– de Sarvadore Serra –
Sa Plataforma per la Llengua (Prataforma pro sa Limba) est una organizatzione non guvernativa, nàschida in su 1993, chi agiuat sa presèntzia de sa limba catalana in totu sos domìnios linguìsticos, e la promovet comente mèdiu de coesione sotziale.
Sa sede tzentrale de sa Plataforma est in Bartzellona. Ma b’at delegatziones in su Paisu Valentzianu, in S’Alighera e in unas cantas regiones de Catalugna, comente su Baix Llobregat (Esparreguera), su Maresme e su Vallès Occidental. In prus, collàborat cun entidades de sa Catalugna Nord, de La Franja, de Andorra e de sas Ìsulas Baleares. Duncas, est presente in totu su territòriu de limba catalana e, operende in manera trasversale, isvilupat atziones in àmbitu sotziueconòmicu, in campu audiovisivu, in s’agasàgiu linguìsticu de sos acudidos, in s’universidade e in s’istrutzione, in sas amministratziones pùblicas. In s’agabbu de su 2015 teniat prus de 10.000 sòtzios, prus de 55.000 sighidores in Facebook e prus de 30.000 in Twitter.
Sa Plataforma per la Llengua pùblicat una rivista semestrale chi si narat La Corbella, sa cale faghet connòscere sas atividadades suas dende noas de sas campagnas subra de chistiones sotziulinguìsticas. In su 2008 sa Federació d’Ateneus de Catalunya (Federatzione de Ateneos de Catalugna) at dadu a La Corbella su prèmiu comente mègius mèdiu de comunicatzione de sos assòtzios culturales
Campos de atzione:
-
Inserimentu e Coesione sotziale. Promovimentu de sa limba catalana comente mèdiu de inserimentu pro sos acudidos e sas pessones chi non faeddant in catalanu.
-
Deretos linguìsticos, reconnoschimentu legale e amministratziones pùblicas. Campagnas pro otènnere su reconnoschimentu legale e polìticu de su catalanu, mescamente pro fàghere a manera chi su catalanu siat limba ufitziale de Istadu e limba ufitziale de s’Unione Europea.
-
Cultura e audiovisivos. Campagnas in favore de su tzìnema e de sos mèdios de comunicatzione in catalanu.
-
Iscola e mundu universitàriu. Campagnas pro promòvere s’imparòngiu de su catalanu e su deretu de l’imparare in iscola.
-
Impresa e cunsumu. Defensa de su deretu de sos cunsumadores a dispònnere de produtos e servìtzios in catalanu.
-
Cultura, tempus lìberu e gioventude. Campagna indiritzada mescamente a sos pitzinnos e a sos giòvanos pro chi podant dispònnere de produtos e servìtzios in catalanu.
-
Toponimia. Normalizatzione de sa toponimia in catalanu in sos singiales, in sos documemtos e in sos giassos informàticos.
-
Cussentizatzione linguìstica. Campagnas de sensibilizatzione de sos tzitadinos subra de sos deretos linguìsticos.
-
Giustìtzia. Campagnas pro megiorare s’impreu de su catalanu in sa giustìtzia.
-
Internatzionale. Atziones in favore de su reconnoschimentu internatzionale de su catalanu e pro s’atuatzione de sa Carta Europea de sas Limbas Regionales o Minoritàrias .
Su 23 de cabudanni de su 2012 si nch’est mortu, a 43 annos, su fundadore e ànima de s’organizatzione Martí Gasull i Roig, in un’intzidente de monte in su Nepal, in Himàlaia. Sa Plataforma per la Llengua l’at omagiadu in una manifestatzione in sa sala manna de su Teatru Natzionale de Catalugna, in Bartzellona, su 15 de ghennàrgiu de su 2013. In su 2013 la Plataforma per la Llengua at amaniadu su Prèmiu Martí Gasull i Roig pro premiare cada annu una pessone o entidade de sos Paisos Catalanos chi si siat distinta pro promòvere sos obietivos de custa organizatzione pro sos cales aiat traballadu Martí Gasull i Roig.
In su 2014 ant cummemoradu , cun una sèrie de campagnas e manifestatziones, sos 20 annos de s’organizatzione. Una de sas atziones prus importantes est istada una manifestatzione in Pratza de Catalugna de Bartzellona, su 31 de maju de su 2014. Pro ammentare sa manifestatzione fata su 12 de nadale de su 1993, cando est nàschida sa Plataforma, ant collidu mìgias de botes de Coca-Cola, prus de 40.000, pro fàghere unu mosàicu cun sas lìteras “Etichetemus in catalanu!”. S’idea fiat chi sas impresas mannas aerent etichetadu in catalanu e aerent acumpridu sos deretos de su cunsumadore prevididos dae sa normativa. Gasi etotu, si pediat a s’amministratzione pùblica de aplicare sa lege, assegurende s’etichetadura in catalanu. Cussu matessi annu ant publicadu, cun Editorial Base, su libru “Plataforma per la Llengua. 20 anys defensant el català” (Prataforma pro sa Limba. 20 annos defensende su catalanu) de s’iscritore e istòricu Francesc Marco i Palau subra de sos 20 annos de istòria de s’organizatzione.
A sa Plataforma per la Llengua l’ant dadu prèmios medas. In mesu de custos b’at: su Prèmiu Natzionale de Cultura pro sa Projetzione Sotziale de sa Limba Catalana, dadu dae sa Generalitat de Catalugna in su 2008; su Prèmiu Abacus, in su 2010; su Prèmiu de Voluntariadu pro sa Segreteria de Atzione Tzìvica de sa Generalitat de Catalugna, in sos annos 2008, 2010 e 2012; su Prèmiu pro su mègius progetu asotziativu de su Cùssigiu Natzionale de sa Gioventude de Catalunya, in su 2012. Su traballu de Martí Gasull i Roig at retzidu medas reconnoschimentos pòstumos.
Cun s’idea de tènnere resursas e de dare valore a sos obietivos de s’organizatzione, sa Plataforma per la Llengua at istabilidu una relatzione cun s’arte, collaborende cun unos cantos artistas catalanos de valore chi in manera altruista ant realizadu òperas de pintura, mescamente in formadu de litografia, semper cun motivos ligados a sa limba catalana. Sa prima òpera l’at fata in su 1996 su poeta Joan Brossa: una litografia chi at tzèdidu a s’organizatzione pro l’agiuare a si finantziare, cun s’iscrita “Cherimus vìvere in manera prena in catalanu”. Pustis b’at àpidu collaboratziones cun àteros artistas. In su casu de Joan Brossa e de Antoni Tàpies, custas litografias sunt de sas ùrtimas chi ant fatu in antis de mòrrere
-
1996 – Joan Brossa
-
2001 – Perejaume
-
2003 – Josep Guinovart
-
2006 – Antoni Tàpies
-
2011 – Jordi Alcaraz
Dae beranu de su 2013, sa Plataforma per la Llengua tenet in manera ufitziale una delegatzione territoriale a S’Alighera. L’at fundada unu grupu de voluntàrios unidos dae s’amore pro su catalanu. In realidade totu est cumintzadu in su 2010, cando sa Plataforma at produidu 20.000 adesivos in aligheresu.
Sas atividades de sa delegatzione de S’Alighera sunt ligadas a su territòriu e a sas festas suas. Sa Plataforma leat parte cun sa música a sa festa de Sant Jordi i de Les Maries in sa crèsia de s’Esperança (8 de cabudanni) e organizat sas Estrenes pro sa festa de sos Tres Res, su 6 de ghennàrgiu.
Un’àteru progetu de importu previdet sa publicatzione de vìdeos de sas artes antigas, sas cales tenent unu lèssicu ispetzìficu chi semus ismentighende.
Ligàmenes:
https://www.plataforma-llengua.cat/
https://ca.wikipedia.org/wiki/Plataforma_per_la_Llengua
http://www.premimartigasull.cat/la-plataforma-per-la-llengua/
https://www.facebook.com/PlataformaxLlengua/
https://www.plataforma-llengua.cat/territorials/alguer/
Leave a comment