Limba Sarda: su Pianu Triennale fantasma isparessidu dae 2 annos e mesu

S’assemblea diretiva de su Coordinamentu pro su Sardu Ufitziale nos at imbiadu custa risolutzione chi publicamus cun praghere.

S’assessoradu regionale de s’  Istrutzione Pùblica  no at aprovadu in duos annos e mesu   su Pranu Triennale de sa limba sarda e como, in prus de su fatu de non tènnere un’istrumentu vàlidu de programatzione linguìsticu-culturale, no at a pòdere gastare una parte cualificante de sas resursas istantziadas in su Bilàntziu dae su Cussìgiu Regionale pro su 2016. Est sa denùntzia del Coordinamentu pro su Sardu Ufitziale, organizatzione de militantes e ativistas in favore de s’ufitzializatzione de sa  limba sarda, chi annùntziat atziones de protesta interessende in manera direta su Cussìgiu Regionale de sa chistione.

A pàrrere de s’assòtziu, chi dae pagu est resessidu a collire unos 800 simpatizantes in sa de tres editziones  de sa Festa de sa Limba Ufitziale in Bonàrcadu, s’istentu in s’aprovatzione  de su  documentu de programatzione prevididu dae s’artìculu  12 de sa lege regionale 26/97 l’at incausadu s’incapatzidade  dae bandas de s’assessoradu cumpetente de afrontare sos issèberos  de  polìtica linguìstica e de si cunfrontare cun assòtzios, entes, istitutziones e Cussìgiu,  cunforma a su percursu prevididu dae sa lege. Ant preferidu una gestione pagu crara, neulosa, fundada in interventos legislativos bogados a pìgiu cando non cando in sas finantziàrias, e annùntzios a sos mèdios de informatzione, pro barigare sos problemas beros (comente  su de s’ufitzializatzione de su sardu   e de sa promotzione de sa Limba Sarda Comuna) in càmbiu de si cunfrontare, in manera democràtica e in cara de totus, subra de sos aspetos prus de importu de su bilinguismu in Sardigna, ponende in iscritu sos issèberos pro los mustrare a s’opinione pùblica e pro los arresonare cun sos tzitadinos. Ant isseberadu sos interlocutores  cunforma a sos cumbènios polìticos de su mamentu e non tenende contu de su percursu de sa  lege collaudadu dae deghinas de annos.

In contu de custu, sighende semper  custa lògica anti-democràtica, s’assessoradu no at mai cunvocadu mancu s’Osservatòriu de sa Limba e Cultura Sarda, organismu partetzipativu e inclusivu prevididu dae s’artìculu 5 de sa   lege 26 etotu, su cale,  in mesu de s’àteru, devet dare unu pàrrere obligatòriu subra de su Pranu matessi.

Custu cumplessu de issèberos polìticos non trasparentes e de inacumprimentos tècnicos, si in su 2014 e 2015 ant dannificadu sa polìtica linguìstica petzi in manera generale, in s’annu presente b’est su perìgulu chi blochent fintzas su gastu de unas cantas resursas allocadas dae su Cussìgiu cun su bilàntziu 2016 in sos capìtulos de sa lege 26/97, e in particulare sas bursas de istùdiu subra de matèrias linguìsticu-culturales (100.000 èuros), su dinare pro s’Universidade (60.000 èuros), s’istantziamentu pro s’agiornamentu de sa chirca sotziulinguìstica (50.000 èuros) e sos prèmos literàrios (70.000 èuros). Si diat tratare de unu dannu mannu pro unos cantos setores istratègicos.

Custa atitùdine penalizadora de sa polìtica linguìstica est durende dae cando est intrada sa Giunta Regionale noa. In su 2014 ant segadu  sos 4 milliones prevididos in su bilàntziu. In su 2015 ant istantziadu petzi su 0,25% de su bilàntziu regionale de s’època, ma de sos 1.800.000 èuros de su cumintzu, su servìtziu limba sarda est resessidu a gastare petzi su 40 pro chentu penalizende dos ufìtzuos linguìsticos, Sa Die de sa Sardigna e s’insinnamentu iscolàsticu (chi s’assessore at naradu semper de bi chèrrere puntare).

Como b’at unu perìgulu mannu fintzas pro sos istantziamentos de su 2016, non solu pro sas sumas de sa lege 26 chi non si podent impinnare in mancàntzia de su Pranu e de su pàrrere obligatòriu de un’ Osservatòriu chi no ant cunvocadu mai, ma fintzas pro sos àteros interventos chi non si nd’ischit nudda,  e nemancu faghent unu controllu  o una relatzione a chie si siat (sas cunferèntzias annuales pùblicas  de sa  limba, prevididas custas puru dae sa lege, no  las ant prus cunvocadas  dae su 2014).

Su Coordinamentu pro su Sardu Ufitziale, afirmemde chi, nointames sa lege regionale 26 de su 1997 siat betza, inùtile e forsis, a custu puntu,  fintzas dannàrgia, fintzas a cando est in vigore cheret aplicada:

– annùntziat chi at  a iscrìere a totu sos cussigeris regionales pro pedire un’interventu de controllu e de indiritzu in sa matèria. Osservat chi at presentadu una proposta de lege alternativa in làmpadas de su 2015, adeguada a totu sas novidades  de sa lege istatale n°482 e a sas sentèntzias de sa Consulta, chi est firma in cummissione paris cun àteras porpostas e de sa cale non s’ischit nudda.

– denùntziat sa mancàntzia de visione istratègica   de s’assessoradu dae freàrgiu de  su 2014 a oe, chi at creadu dannos irrecuperàbiles  a sa limba nostra, e una voluntade firma di mantènnere sa chistione de su sardu ufitziale “dormende” cun su palliativu de interventos folclorìsticos in sas iscolas  e in sos mèdia fundados in s’impreu de variedades dialetales, arbitràrias e personales e non de sa  Limba Sarda Comuna, aprovada comente limba ufitziale dae sa Regione matessi  in su 2006.

– istigmatizat sa mancàntzia de unu dibàtidu istitutzionale, democràticu e inclusivu, in su mentres chi dae duos  annos e mesu faghent issèberos non cumpartzidos, cunfundende sos interessos generales de sa polìtica linguìstica cun sos de unas cantas realidades  imprenditoriales chi in manera legìtima chircant su profetu issoro, ma non rapresentant su Movimentu Linguìsticu in su cumplessu suo

– pedit,  comente àteras bias, in mesu de sos providimentos prus urgentes, s’istantziamentu de fundos bastantes, una proposta legislativa de sa Giunta de inserimentu de sa cumpetèntzia linguìstica in s’ Istatutu Ispetziale (comente si inferit dae una ordinàntzia reghente de sa Corte Costitutzionale chi reportat su pàrrere de s’Avocadura de s’Istadu), s’aprovatzione de una lege noa cun s’istabilizatzione de sa limba ufitziale e de sos operadores de su setore, sa creatzione de un’istitutu/agentzia/fundazione chi si interesset de sa promotzione de sa limba, de su potentziamentu de totu sas atividades sòlitas de sa polìtica linguìstica, in particulare sos cursos de alfabetizatzione CUBAS  e sa promotzione de sa LSC.