Una proposta de lege subra de s’insinnamentu de s’istòria de Sardigna in sas iscolas. Est su chi annùntziant sos promotores de un‘initziativa de crìtica a s’operadu istòricu de sos Savojas in Sardigna chi sàbadu 17 de làmpadas in Làconi ant amaniadu in sos locales de Palatzu Aymerich cumintzende dae sas chimbe e mesa de merie. Unu programa polìticu culturale de primore pro su mundu identitàriu. Su Grupu Cunsiliare locale “Insieme Per Laconi ” e su Coordinamentu pro su Sardu Ufitziale, assòtziu de tutela de sa polìtica linguìstica, ant a mòvere dae sa presentada de su libru di Frantziscu Casula “Carlo Felice e i tiranni sabaudi ” pro fàghere, durante su sero, una manifestatzione de riflessione istòrica subra de su chi ant fatu sos monarcas piemontesos in Sardigna. B’at interventos de Simona Coròngiu, animadora de su Grupu Insieme per Laconi, Giosepe Melis, dotzente de s’’Universidade de Casteddu, Pàulu Cossu, editore, Pàulu Pisu, esponente de sa Tavola Sarda della Pace. Pro serrare b’est s’interventu de Anthony Muroni, giai Diretore de s’Unione Sarda, chi, a nùmene de s’assòtziu polìticu-culturale “Sardos”, chi dae pagu at cuntribuidu a fundare, at a presentare unu progetu de lege pro s’insinnamentu de s’istòria sarda in sas iscolas. S’apuntamentu est a beru de atualidade, si si pensat a sas acuntèssidas chi ant interessadu sa Comuna ogiastrina de Lanusè a sa cale su Prefetu de Nùgoro at negadu sa possibilidade de cantzellare sa nomenclatura sabàuda dae sa toponomàstica de sa bidda. Casula e Melis etotu (unu autore e s’àteru prefatore de su libru) ant fundadu in Casteddu unu movimentu chi tenet sa punna de nche bogare s’istàtua de Carlo Felice dae sa pratza omònima. ” Amus amaniadu custa manifestatzione- at naradu sa cussigera comunale Simona Coròngiu – ca a pustis de custas acuntèssidas bi cheret una sensiblizatzione de sa populatzione, de sos assòtzios e de sos movimentos identitàrios chi no siat una protesta riruale istèrile. Sa presentada de una proposta de lege podet agiuare sos sardos a lèghere mègius s’istòria issoro e su presente issoro”. Una curiosidade de s ‘initziativa est chi la faghent in sa sala de su pranu nòbile de sos feudatàrios antigos de orìgine catalana de Làconi chi pustis sunt istados sos amparadores prus mannos de sa monarchia sabauda.
Leave a comment