Apellu a sas autoridades pro sa liberatzione de sos presoneris polìticos catalanos. Chenàbura in Casteddu “Sas resones de sa Catalugna”, addòviu istòricu-polìticu promòvidu dae su CSU
Sas resones de sa Catalugna prus in gasi de sa situatzione chi sunt vivende a s’àtera ala de su Mare de Sardigna. Pro cumprèndere, pro pensare solutziones e pro àere insinnamentos de profetu fintzas in s’ìsula nostra. De cale si siat sinnu siant.
S’istòria, sos printzìpios democràticos violados, sa violèntzia repressiva de sa monarchia ispagnola, s’isperu de su diàlogu, su deretu a s’autodetermintzione, s’Europa e su tzinismu legalitàriu suo. Ant a èssere custos e àteros sos temas chi ant a èssere tratados chenàbura primu de nadale in s’addòviu istòricu -polìticu promòvidu dae su CSU- Coordinamentu pro su Sardu Ufitziale cun su tìtulu “Sas resones de sa Catalugna”. Sede de s’addòviu s’hotel Regina Margherita in Casteddu cumintzende dae sas 17.30. A pustis de sos saludos e de s’istèrrida de Pepe Coròngiu, prima boghe de s’assòtziu linguìsticu natzionalitàriu, ant a intèrvennere cun sas relatziones issoro Joan Armaguez, Roberto Lai, Graziano Milia, Anthony Muroni. Pustis, unu dibàtidu cun su pùblicu.
Sa finalidade de s’initziativa est a aprofundire sa chistione in tèrmines asseliados e produtivos pro cumprèndere fintzas si dae sa contrapositzione in atu intre Bartzellona e Madrid si podet essire in carchi manera cun sa polìtica e su diàlogu. Su tentativu de sas fortzas de s’autodeterminatzione catalana paret chi siat rutu a cantos, pro como, pro curpa de sa violèntzia repressiva de s’Ispagna, ma fintzas pro una reatzione – chi in carchi manera non si pensaiat chi bi podiat èssere – in favore de sa cunservatzione de sos istados-natzione dae bandas de s’Unione Europea. Su Coordinamentu est craru chi est a s’ala de su deretu de su pòpulu catalanu a espressare sa voluntade sua, ma timet un’incrudeschèntza potentziale de sas mesuras antidemocràticas postas in atu dae su Guvernu ispagnolu.
Fiat cumbidada a s’addòviu fintzas sa delegatzione de su guvernu catalanu in Sardigna, chi no at a pòdere intervènnere pro curpa de s’interditzione posta in atu cun s’aplicatzione de s’artìculu 155 de sa Costitutzione Ispagnola. Su CSU faghet un’apellu a sas autoridades regionales e a sos parlamentares sardos pro chi fatzant pressiones democràticas subra de su guvernu ispagnolu, fintzas pro mèdiu de su guvernu italianu, pro chi siant liberados prus in presse chi si podet sos presoneris polìticos detetènnidos pro reatos de opinione. In cale si siat manera si penset, una situatzione indinna de un’Europa tzivile.
Assemblea Diretiva CSU
Leave a comment