In cussu tempus, a Gesùs s’Ispìritu nche l’at giutu a su desertu, a manera chi su dimòniu ddu poderet tentare. A pustis de àere geunadu pro baranta dies e baranta notes, at àpidu famene. Su tentadore s’est acostiadu a isse narende.li: «Si tue ses su Fìgiu de Deus, nara a custas pedras de si mudare in pane». Ma isse dd’at respostu: “Non de pane feti vivet, s’òmine, ma de cada paràula chi essit dae sa buca de Deus”».
Tando su dimòniu dd’at leadu a sa tzitade santa, dd’at postu in su cùcuru de su templu narende.li: «Si tue ses su Fìgiu de Deus, gheta.ti a suta; istat iscritu difatis: “A is ànghelos suos at a cumandare e issos t’ant a mantènnere cun is manos issoro a manera chi su pee tuo no isbrunchet in ‘una pedra” ». Gesùs dd’at respostu: «Est finas iscritu custu: No as a iscumproare su Sennore Deus tuo” ».
Galu su dimòniu dd’at leadu a pitzu de unu monte mannu mannu e dd’at mustradu totu is rennos de su mundu e sa glòria issoro, narende.li: «T’apo a donare totu custu si t’as a ghetare a is pees meos e m’as a m’adorare». Tando Gesùs dd’at respostu: «Bae-ti-nche Sàtana! Istat iscritu difatis: “Su Sennore, Deus tuo, as a adorare: a Isse feti as a fàghere cultos” ».
A cussu puntu su dimòniu dd’at lassadu, e aco’ sos ànghelos s’acurtziaiant a issu e ddu serbiant.
(a incuru de Alessandro Dessì)
Leave a comment