Su giassu archeològicu de Santu Istèvene de Òschiri

Su giassu archeològicu de Santu Istèvene de Òschiri

    –   de Sarvadore Serra  –

In su giassu de roca de Santu Istèvene b’at  domus de janas, sos restos de unu nuraghe, trapadas in sa pedra, e, sa cosa prus de importu, su chi li narant “altare”, est a nàrrere una pinna de granitu in ue ant doladu,  non s‘ischit de pretzisu cando,  nitzos geomètricos triangulares  e cuadrangulares postos unu fatu de s’àteru.  Cara cara a  s’altare b’est sa  crèsia de Santu Istèvene. Su giassu  s’agatat  in su territòriu  de Òschiri, in provìntzia di Tàtari,  a unos duos chilòmetros dae sa bidda.

Custos monumentos archeològicos interessant un’arcu de tempus  chi andat  dae su Neolìticu reghente a un’edade post-medievale.

Su chi faghet ispetziale e caraterìsticu su situ est pròpiu s’altare, una pedra granìtica grussa  de sa longària  de unos  10 metros.  Tenet istampos de formas diferentes: in sa parte de bassu b’at 12  istampos  triangulares e cuadrados; in sa de subra, imbetzes, b’at  9 istampos triangulares, cuadrados e  unu tundu.  In s’ala de dereta de sa roca b’at una sèrie de 12 cupitas postas a fùrriu de una cupa tzentrale prus manna;  in subra b’at un’àtera cupita  posta in currispondèntzia de su nord. Galu prus a dereta  b’at unu nitzu retangulare orizontale coronadu  dae 9 copitas  de su diàmetru  de unos  5-10 tzm. cadauna. A manu manca b’at un’àtera roca  in ue b’at  duos  nitzos  triangulares e unu paris orizontale  chi  si pensat chi l’apant impitadu pro pònnere ofertas votivas  o pro su ritu de s’incubatzione.

Custas trapadas in sa roca sunt ispartinadas in totu su giassu  e in unas cantas figuras geomètricas  b’est s’agiunta de una  grughe.

S’àrea est caraterizada fintzas dae sa presèntzia de una necròpoli ipogèica, presente cun 5, forsis 6  domus de janas chi nche torrant a su Neolìticu (cultura de Otieri, 3500-2700 b.C.)

In fines, b’at una crèsia bizantina. Non s’ischit de pretzisu cando l’ant fraigada, sos istudiosos e sos archeòlogos tenent pàrreres diferentes. Medas pensant chi l’apant fata in su tempus de sos bizantinos intre sos sèculos  VI e IX, pro sas grughes  gregas  presentes in  intro de sos nitzos chi si suponet chi aerent petzi sa finalidade  de istrangiare iconas e ogetos votivos cristianos. Sas cupitas etotu las ant definidas  “simigiantes  a sas  aurèolas  de sos santos”. Podet dare puru chi sos padres apant abitadu in sas percas pro fàghere sa vida solitària issoro, comente est acuntèssidu  in Logusantu,  famadu ca bi fiant sos eremitas  Tranu e Nicola, o in Sant’Andria Priu in Bonorva, una crèsia paleocristiana ricavada dae una domu de janas manna, in ue b’at unu nitzu tundu  inghiriadu  dae 8 cupitas  tundas. In custu casu  sas cupitas sunt 12, e pro custu b’ant bidu una metàfora de sos  12 apòstulos.

Ligàmenes:

https://www.youtube.com/watch?v=g7kuf_lTtZs

https://it.wikipedia.org/wiki/Sito_rupestre_di_Santo_Stefano_(Oschiri)

http://www.luoghimisteriosi.it/sardegna_oschirialtare.html

https://robertocarta.wordpress.com/2015/08/14/altare-di-santo-stefano-simbolo-della-sardegna-che-i-sardi-non-conoscono/

https://www.tripadvisor.it/Attraction_Review-g1137769-d4832764-Reviews-Altare_Rupestre_di_Santo_Stefano-Oschiri_Province_of_Olbia_Tempio_Sardinia.html

 

 

 

Leave a comment

Send a Comment

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *