de Sarvadore Serra
Sos Ainu o Aynu (Ainu アィヌ Aynu; giaponesu: アイヌ Ainu; russu: Айны Ajny), in sos testos istòricos giaponesos Ezo/Emishi/Ebisu (蝦夷) o Ainu (アイヌ), sunt unu pòpulu indìgenu chi istat in Giapone (Hokkaido Honshu nordorientale) e in Rùssia (Sakhalin, Ìsulas Kuril , Penìsula de Kamchatka).
Su nùmeru ufitziale de sos Ainu est de 25.000 pessones. Ma b’at unu contu no ufitziale de 200.000 pessones, pro more de su fatu chi medas Ainu sunt istados assimilados in manera gasi cumpleta in sa sotziedade giaponesa chi non tenent prus cussèntzia de sas orìgines issoro.
Sos Ainu sunt istados cunsiderados a s’ispissu discendentes de su pòpulu Jōmon , chi at vìvidu in Giapone dae su 16.500 a su 2.300 in antis de Cristos. Sa legenda narat chi “Sos Ainu ant vìvidu in custu logu 100 mìgia annos in antis de bènnere sos Fìgios de su Sole”.
Dae istùdios reghentes resurtat chi sa cultura Ainu est nàschida dae unu misturitzu de sa cultura Okhotsk cun sa de Satsumon, una de sas culturas archeòlogicas antigas chi narant chi siat derivada dae sa de sos Jōmon de s’Artzipèlagu Giaponesu. S’economia issoro fiat basada in s’agricultura, sa cassa e sa pisca.
Sos Ainu de sàmbene puru, a cunfrontu de sos Yamato (su grupu ètnicu nativu dominante in Giapone), a s’ispissu tenent sa pedde prus crara e sunt prus piludos. Sos istudiosos de unu tempus pensaiant chi fiant de ratza caucàsica, ma proas reghentes de s’ADN ant mustradu chi non b’at simigiàntzia genètica cun sos europeos modernos. Cavalli-Sforza ponet sos Ainu in su grupu genèticu “nordorientale e asiàticu orientale“.
Sos esàmenes genèticos ant mustradu chi issos apartenent mescamente a su Y-aplogrupu D-M55. Sos ùnicos logos in foras de su Giapone in ue su Y-aplogrupu D est comunu sunt su Tibet in Tzina e sas Ìsulas Andamanas in s’Otzèanu Indianu.
A dolu mannu, si podet nàrrere chi custu pòpulu est perdende sa limba sua. Tzertos istùdios narant chi b’at galu 100 pessones chi l’ischint faeddare, cando àteros narant chi sunt prus pagu de 15. Cun datos gasi, a nàrrere chi sa limba est “in perìgulu” est un’eufemismu. Semus lòmpidos a su puntu chi s’istùdiu de sa limba Ainu si basat mescamente in sa chirca istòrica.
Mancari calicunu apat proadu a nàrrere chi s’ Ainu e su giaponesu sunt ligados a pare, sos istudiosos modernos narant chi b’at petzi una relatzione de cuntatu, cun imprèstidos dae un’idioma a s’àteru. Como sunt totus de acordu a nàrrere chi s’Ainu est (o est istada) una limba isulada.
Ma, comente est istruturadu s’Ainu? Tantu pro cumintzare, paràulas chi s’impreant comente prepositziones in sardu (comente a, dae, in) sunt postpositzionales in Ainu: benint a pustis de sa paràula e la modìficant. Una frase singulare in Ainu podet èssere formada dae medas sonos agiuntos o aglutinados o afissos chi rapresentant sustantivos o ideas.
Sa limba Ainu non teniat unu sistema de iscritura, e istoricamente est istada trasliterada dae su kana giaponesu o dae su tzirìllicu russu. Oe in die l’iscrient siat in katakana siat cun s’alfabetu latinu. Sa dificultade a impreare su kana giaponesu, cun s’incapatzidade sua de rapresentare comente si tocat sas cunsonantes de coda, ant cuntribuidu a su degradu de s’Ainu originale. Pro nàrrere, tzertas paràulas comente Kor (chi cheret nàrrere “mantènnere”), como las pronùntziant cun unu sonu terminale vocàlicu: Koro.
Medas de sos dialetos Ainu, fintzas dae un’ala de Hokkaido a s’àtera, non fiant intellegìbiles a pare; belle gasi, sa limba clàssica Ainu de su Yukar (contos èpicos Ainu) la cumprendiant totus. In mancàntzia de unu sistema de iscritura, sos Ainu fiant maistros in sos contos, cun su Yukar e àteras formas de narratzione, chi fiant totus cunfiadas a s’ammentu de sas pessones.
A dolu mannu, semus arrischende de pèrdere su pagu chi s’est sarvadu. Tocat a bi pònnere unu remèdiu.
Ligàmene: https://en.wikipedia.org/wiki/Ainu_people
Leave a comment