscritas prus de importu finas a su sèculu XVII. A pustis de sa pèrdida de territòriu in favore de sa Germània e de s’Isvètzia, su movimentu natzionalista at adotadu sa limba comente sìmbulu de identidade, e su danesu at crèschidu meda in s’usu e in popularidade, cun sa produtzione de òperas mannas de literadura in sos sèculos XVIII e XIX.
Oe sos dialetos danesos traditzionales sunt belle iscumpartos, mancari b’apat variantes regionales de sa limba istandard. Sas diferèntzias mannas de sa limba sunt intre sas generatziones, ca su limbàgiu de sos giòvanos est meda innovativu.
Su danesu tenet 27 vocales , e una prosodia caraterizada dae su fenòmenu stød, una casta de fonatzione laringeale. Pro more de sas medas diferèntzias de pronùntzia chi faghent distìnghere su danesu dae sas limbas lacanàrgias, mescamente in sas vocales, in sa prosodia cumplicada e in sas cunsonantes “dèbiles”, a bias est cunsideradu una limba mala a imparare e a cumprèndere, e b’at proas chi sos pitzinnos minores peleant a imparare sas distintziones fonològicas de custu idioma. Sa gramàtica est flessiva in manera moderada, cun coniugatziones e inflessiones fortes (irregulares) e dèbiles (regulares). Sos sustantivos e sos pronùmenes dimustrativos distinghent su gènere comunu e nèutru. Gasi comente s’inglesu, su danesu tenet petzi carchi supravivèntzia de sos casos, mescamente in sos pronùmenes. A diferèntzia de s’inglesu, at pèrdidu s’indicatzione de sas pessones in sos verbos. In sa sintassi sua su verbu finidu òcupat semper su segundu postu in sa frase.
A pustis chi su territòriu de Schleswig est coladu a sa Germània in su 1864, sunt acudidos medas germanòfonos, superende in nùmeru sos chi faeddaiant in danesu. Sa pèrdida de su territòriu at originadu un’època de natzionalismu mannu in Danimarca, currispondente a sa chi li narant s’”Era de Oro” de sa cultura danesa. Autores comente N.F.S. Grundtvig ant enfatizadu su rolu de sa limba in sa creatzione de un’apartenèntzia natzionale. In mesu de sos mègius autores in limba danesa de custa època b’at su filòsofu esistenziale Søren Kierkegaard e s’iscritore prolìficu de contos pro pitzinnos Hans Christian Andersen. S’influèntzia de modellos literàrios populares, in pare cun su megioru de s’istrutzione, at fatu meda pro afortire sa limba, e at fintzas fatu cumintzare un’època de omogeneizatzione, in ue sa limba istandard de Copenhagen a bellu a bellu nch’at postu a un’ala sos limbàgios regionales. A pustis de su referendum de Schleswig in su 1920, unu tzertu nùmeru de danesos sunt devènnidos una minoria in sos territòrios de sa Germània.
In totu su sèculu XIX medas danesos ant emigradu, istabilende comunidades minores de disterrados in sas Amèricas, mescamente in sos Istados Unidos, in Canadà e in Argentina, in ue galu b’est sa memòria de su danesu chi si sighit unu pagu a l’impitare.
A pustis de s’ocupatzione de sa Danimarca dae bandas de sa Germània in sa segunda gherra mundiale, sa riforma ortogràfiaca de su 1948 nch’at bogadu sa règula tedesca de pònnere sas lìteras mannas in sos sustantivos, e at introduidu sa lìtera Å/å.
A tres autores danesos de su sèculu XX lis ant dadu su Prèmiu Nobel pro sa Literadura: Karl Gjellerup e Henrik Pontoppidan (ambos duos in su 1917) e Johannes V. Jensen in su 1944).
Cun s’impreu esclusivu de su rigsdansk, s’Istandard Illustre de Copenhagen, in sas trasmissiones radiutelevisivas, sos dialetos traditzionales sunt istados sutapostos a una pressione prus manna. In su sèculu XX sunt belle totus iscumpartos, e sa limba istandard s’est ispainada in su sartu. Abbarrant unas cantas variatziones regionales de pronùntzia de sa limba istandard, chi lis narant regionssprog (“limbàgios regionales”).
Oe sas variedades prus mannas de su danesu istandard sunt su copenaghesu artu, assotziadu cun sas pessones antzianas, ricas e istudiadas de sa capitale, e su copenaghesu bassu, traditzionalmente assotziadu cun sos operajos, ma como adotadu comente variante de prestìgiu dae sos prus giòvanos.
In custu sèculu s’influèntzia de s’immigratzione at tentu cunseguèntzias linguìsticas mannas , comente sa nàschida de su chi li narant multietnoletu in sas àreas urbanas, una variedade de danesu (li narant fintzas Perkerdansk) chi cumbinat elementos de unas cantas limbas de sos immigrados comente s’àrabu, su turcu e su curdu, gasi comente de s’inglesu e de su danesu etotu
Su danesu est sa limba natzionale de Danimarca e una de sas duas limbas ufitziales de sas Ìsulas Faroe (in pare cun su faroesu). Finas a su 2009 fiat puru una de sas duas limbas ufitziales de Groenlàndia (in pare cun su groenlandesu). Su danesu lu faeddant meda in Groenlàndia comente lingua franca, e una parte non pretzisada de sa populatzione groenlandesa nativa tenet su danesu comente prima limba; una pertzentuale manna de sa populatzione groenlandesa nativa at adotadu su danesu comente segunda limba a pustis de s’introdutzione sua in su sistema iscolàsticu comente limba obligatòria in su 1928. Su danesu fiat limba ufitziale de Islanda finas a su 1944, ma l’impitant meda galu oe, e est una materia obligatòria in iscola comente segunda limba istràngia a pustis de s’inglesu.
In prus, una comunidade manna de faeddadores de danesu b’est in su Schleswig meridionale, sa parte de sa Germània a làcana cun sa Danimarca, in ue est reconnotu in manera ufitziale comente limba regionale.
Su danesu est una de sas limbas ufitziales de s’Unione Europea e una de sas limbas de traballu de su Cussìgiu de su Nord. Cunforma a sa Cunventzione Linguìstica de su Nord, sos tzitadinos faeddadores de danesu de sos paisos nòrdicos tenent s’oportunidade de impitare sa limba nativa issoro cando interagint cun sos entes ufitziales in àteros paisos nòrdicos sena dèpere gastare nudda pro s’ interpretariadu o pro sas tradutziones.
Su Bokmål, una de sas duas limbas de Norvègia, s’assimìgiat meda a su danesu, ca su danesu istandard l’ant impitadu comente limba amministrativa de facto fintzas a su 1814. Su Bokmål si basat in su danesu, a diferèntzia de s’àtera limba de Norvègia, su Nynorsk, chi si basat in sos dialetos norvegesos e tenet su norvegesu antigu comente puntu de referèntzia importante.
Peruna lege narat cale est sa limba ufitziale de Danimarca, e duncas su danesu est petzi sa limba de facto. Belle gasi, su Còdighe de Protzedura Tzivile ponet su danesu comente limba de sos Tribunales. Dae su 1997, pro more de sa Lege de s’Ortografia, sas autoridades pùblicas sunt obligadas a osservare s’ortografia ufitziale. In custu sèculu b’at àpidu discussiones a propòsitu de s’aprovatzione de una lege de sa limba chi fatzat de su danesu sa limba ufitziale de Danimarca.
Ligàmenes:
https://en.wikipedia.org/wiki/Danish_language
https://it.wikipedia.org/wiki/Lingua_danese
https://ca.wikipedia.org/wiki/Dan%C3%A8s
https://it.wikipedia.org/wiki/Seconda_guerra_dello_Schleswig
Leave a comment