-de Giagu Ledda –
Oe est sa Die mundiale de sa Tradutzione in onore a Santu Ziròmine, mortu su 30 de cabudanni de su 419. Dotore de sa Crèsia Catòlica, isse est su tradutore a su latinu de sa Bìblia dae s’originale ebràicu.
E tando aberimus una pàgina e leghimus dae s’Evangèliu de Santu Giuanne:
“In su printzìpiu fiat sa paràula e sa paràula fiat in Deus e sa paràula fiat Deus”.
Podimus afirmare chi si in su printzìpiu fiat sa paràula, in su printzìpiu de literaduras meda, est a nàrrere de sa paràula iscrita chi si trasmitit a sos chi ant a bènnere, bi sunt sas tradutziones e sighint sas tradutziones. S’istòria nos mustrat chi custas ant tentu un’importu mannu in s’isvilupu de sas literaduras prus importantes de s’Europa.
Est cun sa tradutzione a su latinu de s’Odissea omèrica fata dae Lìviu Andrònicu in su sèc. III a.C. chi naschet sa literadura latina, pro esempru.
Est cun sas tradutziones de sos libros de meighina, de matemàtica, de geografia e de astronomia a su latinu dae s’àrabu, traduidu a custa limba dae su grecu, chi sa sièntzia intrat in Europa travessu sas tradutziones de Costantinu s’Africanu e Gherardu de Cremona.
Sa tradutzione, semper presente in sa literadura, est istada unu de sos caminos chi at permitidu a sas natziones europeas de intrare in cuntatu cun àteras limbas e de creare sa literadura pròpia.
Pensemus a sos autores clàssicos grecos e latinos chi connoschimus gràtzias a sas tradutziones, e a sos clàssicos de sa literadura universale. Pensemus a sa Bìblia, su libru prus traduidu de totu sas èpocas e a sa tradutzione chi nd’at fatu Lutero in tedescu, pro chi su pòpulu la poderet cumprèndere e a su contributu de custa a s’isparghidura de sa limba tedesca.
Est pròpiu isse, su fundadore de su protestantèsimu, s’artèfitze printzipale de sa limba tedesca moderna. Lutero, traduende sa Bìblia in tedescu, dae s’ebreu e dae su grecu, cun unu limbàgiu chi podiant cumprèndere in totu sa Germània, dividida tando in deghinas de istados e chentus e chentus de dialetos, creat unu limbàgiu nou, un’istandard de sa limba tedesca, una norma, e li dat una difusione a livellu natzionale, contribuende a creare s’identidade de unu pòpulu.
Si est de importu su traballu de sos tradutores in sa literadura de arrivada, galu de prus lu est su de sos tradutores-iscritores chi a su matessi tempus chi traduint connoschent àteras tendèntzias e currentes literàrias e partìtzipant a manera direta in s’evolutzione de sa literadura in sa limba chi iscrient, incorporende a custa sas tendèntzias literàrias noas.
Fintzas sa literadura italiana moderna li devet meda a sas tradutziones e b’at unos cantos esempros de tradutores-iscritores.
Unu pro totus: Cesare Pavese chi, in su 1930 comintzat a collaborare cun una rivista ocupende·si de crìtica literària e traduende a su matessi tempus literadura istadounidense e inglesa.
Su panorama italianu de s’època est dominadu dae s’idealismu (tendèntzia a espressare unu tipu di perfetzione ideale, in opositzione a su realismu). Sa literadura de importatzione traduida dae Pavese mustrat, a su contràriu, immàgines de vida e de aventura, immàgines disconnotas, giòvanas e innotzentes: una manera de èssere chi s’Itàlia de tando non permitiat.
Cun sas tradutziones Pavese e àteros iscritores regalant a sos letores una isbentulada de aera frisca e de gioventude. S’iscritore-tradutore cando iscriet sos romanzos suos influentziadu dae sa literadura furistera chi at traduidu, òperat unu càmbiu significativu in sa traditzione literària, dende unu contributu mannu a sa cultura de su tempus e rapresentende fintzas unu disafiu a sa polìtica de autarchia culturale. Su letore italianu arrivat a connòschere e apretziare un’àteru tipu de literadura, una literadura chi benit dae unu mundu lìberu e prus modernu.
Sos autores chi sunt traduidos descrient personàgios de provìntzia, faeddant un’àtera limba, o pro nàrrere mègius, un’àtera forma de limba, su slang; ascurtant sa vida e non meledant a pitzu de sa vida; sa limba faeddada intrat in sa limba iscrita.
Pavese, Vittorini, Fenoglio e àteros, produint una literadura noa, renoada, leende ispiratzione dae temas inèditos e cunfrontende·si cun istiles diferentes.
Sos motivos ùrtimos de sa tradutzione non si firmant duncas a sa tradutzione in se, ma andant prus addae. Sa literadura chi si traduit rapresentat s’immàgine de una libertade polìtica e intelletuale chi non tenet paragone in s’Itàlia de su tempus, inserrada, caltzificada, imbarbarida; tocaiat a li dare una mòvida e a la pònnere in podere de sos bentos de veranu de su mundu. Custa òpera la podiant fàghere petzi gente avispada, preparada e cumpromissa, atrivida.
Custu est su disafiu chi como tenet a in antis suo sa literadura sarda, cussa iscrita in sardu, e sos iscritore sardos: incorporare a su sardu tendèntzias literàrias noas. Ca est in sardu chi nos devimus cunfrontare cun sa modernidade.
Ogni limba bidet su mundu segundu sa mirada sua, lu pensat a manera sua e duncas lu descriet a manera sua. Est travessu sa limba chi totu nois eredamus una manera de bìdere e de cumprèndere su mundu. Faeddare dae una cultura, dae su connotu nostru cheret nàrrere a comunicare sa realidade chi nos inghìriat e lu faghimus cun sa limba nostra.
Sa tradutzione no est petzi sa bortadura linguìstica, ma culturale. In su mundu chi semus bivende, e in manera particulare in Sardigna, est netzessàriu traduire sa cultura, sas esperièntzias, s’ischire, pro chi arrivet a totus. Pro a nois sardos sa tradutzione est agiomai vitale: faghet a manera chi sas culturas furisteras intrent in sa nostra, siant importadas a sa nostra, pro nos las fàghere sentire comente pròpias ca las faghimus faeddare in sa limba nostra.
Sa tradutzione est unu de sos elementos de culturizatzione de una natzione e in Sardigna est una netzessidade imperiosa. Est una manera de s’abèrrere a s’Europa e a su mundu, unu modu de fraigare pontes, custos si netzessàrios, pro ischire e connòschere ite narant in su continente europeu, o americanu, o africanu. Pro como custu ponte tenet petzi una diretzione ùnica, cara a nois, ma sa tradutzione servit fintzas pro esportare, pro chi nos connoscant a in foras. Custu est unu disafiu mannu de s’imbeniente, chi no li devimus tènnere timòria, antis li devimus parare fronte cun s’istùdiu, cun su traballu, cun ganas de megioru, cun atza. Sa tradutzione duncas est una faina chi aunit, unu ponte interculturale chi netzèssitat de una polìtica culturale atrivida, sèria, forte, arraighinada in sa terra; una polìtica culturale chi giret a inghìriu de sa limba, de sa limba nostra, fundamentu, muru mastru e trae magiore de sa cultura nostra. Custu est su traballu chi nos isetat, traballu in ue cada unu de nois si devet sentire parte de sa natzione nostra; traballu chi devimus fàghere nois, ca si non semus nois a lu fàghere no l’at a fàghere nemos.
Su fatu nostru diferentziale sardu nos at obligadu semper a nos mòvere in mesu de su ludu, a nos birgongiare de faeddare sa limba de Montanaru, a bìvere inseguros cun sa limba nostra, arrodiados, cordonados dae un’àtera limba chi nant chi nos deviat abèrrere a su mundu. Sa crae chi tenimus pro abèrrere sas ghennas de su mundu est su sardu, cun custa limba nos devimus dare a connòschere e, travessu sas tradutziones, connòschere su mundu.
Leave a comment