de Sarvadore Serra
Duas tzivilidades. Duos mundos contràrios chi peleant in una gherra a s’ùrtimu sàmbene. Un’afriscu istòricu poderosu chi faeddat de sa batalla èpica intre sardos e romanos.
Si narat “Le pietre di Leàri” su romanzu publicadu de reghente dae Antoni Flore Motzo, vitzesìndigu de Iscanu, operadore de sa limba sarda, istòricu, dotzente de istòria de Sardigna. L’at publicadu sa sotziedade editoriale Arkadia. Lu presentant chenàbura s’ùndighi de martzu, a sas ses de sero, in su teatru Nonnu Mannu de Iscanu. Cun s’autore intervenit Nicolò Migheli.
Su logu de s’istòria nos incantat, e su contu nos faghet bolare cun sa fantasia. In unu monte agreste, chi agigu si bi podet cròmpere, retumbat su disìgiu de libertade de sa tribù de sos Olèa. Sunt issos sos ùrtimos difensores de una pàtria invàdida e assugetada dae sos romanos. Los ghiat un’òmine de gabale, Birò, ispiradu dae s’amore pro sa gente sua, dae s’istima durche chi lu ligat a sa cumpàngia de una vida, dae sos fìgios chi issa l’at donadu. Su mundu issoro est Leàri, unu bidditzolu inghiriadu dae una natura antigòria, prima lìnia coragiuda de òmines e fèminas chi non timent nudda. In custu iscenàriu sos protagonistas de su romanzu gherrant una gherra mortale, chi bidet una contra a s’àtera duas ideas assolutamente diferentes de tzivilidade. E, in su mamentu de sa batalla finale, ambas duas partes s’ant a giogare totu: sos Olèa, cumbintos chi petzi gasi ant a pòdere sighire a onorare sos deos e a difèndere sa pàtria issoro; sos romanos, chirchende sena pasu sa vitòria finale contra a unu de sos pòpulos prus fieros chi apant connotu.
Una ricostrutzione chi nos tocat su coro, in ue sos pessonàgios vivent passiones fortes e chi non si podent ismentigare. Cun Le pietre di Leàri s’autore contat una parte de su tempus coladu nostru e donat a su letore unu paradigma de totu sas situatziones de cunchista chi sa Sardigna lis at dèvidu parare fronte in sos sèculos.
Su libru est petzi in italianu, pro como. Ma nois isperamus chi no istentet a essire fintzas in sardu e in àteras limbas.
Leave a comment