Firino e Pìgliaru, narade cìxiri!

Firino e Pìgliaru, narade cìxiri!

-de Cristiano Sabino –

Motos sardos antifeudales
Motos sardos antifeudales

A bos l’immaginades sa festa de sos traballadores dedicada a su fenòmenu de su bullismu o sa die de s’ammentu de sos milliones de vìtimas bochidas in sos campos de cuntzetramentu nazista dedicada a non lassare sos canes a sa sola in s’istiu?

   S’assessora a sa cultura Claudia Firino, cun s’agiudu de su guvernadore Pigliaru, at fatu una roba gasi e est resessida a dedicare Sa Die de sa Sardigna a sos emigrantes. Ite b’intrat sa gherra republicana e antifeudale de sos sardos cun sa chistione de sos emigrantes? Su 26 abrile coladu s’assessora at presentadu sas initziativas in una cunferèntzia de imprenta e sa linea est crara meda: destruire sas raighinas de sa festa matessi alleghende de totu francu de sa limba e de s’istoria sarda.

Diat èssere interessante a dimandare a cust’assessora si si nde sapit chi sos giòvanos sardos no ischint nudda de s’istòria de sa catzada de sos piemontesos e de sa “sarda revolutzione”. Pro ite sa Regione non cantzellat sa tancadura de sas iscolas cumbidende sas iscolas matessi a abbarrare abertas alleghende de istòria e limba sarda a sos pitzinnos e giòvanos nostros imbetzes de las fàghere tancare chene resone peruna?

L’ischit s’assessora Firinu ca sos giòvanos sunt cumbinchidos chi sa “Sa die de sa Sardigna” est sa festa de s’Ichnusa, però non de s’isula nostra cramada a sa manera antiga, ma de sa birra? E l’ischit proite? Ca a issos non l’imparat neune s’istoria issoro, ca in s’iscola sarda non s’impara s’istoria nostra e sas istitutziones regionales, provintziales e comunales amministradas dae sos partidos italianos non pigant peruna initziativa pro la mentovare, ne mancu sa die dedicada a unu fatu istòricu importante meda che a s’incomintzu de sa rebbellia sarda contra a sos feudatàrios e a sos piemontesos.

Sa Die de sa Sardigna. Targa in Nùgoro.
Sa Die de sa Sardigna. Targa in Nùgoro.

Ma s’assessore connoschet s’istoria nostra? L’ischit ca unu documentu importante meda che a su “memoriale” de Giuanne Maria Angioy, iscritu dae su patriota sardu a sa fine de sa vida sua disterradu in Frantza, posca de sa derruta de Macumele, non l’ant publicadu fintzas ae oe e est praticamente ismentigadu dae s’istoriografia ufitziale?

Pro ite sa Regione non donat duos francos a sas iscolas pro pònnere sa cartellonistica in sardu impreende sa limba pro cosas ufitziales e dende unu sensu a custa festa pro como cuada e ismentigada?

Sa beridade est ca a s’assessora Firino, a su guvernadore Pigliaru e a totu sa banda colonialista chi est guvernende che a sos piemontesos de tando, in nùmene e pro contu de su Re Savoia, non nde l’importat nudda si sas generatziones novas perdent sa limba e ismentigant s’istòria issoro. Antzis, sunt cuntentos, ca tenent totus sos vantàgios polìticos e eletorales dae aere tzitadinos chene cussèntzia peruna.  Pro fortuna nostra Sa Die de Sa Sardigna est una festa bia ca in totue partidos e sòtzios liberos sunt ammanitzende festas e arresonadas apitzu a s’istoria e a sa limba. Sa die de sa Patria sarda est arribada a sa de ses editziones e ocannu Omar Onnis at a presentare sa bortadura in sardu e in italianu de su “Memoriale” angioyanu, in Tiesi, Bono e Sassari.

Su CSU at a arresonare de limba in Ollollai e s’assotziu de sos istudentes Scida est cumbidende a s’atòbiu cun sa truma de autores de su progetu “Storia sarda nella scuola ialiana” ca sunt agiudende sos maistros de istòria a collire materiales pro imparare a sos giòvanos s’istoria sarda. Fintzas in Itàlia in unu tzentru sotziale bolognesu b’at giòvanos disterrados chi sunt amanniende sa festa natzionale de sos sardos.

Su colletivu Zenti Arrubia at cumbidadu in cue a si esibire s’artista sardu Alberto Masala, chi at a lèghere unos cantos iscritos suos.

Tonara Cuntzertu Sa die
sa Die de su CSU in Tònara – 2015

Dapoi est creschende su flash mob de s’assòtziu “sa die in tundu”, ca ocannu puru at cumbidadu sos sardos a ammanitzare tundos in totue pro ammentare ca semus unu pòpulu e una natzione.

Tando a un’ala amus sos “piemontesos” novos che a sa Firino e Pigliaru chi impreant onni mesu pro cantzellare sos sinnos de s’ammentu de s’istoria e de sa cultura nostra, a s’atera ala amus maistros, giòvanos, militantes linguìsticos, iscritores e poetas, assòtzios e partidos polìticos chi ogni annu, sena pedire dinari a nemos, sighint a ammentare chi sos sardos non cherent ismentigare nudda e batint in totue sa festa de sos sardos alleghende de libertade e cuscièntzia.

Firino e Pigliaru narade cìxiri ca seis peus de sos piemontesos e de sos amigos feudatàrios issoro de tando.

 

 

 

Leave a comment

Send a Comment

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *