de Sarvadore Serra
Su monastèriu camaldolesu de Santa Maria de Bonàrcadu, afiliadu a s’abbadia de Santu Zenu de Pisa, l’ant fundadu ca l’at chertu su giùighe de Arbarè Costantine I. S’atu de fundatzione, chi nche torrat a su 1110, est su primu documentu de su Condaghe de Santa Maria de Bonàrcadu. In un’àteru documentu de su condaghe b’est s’ammentu de sa cunsacratzione de sa “clesia nuova” de Santa Maria (in riferimentu a su santuàriu prus antigu de Nostra Sennora de Bonacatu), chi b’est istada intre su 1146 e su 1147, suta de su rennu de Barisone I de Lacon-Serra, presentes s’archiepìscamu de Pisa Villano, legadu pontifìtziu, unos cantos prèsules sardos, Barisone etotu e àteros tres giùighes sardos.
Su fràigu, chi a sa prima fiat a navada ùnica e cun pranta a rughe cummissa, l’ant ismanniadu a cara de oriente intre su 1242 e su 1268, ghetendeˑnche s’àbside chi bi fiat in antis e agiunghende unu corpus de tres navadas e un’ àbside noa mesu tunda. Subra de su bratzu de giosso de su transete ant artziadu su campanile, a canna cuadra. Cando ant agabbadu sos traballos, sa crèsia l’ant torrada a cunsacrare.
Intre su 1955 e su 1960 , cando ant fatu traballos de restàuru, nch’ant bogadu sa cùpula de su 700 de su campanile e nch’ant ghetadu sa turre de su relògiu, imbarada a su costàgiu de giosso de sa crèsia e a su campanile; si pensat chi custa istrutura, chi forsis nche torraiat a su primu fràigu de sa crèsia, a sa prima apat fatu a turre campanària.
Sa crèsia l’ant fraigada impitende contones de basaltu iscuru de su logu e insertadas de trachite rujòngia in fatzada, cunforma a modos toscanos, non ligados a sas formas pisanas, nointames sa dipendèntzia de su monastèriu dae s’abbadia pisana de Santu Zenu. Su prospetu de ponente, in pare cun s’àula a una navada e cun sa base de su campanile, sunt istruturas chi nche torrant a sa fase costrutiva de impiantu, duncas a sa crèsia cunsacrada in su 1146/47. Su cuidadu istereotòmicu particulare in sa segada e in s’aposentada de sos contzos, mescamente in fatzada, at fatu pensare chi siat bènnidos a agiuare sos maniales borgognones, impinnados a pustis de su 1147 in su fràigu de s’abbadia tzistertzensa de Santa Maria de Corte, a curtzu a Sindia.
Su prospetu in s’ala de ponente, a capanna, tenet tres arcadas a totu sestu, chi sas duas laterales naschent dae sas parastas de cugione, cando chi sa tzentrale, prus illonghiada, iscàrrigat in duas lesenas sena capitellos chi cùngiant su portale. Subra de custu portale, astrintu e cun architraves, b’at un’arcu de iscàrrigu in contzos a duos colores. A mesu artària de parastas e lesenas, b’at parastàgios unu in fatu de s’àteru, chi non s’ischit a ite serviant.
In su costàgiu de giosso b’est su campanile, in duos òrdines; su primu, coronadu dae architos pèndulos, nche torrat a sa fase de impiantu, cando chi s’òrdine superiore, caraterizadu dae parastas angulares grussas e dae sas lughes de sa tzella campanària, chi a sa prima fiant totus ogivales (como est fata gasi petzi sa chi dat a oriente, cando chi sas àteras sunt architravadas), iscòviat s’apartenèntzia a sa fase de su dughentos. A custa ùrtima fase edilìtzia, documentada in epìgrafe intre su 1242 e su 1268, nche torrat su corpus a tres navadas e cun àbside, chi s’agiunghet a sa crèsia originària a una navada, ismanniendeˑla e cunferendeˑle s’ icnografia “a Tau” de como. Sos chi traballaiant in sa fase de su dughentos, chi forsis fiant ibèricos, ant introduidu pro sa prima bia in Sardigna una sèrie de elementos decorativos de tràgiu islàmicu, comente sos architos lobados, sas lesenas “a sulitu” o “a fisarmònica” (in ue s’alternant elementos a listeddu e gula), peuncos gradonados e a piràmide bortulada.
Bibliografia:
- Raffaello Delogu, L’architettura del Medioevo in Sardegna (PDF), introdutzione de Aldo Sari, Sassari, Carlo Delfino, 1988, ISBN 978-88-2062-230-5.
- Roberto Coroneo, Architettura Romanica dalla metà del Mille al primo ‘300, Nùgoro, Ilisso, 1993, ISBN 88-85098-24-X.
- Maurizio Virdis (a incuru de), Il Condaghe di Santa Maria di Bonarcado (PDF), Nùgoro, Ilisso, 2003, ISBN 88-87825-74-2.
- Roberto Coroneo e Renata Serra, Sardegna preromanica e romanica, Milanu, Jaka book, 2004, ISBN 8816603275.
Ligàmene: https://it.wikipedia.org/wiki/Basilica_di_Santa_Maria_(Bonarcado)#frb-inline
Leave a comment