de Giuseppe Pepe Coròngiu
Sos cungressos a pustis de sas derrotas eletorales sunt sos prus malos. Dolent. E gasi sas ‘Dies de Festa’ de ProgReS sunt istadas finas gerronadas (11 e 12 santugaine in Casteddu) de meledu e aguantu. Ca su disacatu de sas eletziones de freàrgiu est galu crispu. Sa medida de s’addòbiu l’ant dada sas duas ‘mesas’ polìticas cuncordadas su sero. Si sunt bidos cara a cara sos liders de su partidu, de àteros movimentos natzionalitàrios e finas de sos alleados internos de Sardegna Possibile (sas siglas eletorales fiant Gentes e Comunidades).
Ite fàghere pustis totu su chi est costadu? A ite si ghetare pustis su degollu de sas votatziones? Cales atziones acumprire? Cun chie? Cun cale nòmene e bandera? Cun cale punna? Custas sunt istadas sas pregontas chi, sende chi nemos l’as at fatas, essiant però su matessi a pìgiu dae sos arresonos.
Bene at fatu tando Valentina Sanna, lider de Comunidades, a pronùntziare, in sa mesa finale de sa manifestatzione, a manera crara sos brebos de s’esortzismu derrotista chi nemos cheriat atrogare.
Amus pèrdidu sas eletziones ca… las amus pèrdidas. Custu cheret nàrrere a no intrare in Cussìgiu Regionale. Lu depimus amìtere.
E, respondende a unu meledu de Frantziscu Sanna, sa giai presidente de su PD, l’at acraridu chi
t’at a pàrrere istrambecu, ma finas deo, a pustis de tempus meda, mi bido una Sardigna indipendente. Però non nos depimus partzire in categorias intre indipendentistas e chie galu nono. Ca perdimus su chi amus chistidu.
Ma non fiat un’intzitziligu. Non b’at bètia nen briga. Su fatu est chi sa truma chi in sas eletziones sustenniat a Michela Murgia, como est in pelea. Issa etotu, s’iscritora lider, est colada a sa festa, ma no at faeddadu. Calicunu pensat chi siat pretzisu a ismenguare s’identidade natzionalitària de ProgReS e a punnare a una Sardegna Possìbile in ue sos temas de s’autodeterminatzione, sa natzione, sa limba siant agigu prus ‘lèbios’. In bona fide, ca, finas comente testimòniat s’esperièntzia de su soberanismu, sos votos natzionalitàrios non bastant a guvernare. Praghet meda sa democratzia sotziològica: partetzipatzione dae bassu. Tema de manca e de moda, ma chi non batit votos. E puru si depet a òbligu ismanniare su ballu. Ca si nono si finit a banda. Sena burrare s’istòria de unu movimentu però…
Est pro cussu chi, pagu ora in antis, Frantziscu Sanna, lider istòricu indipendentista de sa cumponente de sos ‘Republicanos’ aiat imbiadu unu messàgiu craru e netu.
Sardegna Possibile, a pustis de sas eletziones, est abbarrada che laboratòriu. Ma non depimus pensare a nos burocratizare cun partidos noos. ProgReS est giai unu partidu e no est interessadu a si isfàghere in àteros partidos. Mègius a fraigare retzes cun àteros grupos e movimentos.
Ma in ue est custa retze? Cussa de s’arrenèssida manna de Cabu Frasca? De seguru est unu mollu binchidore, ma malu de manigiare. Est una rebellia a s’istadu sena chi si pòngiat mancu unu mesu passu a in antis de cultura de guvernu. Sa chi serbit. In cussa, sos fradiles (odiados) soberanistas chi sunt cun Pigliaru, sunt a manera obietiva prus a in antis.
E difatis Gianfranco Sollai (Gentes) los at atragagiados narende chi ‘s’indipendentismu de Gavino Sale est una fràude’. E chi in Cussìgiu non si
depet giurare fidelidade a s’Itàlia pro sa cadrea.
E Cristiano Sabino, candidadu FIU in Tàtari, at bombardadu a totu fortza su traballu polìticu-culturale, duradu 15 annos, de Frantziscu Sedda, lider istòricu, oe guvernativu cun ‘Il Partito dei Sardi’.
In sos ùrtimos deghe annos, mentres sa Sardigna fiat morende, su movimentu indipendentista arresonaiat de s’istòria bera de sa bandera, de non natzionalismu e de cantu sos sardos ischint amare.
Ma, narat Sabino tanchende in bonas
nos depimus isfortzare a èssere làicos e punnare a una cunvergèntzia natzionale.
Crìticas a sos soberanistas pigliarianos finas dae Bustianu Cumpostu (Sardigna Natzione) chi però intzertat su meledu pretzisu in sa crìtica a sa farta de cuntzetu de guvernu.
Si Sale e Maninchedda sunt in manos de cuddos est finas pro neghe nostra chi non semus resessidos a fraigare un’alternativa natzionalista de guvernu.
Una de sas cosas prus interessantes de sas Dies, s’interventu de Mauro Pili chi faghet sos primos passos pro fraigare unu blocu alternativu a manca e dereta italianas. Acò su disafiu de s’isconnotu polìticu. Ammajadore pro sos unos, perigulosu pro sos àteros.
Ispero chi sos amigos personales de oe siant amigos polìticos cras. Non bido in s’imbeniente meu partidos polìticos italianos.
Ma pro su giai presidente de sa Regione fortzista non b’at tretu pro pensare como a alleàntzias eletorales. Prus unu cuncordu de cumbata sotziale comente pro sas tzerachias militares.
Non si faghet s’indipendèntzia a pùngios. Sa gente la timet ca est una rivolutzione. Petzi cun su traballu intelligente de un’iscuadra de guvernu si podet cumbìnchere.
Pro Pili depet èssere unu traballu a cumone. Paritzas punnas un’ùnica istrategia. S’isconnotu leat forma e ammaju. Belle belle, sa proposta, chi si podet comintzare a arresonare, de un’alternativa natzionale chi oe s’impitzat de movimentismu sotziale e cras s’at a bìdere.
Ma Gianluca Collu, su segretàriu de ProgReS chi faeddat a mesura e traballat meda, ponet làcanas, annotos e lìmites. Sàbios.
Mauro Pili non si depet assicare pro sa paràula indipendéntzia. Finas deo so indipendentista e moderadu.
Collu est su mere de domo. Su chi depet afortigare s’intritzu. Mantènnere relatas cun totus. Non serrat cun Pili e antzis lu cumbidat a traballare paris. Est tèteru, ma non tancat sa ghenna mancu a sos soberanistas pigliarianos.
Si podet faeddare, ma traballare paris est un’àteru contu finas a cando sunt guvernende cun cuddos.
No intrat in sas chistiones de ProgReS e de Sardegna Possìbile. Torrat gràtzias a totus e pensat a cras. ProgReS cumprendet chi at in fines unu segretàriu de capia. De avalorare e non pèrdere. Cun issu totu unu partidu chi comintzat a isperiare pro cale caminu sighire in su benidore.
Mentres su mundu natzionalitàriu isetat galu custa alternativa polìtica natzionale (sèria, binchidora e de guvernu) chi istentat a lòmpere.
Leave a comment
AJOOOOO E FORTZA PARIS…