de Sarvadore Serra
Pro sa prima borta ant a medire sos profilos verticales de sas projas mannas. Ant a impitare sos singiales trasmissos dae su satèllite Paz. In custa manera ant a megiorare sas previsiones meteorològicas e climàticas. L’at fatu ischire, cun unu comunicadu, s’ “Institut d’Estudis Espacials de Catalunya” (IEEC).
S’esperimentu at a cumintzare in s’agabbu de su 2017. At a cunsìstere in unu mètodu nou de mesura. L’at cuntzepidu e ghiadu s’ “Institut de Ciències de l’Espai” de su “Consell Superior d’Investigacions Científiques” e de su IEEC (HISSI-CSIC/IEEC), chi s’agatat in su campus de s’Universitade Autònoma de Bartzellona (UAB).
Su tzentru de sa Nasa ‘Jet Propulsion Laboratory‘ (Nasa/JPL) at dadu s’amparu a s’esperimentu , e at a agiuare in sos istùdios sientìficos relatzionados cun su cuntzetu nou de mesura.
Si custa tècnica cunfirmat sa validade sua, at a permìtere de caraterizare sas istruturas de proja intensa in pare a sas propiedades suas termodinàmicas –pressione e temperadura–, megiorende sa connoschèntzia, su modellamentu e sa previsione de s’evolutzione de custa casta de fenòmenos in sa prospetiva de su cambiamentu climàticu.
Como no est possìbile a fàghere custa casta de mesuras cungiuntas cun un’istrumentu ebbia. Duncas sos fenòmenos de proja intensa non sunt cumpresos e rapresentados bene in sos modellos de meteorologia e clima.
S’impresa responsàbile de su satèllite PAZ, Hisdesat, at annuntziadu un’acordu cun s’impresa SpaceX pro su lantzu de su satèllite, chi est prevìdidu pro s’ùrtimu trimestre de su 2017. Sos datos de s’esperimentu ant a èssere disponìbles pagos meses a pustis.
Leave a comment