sèberos de Sarvadore Serra
leados dae s’òpera Max Havelaar: est a nàrrere “Sas astas de su cafè de sa Cumpangia de Cummèrtziu olandesa”
de Multatuli (Eduard Douwes Dekker) traduida in sardu dae Antiogu Cappai Cadeddu
e publicada dae Condaghes in su 2014.
Apo tzocheddadu e est essida una fèmina o sennora, no isco in cale categoria nche la dia pònnere. Fiat groga in cara. Si bidiat chi fiat unu pagu istraca e mi faghiat pensare a mugere mia a pustis chi at sabunadu sa roba. Fiat bestida cun una camisa bianca longa a casachinu, sena falda de in antis, chi nche li calaiat finas a ghenugros, firmada a in antis cun un’ispilla niedda. In parte de una gunnedda deghile giughiat una tela de linu a frores imboligada una pariga de bortas e istrinta in costados subra fiancos e ghenugros, lìsia e sena cussa largària de bestimenta e cussas pinnigas chi deghent a una fèmina. Fia cuntentu chi no aia mandadu a Fritz ca sa bisura sua, in custu modu de bestire, pariat disonesta meda, e fiat galu prus istranu comente si moviat ligera e de bonu àsiu. Pariat chi no aeret perunu cunsentimentu chi fiat diferente dae sas àteras fèminas. E m’ispantaiat finas de comente issa non mustraiat timòria peruna de sa presèntzia mia. No aiat cuadu nudda suta sa mesa, no aiat mòidu sas cadreas, no aiat fatu nudda de cantu unu est avesu a fàghere cando una persone istràngia e de importu intrat in una domo.
Leave a comment