de Sarvadore Serra
Òmnium Cultural est un’entidade sena finalidade de lucru, fundada in su 1961, chi traballat pro su promovimentu de sa limba e de sa cultura catalanas, s’educatzione, sa coesione sotziale e sa defensa de sos deretos natzionales de Catalugna.
Oe in die, in su 2017, Òmnium Cultural tenet prus de 73.000 assotziados. Tenet fintzas unu ligàmene diretu cun Acció Cultural del País Valencià e Obra Cultural Balear, in intro de sa Federació Llull.
Sa sede natzionale de Òmnium s’agatat in carrera Diputació de Barcelona. Però b’at 40 sedes territoriales in totu sa Catalugna. Calicuna est de àmbitu provitziale, àteras de àmbitu locale. In su casu de Bartzellona, s’àmbitu de traballu sunt sos distritos de sa tzitade.
A parte custas sedes, Òmnium est presente in Catalugna Nord e in S’Alighera:
- Òmnium Cultural Catalunya Nord est un’entidade chi òperat in Rosselló, cun sede in Perpinyà, in s’Istadu frantzesu. L’ant fundada in su 1987. In su 2007, la Generalitat de Catalunya at destinadu 127.666 èuros pro suventzionare s’Òmnium Cultural de Catalunya Nord.
- Òmnium Cultural L’Alguer est un’entidade costituida in su 1991 in sa tzitade catalanu-faeddadora de Sardigna, in base a su deretu de assotziatzione de s’Istadu italianu, e mantenet una relatzione astrinta cun Òmnium Cultural. In mesu de sos fundadores b’at Francesc Manunta, Antoni Soggiu, Carmela Frulio e àteros. Su presidente est Stefano Campus e sa vizepresidenta est Carla Valentino. Sa finalidade est a agiuare sas atividades linguìsticas in favore de su catalanu, a fàghere campagnas in sas iscolas cun su Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori e a tènnere cuntatos cun àteras entidades de sos Paisos Catalanos. Faghet parte de s’Observatori de la Llengua Catalana.
Pro su chi pertocat su Paisu Valentzianu e sas Ìsula , Òmnium Cultural est afiliada cun Acció Cultural del País Valencià e cun Obra Cultural Balear in intro de sa Federació Llull d’Entitats Culturals dels Països Catalans.
Òmnium Cultural l’ant fundada s’11 de trìulas de su 1961 Lluís Carulla i Canals, Joan Baptista Cendrós i Carbonell, Fèlix Millet i Maristany, Joan Vallvé i Creus e Pau Riera i Sala. Fèlix Millet i Maristany est istadu su primu presidente; pustis sunt bènnidos Pau Riera, Joan Vallvé, Joan Carreras e Josep Millàs. In su mese de nadale de su 1963, pagas dies a pustis de sas decraratziones de s’abade Aureli M. Escarré a Le Monde in defensa de s’identitade catalana, Òmnium Cultural l’ant tancada pro òrdine de su guvernadore tzivile Antonio Ibáñez Freire, però at sighidu a traballare a sa cua. Custa situatzione at duradu fintzas a su 1967, cando s’entidade at otentu dae s’Administratzione su permissu de torrare a operare
In sos annos 70, 80 e 90, Òmnium at organizadu campagnas medas pro promòvere su catalanu in campos diferentes (s’iscola, sos libros, sos mèdios de comunicatzione) e pro defensare sos deretos natzionales de Catalugna (campagna “Freedom For Catalonia”, campagna “pel CAT a les matrícules”, etc.). Dae su 2003, cun sa presidèntzia de Jordi Porta, at incaminadu unu protzessu de rennovamentu internu e esternu chi s’est cuncretadu cun s’impulsu de progetos e atividades noas (“Festa per la Llibertat”, “programes de cohesió social”, “nous programes culturals”) cun un’imàgine gràfica noa e unu càmbiu de ubicatzione de sa sede natzionale, dae su Palau Dalmases a carrer Diputació, 276, in s’Eixample de Bartzellona.
A Òmnium l’ant incarrigada de organizare sa manifestatzione chi b’est istada su 10 de trìulas de su 2010 in Bartzelona, cun s’islogan “Som una nació. Nosaltres decidim”.. Su 29 de làmpadas de su 2013 at organizadu su Concert per la Llibertat in su Camp Nou, cun s’agiudu de s’Assemblea Nacional Catalana e àteras entidades. In sos annos 2013 e 2014 at fatu sa campagna “Un país normal”. In su 2014, cun s’ANC, at postu in caminu sa campagna “Ara és l’hora “ in favore de s’indipendèntzia de Catalugna in previsione de sa cunsulta subra de s’indipendèntzia de Catalugna de su 9 de santandria de cussu matessi annu. Sa campagna at tentu una rèplica in s’istiu de 2015, in previsione de sas eletziones pro su Parlamentu de Catalugna de su 2015. Sigomente sa presidenta Muriel Casals fiat intrada in sa lista indipendentista Junts pel Sí, at lassadu s’incàrrigu a Quim Torra, fintzas a s’assemblea de su 19 de nadale de su 2015, in ue ant proclamadu presidente Jordi Cuixart i Navarro.
Su 16 de santugaine de su 2017 sa giuighissa de s’ “Audiència Nacional” Carmen Lamela at decretadu sa presone incunditzionale pro Jordi Cuixart in relatzione a s’ “Operació Anubis”. In sa matessi die at ordinadu sa presone fintzas pro Jordi Sànchez, presidente de s’ANC.
Ligàmenes: https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%92mnium_Cultural
https://www.facebook.com/%C3%92mnium-Cultural-de-lAlguer-145747408812002/
Leave a comment