València : s’assemblea generale de sas minorias linguìsticas, cun sos sardos in prima lìnia, crìticat Ispagna e Itàlia ca non rispetant sos deretos tziviles e linguìsticos
Duas risolutziones, una pro liberare sos presoneris polìticos e s’àtera pro nche torrare sos deretos tziviles in Catalugna las ant aprovadas in València (Istadu ispagnolu), in s’assemblea generale de sa retza de sas minorias linguìsticas ELEN (European Language Equality Network). B’at àpidu fintzas crìticas pro s’Itàlia ca no at ratificadu sa Carta Europea de sas Limbas, una mancàntzia chi at fatu dannu fintzas a sa limba sarda. At partetzipadu, pro sa Sardigna, fintzas una delegatzione de su Coordinamentu pro su Sardu Ufitziale, organizatzione indipendente de espertos e ativistas, chi defensat a sa prus arta sa càusa catalana e at denuntziadu istentos e discriminatziones contra a sa limba sarda dae bandas de su guvernu italianu. S’assemblea l’ant fata sa prima die in su Retoradu de s’Universidade de València e sa segunda in su “Centro de Cultura Contemporánea”, istrangiados dae s’organizatzione “Acció Cultural del País Valencià” (ACPV).
Davyth Hicks, segretàriu generale ELEN, at postu in craru sa netzessidade chi s’Itàia aprovet, a pustis de 17 annos de discussiones inùtiles, sa Carta Europea de sas Limbas Regionales e Minoritàrias, chi pro custa mancàntzia su Cussìgiu de Europa at amonestadu sa Repùblica italiana pro duas bias. S’ùrtima, pagos meses como, a initziativa de su CSU.
Sa retza ELEN ponet in pare 150 organizatziones e rapresentat 45 minorias linguìsticas ispartas in 23 Istados. Custas minorias includent unu totale de 50 milliones de pessones, est a nàrrere su 10% de sa populatzione europea. ELEN tenet unu status cunsultivu in su parlamentu europeu, su cussìgiu de Europa, s’ONU e s’UNESCO. Tenet comente obietivu su promovimentu e sa defensa de sas limbas europeas prus pagu impreadas (limbas regionales, de minoria, in perìgulu, indìgenas, coufitziales e de natziones minores), pro otènnere s’egalidade linguìstica in unu sistema de plurilinguismu, in intro de unu cuadru prus mannu de deretos umanos. ELEN traballat, duncas, pro èssere sa boghe e su rapresentante de custas minorias in livellos diferentes: locale, regionale, istatale, europeu e internatzionale. ELEN l’ant fundada in su 2011 subra de sas fundamentas de s’ex Ufìtziu Europeu pro sas Limbas prus pagu Utilizadas (EBLUL) de su comitadu de soo Istados membros, Eurolang.
“Comente sardos e comente europeos amus crèidu chi dae s’Europa poderet bènnere unu bentu de cambiamentu – at naradu Nicola Merche, de sa delegatzione CSU a s’assemblea de ELEN – ma fintzas a como nos ant lassadu a sa sola a revindicare sos deretos nostros in una luta tzivile a punta in susu contra a sas prepotèntzias de s’Istadu Italianu e a s’indiferèntzia de sa classe dirigente sarda filoitaliana. Chi s’Europa si nch’ischidet, o at a èssere tzertificadu chi non balet a nudda”.
In sa retza ELEN leant parte iscolas pro s’immersione linguìstica comente “Diwan Breton-medium schools organisation”, organizatziones de babbos e mamas comente sa “Rhieni dros Addysg Gymraeg” (Galles), agrupamentos de organizatziones comente “Kevre Breizh” (Bretagna), “Kontseilua” (Paisu Bascu), s’ “Estonian Bureau for Lesser Used Languages” (Estònia), organizatziones culturales comente “Acció Cultural del País Valencià” (València ) e “Plataforma per la Llengua” (Catalugna), in prus de istitutziones acadèmicas comente s’Universidade de Mainz – SNEB (Germània) e su “Consiglio Nazionale delle Ricerche” (Itàlia). Pro sa Sardigna at partetzipadu fintzas Tore Cubeddu, chi at mustradu sos cuntenutos de su Babel Film Festival venidore, rassinna subra de sa tzinematografia in limba minoritària, chi lu faghent in Casteddu dae unos cantos annos.
Assemblea Diretiva CSU
Leave a comment