-de GiuseppeCorronca-
Si Galilei est su “profeta” de s’iscièntzia moderna, Francis Bacon est cunsideradu su “profeta” de sa tècnica. Issu naschet in Londra in su 1561 e morit in su 1626. Iscriet un’òpera utòpica intitulada New Atlantis, in ue teorizat un’isula mudada in unu laboratòriu isperimentale mannu, unu paradisu de sa tècnica.
Bacon pensat chi sa punna de s’iscièntzia siat cussa de lòmpere a su domìniu de s’òmine subra de sa natura, e pro custu est netzessària s’unione intre iscièntzia e tècnica. S’òmine, pro Bacon, est ministru e intèrprete de sa natura; pro issu, difatis, “ischire est pòdere”.
In una àtera òpera intitulada Novum organum, Bacon crìticat sa lògica betza de Aristòtele e faghet una distintzione intre «antitzipatzione de sa natura», chi non tenet contu de s’esperimentu e colat dae sas cosas particulares a s’universale, e «interpretatzione de sa natura», chi protzedit in manera metòdica e sena brincos dae sas cosas particulares a sas cosas universales.
Pro lòmpere a s’iscièntzia est netzessàriu a bogare sos pre-giudìtzios de sa mente, chi Bacon cramat idola e chi sunt de bator genias: idola tribus, chi sunt comunos a totu sos òmines; idola specus, chi sunt pròpios de ogni òmine e dipendent dae s’educatzione e dae sos avesos; idola fori o de sa pratza, chi derivant dae su limbàgiu; idola theatri, pre-giudìtzios chi derivant dae sas dotrinas filosòficas de su tempus coladu o dae dimostratziones isballiadas.
Su mètodu chi impreat Bacon est cussu indutivu, chi moet dae sas cosas perticulares fintzas a lòmpere a sas cosas generales, protzedende pro grados e sena brincos. Pro custu sunt netzessàrias sas tàulas de presèntzia, de ausèntzia e de sos grados o comparativas in ue benit indicadu cando unu fenòmenu determinadu si verìficat, si non si verìficat e in cale gradu si verìficat. Bi sunt fintzas tàulas esclusivas chi escluent chi si iscunproet unu fenòmenu determinadu.
Si arribat, gasi, a una vindemiatio prima, est a nàrrere una prima regorta de sos datos, fintzas a s’istàntzia crutziale, in ue si depet seberare sa bia giusta pro connòschere sa càusa de su fenòmenu. Bacon, de sas bator càusas aristotèlicas, ammitit petzi sa càusa formale, ca petzi sa forma iscòbiat s’unidade de sa natura. In ogni fenòmenu naturale bi est s’ischematismu latente (“schematismus latens”), chi est sa istrutura de sos corpos cunsiderados istàticos e su protzessu latente (“processus latens”), chi est su movimentu de sos corpos, chi los giughet a sa realizatzione de sa forma. Sa forma petzi est in su tempus matessi su printzìpiu de s’ischematismu e su printzìpiu de su protzessu.
Su mèritu mannu de Bacon est istadu cussu de àere reconnòschidu sa unione istrinta intre iscièntzia e potèntzia umana, ma su lìmite suo est istadu cussu de no àere dadu logu a sa matemàtica, a su contràriu de Galilei, chi at operadu unu protzessu de “matematizatzione” de sa natura.
Giuseppe Corronca
Leave a comment