-de Giuseppe Corronca-
Sa “Rivolutzione iscientìfica” dae unu puntu de annotu cronològicu, cumentzat dae sa data de publicatzione de s’òpera de Copèrnicu De Revolutionibus orbium coelestium (1543) e acabbat cun sa publicatzione de Philosophiae Naturalis Principia Mathematica (1687) de Newton.
Sa natura no est prus bida comente animada, ma comente ordine ogetivu, causale, relatzionale. S’iscièntzia est isperimentale e matemàtica. Copèrnicu (1473-1543) si podet nàrrere chi cumentzat a pònnere “iscientificamente” in forsis s’universu aristotèlicu-tolemàicu, basende·si subra càrculos matemàticos e cunsiderende sa terra non prus a su tzentru de s’universu, ma comente unu pianeta chi, paris a sos àteros pianetas, inghiriat in tundu a su sole. Su lìmite de sa dotrina copernicana est cussu de cuntzepire galu s’universu comente cungiadu e ùnicu.
Ma sa rivolutzione bera in àmbitu astronòmicu si at cun su filòsofu e matemàticu pisanu Galileo Galilei (1564-1642) chi, contra sos dogmas de sa Crèsia, rivèndicat s’autonomia de sa iscièntzia.
Su mètodu de s’iscièntzia, pro Galileu, si fundat subra duos printzìpios: sas netzessàrias dimostratziones e sas sensadas esperièntzias. In àteras paràulas, pro fàghere iscièntzia, est netzessàriu unu momentu ratzionale in ue si fòrmulant ipòtesis e unu momentu isperimentale, in ue s’ipòtesi benit verificada pro mèdiu de s’esperimentu.
Sa Bìblia, pro Galilei, serbit a ischire “comente si andat in chelu”; s’iscièntzia serbit a ischire “comente andat su chelu”. Issu si ponet contra a sa cosmologia aristotèlica chi sustenit sa diversidade de istrutura intre su chelu e sa terra. Pro sa teoria aristotèlica su chelu est cumpostu da unu elementu divinu, s’ètere, chi no est sugetu a corrutzione. Pro Galilei, chelu e terra, sunt de sa matessi natura: issu lu dimostrat pro more de sas osservatziones fatas cun su cannochiale, in ue bidet chi su sole e sa luna tenent mantzas chi dimostrant s’identidade de istrutura intre mundu tzeleste e mundu sub-lunare. Galilei comùnicat custas iscobertas in su Sidereus nuncius, publicadu in su 1610. Issu est cunsideradu su fundadore de sa dinàmica iscientìfica, ca fòrmulat sa lege subra sas ruta de sos graves, sa segunda lege de sa dinàmica e aplicat in àmbitu astronòmicu su printzìpiu de inèrtzia.
Ma s’òpera prus de importu est su Diàlogu subra sos duos massimos sistemas de su mundu, publicadu in su 1632, in ue Galilei ponet a cunfrontu su sistema aristotèlicu e su sistema copernicanu, e in ue, pro buca de su personàgiu Salviati, defensat sa teoria de Copèrnicu. Pro àere defensadu e sustènnidu sa teoria copernicana, Galilei benit ammonidu dae sa Crèsia in s’annu 1616, cun su cumbidu a a no insinnare ne a defensare a boghe e pro iscritu custa dotrina. In s’annu 1633 Galilei subit unu beru e pròpiu protzessu e a custu puntu, pro timoria, est custrintu a abiurare su copernicanèsimu .
Sa presone a vida li benit mudada in esìliu a primu in su palatzu de su pìscamu de Siena e a pustis in sa villa sua de Arcetri, in ue est assistidu dae sa fìgia fintzas a sos momentos ùrtimos de sa vida sua.
Giuseppe Corronca
Leave a comment