de Giuseppe Corronca
In sos ùrtimos annos de su de XIX sèculu si assistit a una rivolutzione in àmbitu iscientìficu cun sa crisi de su modellu mecanitzista e de sa geometria, chi no est prus cunsiderada una iscìentzia sintètica a priori e si partzit in geometria fìsica, chi tenet su matemàticu tedescu Bernhard Riemann (1826-1866) comente esponente de primore e geometria pura o assiomàtica, rapresentada dae su matemàticu David Hilbert (1862-1943).
Àteras figuras de importu, in custu perìodu, chi ant dadu unu contributu mannu a s’iscièntzia matemàtica, sunt Karl Weierstrass (1815-1897), Georg Cantor (1845-1918), fundadore de sa teoria de sos insiemes, Richard Julius Dedekind (1831-1916) e su matemàticu italianu Giuseppe Peano (1858-1932).
Cun sos Fundamentos de s’aritmètica (1884) e sos Printzipios de s’aritmètica (1893-1903) de su tedescu Gottlob Frege (1848-1925), si delineat su logitzismu, chi no est àteru chi unu programma de ridutzione de su nùmeru e de tota sa matemàtica a sa lògica. A su programma logitzista aderit fintzas s’inglesu Bertrand Russell (1872-1970). Su logitzismu benit criticadu da Hilbert: pro isse sa matemàtica non podet èssere isolta in sa lògica.
Sa filosofia de su limbàgiu tenet in Ludwig Wittgenstein (1889-1951) unu esponente de balia. In su Tractatus logico-philosophicus (1921), isse sustenit chi su limbàgiu est sa rafiguratzione lògica de su mundu e fòrmulat una teoria de su limbàgiu chi si fundat subra de su mundu, comente totalidade de fatos e subra de su limbàgiu, comente totalidade de propositziones chi significant sos fatos matessi e, duncas, sunt sa rafiguratzione de unu fatu. Una proposizione tenet sensu si esprimet sa possibilidade de unu fatu.
Pro su chi pertocat sos isvilupos de sa fìsica, bisòngiat ammentare sa teoria de su campu eletromagnèticu, formulada dae su fìsicu iscotzesu Clerk Maxwell (1831-1879) chi dat s’ispuntu a Albert Einstein (1879-1955) pro sa formulatzione de sa teoria de sa relatividade. Cun Max Planck (1858-1947) naschet sa fìsica cuantìstica e cun Werner Heisenberg (1901-1976) su printzìpiu de indeterminatzione.
De importu mannu est fintzas s’isvilupu de sas iscièntzias umanas, comente sa psicologia, chi est s’iscièntzia chi istudiat s’ànima o sa cussèntzia; sa sotziologia, chi istùdiat sa sotziedade, chi est de intendere comente su campu in ue si istudiant sos raportos intersugetivos; s’antropologia culturale, chi istùdiat sa cultura de sos vàrios grupos umanos; s’economia polìtica, chi istùdiat su funtzionamentu de sos sistemas econòmicos. Sa psicologia iscientìfica si isvilupat in sa segunda metade de su de XIX sèculu in Germània a Lìpsia, in ue naschet su primu laboratòriu psicològicu. Sos vàrios indiritzos psicològicos sunt: sa psicologia psicofìsica; sa psicologia de sa forma o gestaltismu; sa psicologia obietiva o cumportamentismu; sa psicologia de su profundu o psicanalisi, chi tenet in Sigmund Freud (1856-1939) su fundadore; sa psicologia funtzionale o funtzionalismu; sa psicologia fenomenològica o esistentziale o umanìstica; sa psicologia genètica de Jean Piaget (1896-1980).
Leave a comment