Su ses de Ghennàrgiu a sas 11, a canta a s’iscavu archeològicu dei is Gigantes de Montiprama, amus invitadu, pro unu saludu, totus is sardos chi cumpartzint cun nois su chi semus faghende.
Giai in is dies a pustis de su 24 de Nadale, amus addobiadu unu muntone de gente cuntenta, chi istaia in cue e totu o a manera virtuale, pro mèdiu de internet. Immoe nos faghia praghere a ddos bidere totus che pare, castiende•si a cara e reconnoschere torra. Pro si intendere torra Sardos, comente minoria cun una Istòria cuada.
Cumprendere s’unidade de unu pòpulu gràtzias a unu printzìpiu:
“SA CULTURA E IS ISTORIAS SARDAS NON PODENT ESSERE PRUS TRATADAS CUN VILESA O, PEUS, CUADAS CUN NEGHE”
Ma pro ite semus a custu puntu?
• Su traballu e is fainas de unu annu de Nurnet nos ant imparadu cosas meda, finas castiende prus a largu. Su progetu giai andaia in cue ma, da poi, publichende, ponende post, cummentende, torrende rispostas a pensamentos tostos, amus cumpresu chi in Sardigna non esistit, o pagu bi nd’at, cussèntzia de ite est istada sa terra nostra in is tempos antigos, pre-nuragios e nuragicos.
• Cussèntzia cuada chi at allutadu unu fogu. E sa ischintidda posta dae Elis Cannas, a sa sola a s’inghitzu, sighidu dae Giusepe Costante Porcu e is àteros, de provocare una reatzione batende a su iscavu de is Gigantes chentinaia de persones, milli e milli castiadas de is noas e de is immàgines de su presìdiu in su giassu internet, milli e milli “mi praghet” e “cumpartzidas” e medas, medas diaderu, cummentos allegros e manifestatziones de fieresa pro cussu chi est acadèssidu.
• Su disamparu de is benes archeològicos nostros, prenuràgicos e nuràgicos; acadèssidas una in fatu a s’àtera, chi nos contant de domus de janas e monumentos de ispantu lassados a discòidu; is nuraghes bombardados in is giassos militares; sa chistione de is Gigantes, disamparados pro nessi trinta annos in unu magasinu de su museu de Casteddu. E finas àteru….
• Pro custu, su ses de Ghennàrgiu, ant a èssere cun nois amigos de sa Subrintendèntzia de Tàtari, pro lassare testimonia de s’esperièntzia issoro e, mescamente, ammentare su Dotore Frantziscu Nicosia, ligadu fortemente a is Gigantes, mancari in mesu a milli anneos, in su traballu suo pro nche faghere bogare in fora is istàtuas.
E pro custu cherimus ammentare Sisinniu Poddi, chi at iscobertu su giassu chi, a manera diversa dae su malufàghere comune, at detzisu de sinnalare a is Subrintendèntzias s’iscobertas suas sena pro custu balangiare reconnoschimentu o glòria.
Ma comente est istadu possìbile custu?
• Pro a nois est sutzessu ca su sistema pùblicu de is BB CC a largu e de s’archeologia in particulare non est cunforma, nessi in Sardigna, a unu imparu isparghinadu biaitu, trasparente, chi podet valorizare s’istòria nostra.
• Sa crònaca de s’iscavu lu dimustrat . Acadèssidas malas a ddas ispiegare chi galu non si cumprendent. UNU PROTOCOLLU A TRES, a narrere pagu, particulare, in ue sighit unu iscavu declaradu non protocollare. S’avolotu mediàticu, polèmicas, reatziones, propaganda, e da poi su mudimine, finas a su disamparu de nadale: fraigare sa padedda sena su cobercu.
• A Nadale, su prus importante iscavu archeològicu de oe, lassadu sena guardiania, pro mancàntzia de dinari.
Totu pretzisu custu? Paret chi nono, pro a nois e insandus, semus inoghe, cun bois, a faghere guardiania, a in donu, cussu chi àteros, pagados pro custu non bolent faghere.
Ma non est sceti chistione de iscavos. B’at àteru de prus importu chi nois nois ponimus comente printzìpiu:
SA SARDIGNA TENET DIRITU A SI BIDERE TUTELADA, IMPARADA E RECONNOTA S’ISTORIA COSA SUA.
Pedimus nois chi a is pipios devet essere imparada s’istòria de sa terra in ue istant, a manera chi non sighint a faghere is faddinas chi ant fatu is babbos e mamas issoro, chi ant fatu colare is arados supra is antigas pedras, pro faghere paberile e moladas a giarra.
Pedimus tando chi, dae oe:
• Siant cumpresos e tratados is problemas chi ant fatu ismentigare, a manera iscandalosa, is Gigantes.
• Chi s’iscavu potzat sighire a manera curreta e non malatrividu, che a cussu chi amus bidu fintzas a oe.
• Chi siat fatu una direta streaming chi, a parte garantire calidade bastante, at a dare visibilidade mediàtica manna a su giassu.
• Chi potzat essire a campu e a crarimentu su chi est istadu fatu cun su “protocollo d’intesa”. Est opinione nostra chi no ant rispetadu regula peruna, mescamente cussas de su decretu Urbani.
Montiprama est unu giassu gasi de importu chi mèritat unu logu in ue is bisitadores podent bidere e cumprendere comente fiat su Sinis in is tempos antigos nuràgicos. Una ispètzie de museu multimediale, in ue is emotziones mìsticas produida dae s’archeologia, caminant che pare cun is logos de is Gigantes.
Sa comunicatzione de s’archeologia non podet èssere petzi propiedade de is archeòlogos. Est de totus is lìberos pensadores de su mundu, meda prus manna de su mundu acadèmicu sceti.
Cras ant a inghitzare torra is iscavos. Mancari custu nois sighimus a averguare su logu, in persone, e a manera ideale, gràtzias a is social network e trastos digitales, a aici faghimus pro is àteros giassos archeològicos.
Est agabbada un’època , e pretendimus chi incomintzet s’era de su re-connoschimentu
E pro nde l’agabbare: “last but not least; urtimu ma non de importu minore”:
CHI SIET, IN FINITIA, IMPARADA S’ISTORIA, SA LIMBA, E IS FUNDAMENTOS DE S’IDENTITADE SARDA IN IS SCOLAS DE SARDIGNA
Imparare sa limba e s’istòria sarda devet essere sa base de su caminu iscolàsticu, a manera chi non si ismèntighent su piessignu e s’ànimu sardu.
Pro custu pedimus chi totus is partidos e is movimentos traballent cun totu sa fortza issoro pro s’atuamentu a custu diritu chi nos pertocat, semper negadu, mancari reconnòschidu dae sa Costitutzione Italiana e dae sa Carta de is Diritos de is Pòpulos.
Su benidore de su giassu de Montiprama cherimus siat contivigiadu dae una classe ordidora capatza, a manera chi nde potzat fraigare su màssimu balàngiu in Cultura, traballu, visibilidade, pro totu sa Sardigna.
A nois fiat pràghidu bidere unu fràigu piticu ma modernu, momentàneu, fatu cun tècnicas de bio-architetura, cun s’impreu de una disputa internatzionale, pro chi sa cuntzessione e su mantenimentu de unu modernu museu virtuale siat dadu a unu privadu.
Pensamus a unu salone in ue proietare immàgines virtuales pro faghere bidere comente devet essere istadu su Sinis e Montiprama in s’època nuràgica. Pro bisare e no cascaviare, disinnada dae artistas e iscenada dae unu poeta, interpretada da atores sena dda lassare sceti a laureados in literas antigas.
S’archeologia, gasi comente sa connoschèntzia, est de totus e servet pro unu proe pùblicu, a màssimu bandidòngiu pro fraigare su protzessu auto poietico de abbistesa comuna, comente a nois paret de aere organizadu su progetu Nurnet.
Tradotto in Sardo da Martine Faedda