Su Coordinamentu pro su sardu ufitziale at depositadu su ricursu contra su bandu pro su sardu curricolare in iscola. Su bandu pro s’imparòngiu curriculare de su sardu in iscola cheret torradu a fàghere. Su Coordinamentu pro su Sardu Ufitziale aiat annùntziadu atziones pro tutelare s’andamentu bonu de sa polìtica linguìstica e l’at fatu.
Sa manera seberada pro fàghere custu est istada unu ricursu geràrchicu a su diretore generale de s’assessoradu de sa Pùblica Istrutzione – Benes Culturales Antonina Scanu, a custa manera nudda si podet blocare, ma s’assessoradu at sa manera de averguare si sas crìticas de su CSU podent èssere acollidas. A nemos si faghet dannu e mancari sa democratzia podet torrare a cùrrere sende chi de polìtica linguìstica non si nde arresonat prus in sas sedes prepostas Osservatòriu e Cunferèntzia Annuale.
A bisu de su Coordinamentu s’atu dirigentziale aprovadu dae pagu dae sa Regione pro pònnere a disponimentu 900 mìgia èuros pro s’imparòngiu de sa limba sarda in iscola cheret torradu a bìdere, siat dae su puntu de vista amministrativu, siat dae su puntu de vista de sa polìtica linguìstica. Sos Ufìtzios de s’Assessoradu de s’Istrutzione Pùblica ant aprovadu su bandu sena tènnere contu de su passàgiu obligatòriu de s’aprovatzione de sos critèrios, o de un’atu de indiritzu polìticu alternativu, dae bandas de sa Giunta. Custu issèberu faghet a manera chi custu protzedimentu siat annullàbile e impugnàbile dae chie est pagu cuntentu de su cuntributu cuntzèdidu o de su finantziamentu retzidu.
In prus, su providimentu est firmadu dae unu funtzionàriu e non dae su dirigente responsàbile de su setore. Sa norma regionale chi cunsentit a unu funtzionàriu de operare in parte de unu dirigente faghet parte de cussas normas, de sa riforma reghente de sa Regione, chi sunt istadas impugnadas dae su guvernu; duncas b’est semper su perìgulu chi l’annullent. Tocat chi s’amministratzione etotu, in autotutela, riformet sos atos pro istransire su perìgulu chi, dae inoghe a carchi mese, carchi utente discuntentu, petzi faghende unu recussu, nche potzat fàghere rùere unu pontàgiu chi b’at chertu annos pro lu fraigare. Pro custu su Coordinamentu annùntziat chi at a presentare unu recussu geràrchicu a su diretore generale de s’assessoradu Antonina Scanu, non pro pesare cuntierras sena resone, ma pro tutelare sa Regione etotu in su cunsighimentu de sas finalidades de polìtica linguìstica. In pagas chidas e peleende pagu si podet pònnere remèdiu a custu vulnus, ponende in su seguru unu protzedimentu importante.
Cunforma a sa ricostrutzione fata dae su CSU, sa Giunta s’est agatada in dificultade a pustis chi s’annu coladu at minimadu totu sos finanziamentos iscolàsticos e at fatu iscumpàrrere pro 12 meses su sardu dae sas iscolas. B’at àpidu protestas medas. Su tantu de dinare chi ant postu a disponimentu ocannu no est pagu, ma, si si pessat a su minimòngiu de 450 mìgia èuros de s’annu coladu, si podet nàrrere chi amus petzi aparisdu, sena contare su dannu fatu dae sa mancàntzia de letziones pro un’annu.
Su Csu pessat semper chi est istada cosa mala su blocu de s’atividade iscolàstica in limba sarda in s’annu 2014-15, e no at a sessare de nde denuntziare sos efetos. In prus, pro more de s’istentu de custos meses, b’at àpidu pressione in s’assessoradu cumpetente dae bandas de s‘opinione pùblica, de assòtzios, de giornales e de cussigeris regionales. Sa presse e sa timòria de sas crìticas pro inadempimentos eventuales e àteros istentos non sunt istadas cussigeras bonas. Su bandu publicadu, infatis, est una còpia perfeta de su bandu de sos annos colados chi, semper a pàrrere de su CSU, no est adatu a s’istantziamentu mannu de ocannu. Infatis, si deviat aumentare su nùmeru de sas oras a disponimentu (petzi 24 in un’annu iscolàsticu pro cada classe) e de sos meses de insinnamentu (petzi tres pro duos cuadrimestres).
Su bandu “copiadu” fiat sestadu tenende contu de nùmeros prus bassos chi, manu manu, sa Regione at aumentadu (50 mìgia èuros in su 2010) fintzas a arribbare a s’istantziamentu mannu de como de 900 mìgia èuros. Duncas, tocaiat a adeguare su nùmeru de sas oras e de sos meses a disponimentu pro assegurare una ratzionalizatzione mègius. Imbetzes ant detzisu de torrare a propònnere su bandu betzu de su 2013, cun su perìgulu de su frighinamentu de sos interventos. E non b’at perunu arrastu de s’individuatzione de iscolas modellu e pilota comente in sas esperièntzias europeas prus de importu.
A pàrrere de su CSU, su fatu chi no apant iscritu e aprovadu su Pranu Triennale Linguìsticu est sa càusa de custa situatzione chi no est petzi protzedurale e burocràtica (comente diat pòdere pàrrere), ma chi b’intrat fintzas cun s’andamentu regulare e craru de una polìtica linguìstica democràtica. Su Pranu Triennale, infatis, cun su Pranu Annuale collegadu, cunsentiat de tènnere in manera automàtica, sena agràviu, un’atu de indiritzos-critèrios aprovadu dae sa Giunta chi aiat sa funtzione de cobertura polìticu-giurìdica de sos bandos. Su bandu de oe non tenet custa cobertura e s’esponet a sos recussos de chie si siat, fintzas de sos inimigos de sa polìtica linguìstica. In prus, su Pranu Triennale (sede privilegiada in ue si faghiant sos issèberos) fiat un’aina democràtica chi si nd’arresonaiat in manera pùblica e in prus de un’organismu; custu cunfrontu serviat a currègere errores o faddinas e a leare detzisiones mègius. Como, imbetzes, sa polìtica linguìstica la detzident in manera autoreferentziale.
Su CSU no est de acordu mancu cun s’issèberu de nche pònnere totu su dinare in su “praneta iscola”. Ca in custa manera si podet fàghere de su sardu una matèria iscolàstica de sèrie B sena chi, a inghìriu, in su mundu reale, siat postu in contu. Pro custu est importante a investire in s’amministratzione pùblica, in sos mèdios de informatzione e in sas atziones promotzionales. Si nono, b’est su perìgulu de tratare su sardu comente su gregu e su latinu, limbas de importu culturale e didàticu mannu, ma mortas.
Infatis, in su bandu, o in foras de su bandu, non b’at una visione o issèberos de polìtica linguìstica chi pagu pagu si podant reconnòschere. Lassant totu a s’initziativa lìbera de sas pessones, sena peruna ghia e sena premialidades de importu. De s’imparòngiu in Limba Sarda Comuna o àteru non b’at arrastu. Sa Regione, in manera ipòcrita, non faghet issèberos. Cunsentit a cada istitutu e a cada “espertu” de codificare sa limba sua, ponende sas cunditziones pro fàghere un’operatzione “pluridialetale” manna, non s’insinnamentu de una limba minoritària normale. Custa situatzione, chi in pràtica nche torrat su sardu a sa realidade sua de dialetu, est s’arma prus dannàrgia in manos de sos inimigos de sa limba sarda; sa Regione lu cunsentit ca timet a fàghere issèberos chi ischìrriant ma chi bi cherent. Est su paradossu de chie s’ochiet ca timet a l’ochìere.
Su Coordinamentu pro su Sardu Ufitziale, duncas, timet chi s’investimentu de 900 mìgias èuros b’est su perìgulu chi l’utilizent male, fintzas ca sos investimentos (annuntziados petzi tres chidas a como) de a fùrriu de su 50 % de su dinare in materiales didàticos non bi sunt prus. Pro ite, nos pregontamus? A pustis de sos annos de s’isperimentatzione positiva cumintzada in su 2008, comente s’at a fàghere a istudiare su sardu sena custu suportu annuntziadu prus de una bia dae sa Regione etotu como chi sos finantziamentos los ant addopiados a cunfrontu de su 2013?
Su CSU, pro custos problemas protzedimentales, tècnicos e polìticos – petzi pro evitare chi b’apat problemas a pustis e non si resessat mancari a gastare totu su dinare – invitat sa Regione a cambiare sos issèberos suos, pro una polìtica linguìstica prus democràtica, coerente e profetosa. CSU isetat novas dae su diretore generale Antonina Scanu.
