– de Sarvadore Serra –
Sa crèsia betza de Nostra Sennora de sas Gràtzias (Gràssias, in nugoresu) s’agatat in su bighinadu antigu de Sèuna. Li narant “Sas Gràssias Betzas” pro la distìnghere dae sa crèsia noa, fraigada in sos annos 50 de su Noighentos. Sa crèsia antiga, imbetzes, l’aiant fraigada in s’agabbu de su sèculu XVII : su 22 de santugaini de su 1679 su pìscamu de S’Alighera Frantziscu Lopez de Urraca aiat cuntzèdidu a Nicolau Ruju Manca su permissu de pòdere fraigare una crèsia in onore de sa Vìrgine de sas Gràtzias de Nùgoro . In sa fatzada de su fràigu, però, b’est sa data de su 13 de maju de su 1670; custa diat èssere sa data giusta de sa fundatzione, ca in un’atu notarile, redatadu in Nùgoro su 10 de trìulas de su 1677, si leghet de Nicolao Ruju Pugioni cap patrò de la capilla de n.ra Señora de Gracia. Est de pensare, duncas, chi su fundadore apat pedidu su permissu petzi a pustis chi at cumintzadu a fraigare.
In pranta b’at petzi una navada ùnica, ma in sas decoratziones e in sos elementos formales b’at unu misturu de elementos tardu-gòticos e cumponentes de ispiratzione manierista.
Su fràigu a àula, cun sa bòveda a bote, tenet una pranta retangulare cun su presbitèriu cuadradu e artziadu de unu metru e mesu cunforma a sa navada.
In su portale de sa fatzada b’at unu frontone in trachite, de tràgiu manierista, formadu dae unu tìmpanu cun su nitzu, imbaradu a un’ architrave, partzidu in ispigros dae duas curnitzas e amparadu dae duas mesu colunnas. In su capitellu de una de sas lesenas b’at decoratziones de tràgiu tardu-gòticu, cun frores e figuras de animales, e gasi etotu est su rosone, custu puru in trachite e assimigiante a sos rosones de sas crèsias de Santu Màuru de Sòrgono e de Santu Baìngiu de Gavoi. Narant chi l’aiant leadu dae sa crèsia de Santu Milianu, sa prima parròchia de Nùgoro.
Intre s’architrave e sa base de su tìmpanu b’at un’iscritzione in latinu cun sa dèdica a Nostra Sennora de sas Gràtzias, su nùmene de Nicolao Ruju Manca e su deretu suo a èssere interradu in sa crèsia in pare cun sos custrintos. E difatis, cando ant fatu sos ùrtimos traballos de restàuru, suta de su pamentu ant agatadu unas cantas tumbas.
In sa parte arta de sa fatzada b’at unu frontone curvu e, in s’ala dereta, una turre campanària.
A sa crèsia si intrat dae un’iscala de granitu, ma b’at un’àtera intrada chi s’aberit in s’ala de manca de sa crèsia; custa intrada tenet antariles de trachite ruja, e subra b’at unu nitzu, cun lògicas decorativas tardu-rinascimentales. E b’at un’àtera intrada in s’ala dereta de sa crèsia, chi nche giughiat a una corte manna cun una lògia chi faghiat a cumbissia pro sos pellegrinos cando bi fiat sa festa.
In costàgios, in fines, b’at lògias minores chi segant, illebiendeˑlu, su volùmene massissu de su fràigu.
In intro de sa crèsia b’at pinturas murales galanas, chi nche torrant a su sèculu XVIII , e chi paret chi las apant fatas Pedru Antoni e Gregòriu Are, artistas sardos chi ant traballadu in unas cantas biddas de sa Provìntzia. Su tziclu pitòricu tenet comente tema s’Apocalisse, e bi sunt sos 12 Apòstulos, sos Profetas e unos cantos bìculos de sas Iscrituras Sacras. S’artare majore chi b’est como l’ant torradu a fàghere in s‘otighentos in istile neoclàssicu.
Dae su 1719 sa crèsia l’ant guvernada sos Gesuitas, chi nd’ant mantesu s’afidamentu finas a s’annu chi nch’ant iscontzadu sa Cumpangia, in su 1773.
Bibliografia
– P. Paolo Monni, Radici a Seuna: sintesi storica delle origini del santuario di N.S. delle Grazie di Nuoro, Solinas.
– AdS Nuoro, atti notarili tappa di Nuoro, notaio Carlos Pirisi Pirella, 1677, b1
– Federica Dini, La chiesa delle Grazie e le sue pitture murali, Solinas, 2001.
– La Bottega degli Are Archiviato il 17 02 2007 in Internet Archive.
– M.G. Scano, Pittura e scultura del ‘600 e del ‘700, collana “Storia dell’arte in Sardegna”, Nùgoro, Ilisso, 1991;
– F. Dini, La chiesa delle Grazie, Nùgoro, 2001.
Ligàmenes:
https://www.youtube.com/watch?v=7mmRfNbXbyU
https://it.wikipedia.org/wiki/Chiesa_della_Madonna_delle_Grazie_(Nuoro)
http://www.sardegnacultura.it/j/v/253?s=18859&v=2&c=2488&c1=&t=1
http://turistipercaso.it/antica-chiesa-della-madonna-delle-grazie/poi/
http://www.unionesarda.it/articolo/cultura/2017/05/31/nuoro_simboli_templari_nella_chiesa_della_madonna_delle_grazie-8-607035.html
https://www.sardegnaturismo.it/it/esplora/antica-chiesa-madonna-delle-grazie
Leave a comment