Leade conca a Casteddu

de Maurìtziu Sale Buinu

No est cosa noa e mancu unu bisu est, chi s’òmine pro fàghere·si  fortza e mesches pro  fàghere·si  su logu intre sas tulumbas de sa vida sua, si depat aunire e si depat duncas collire a pare cun àteros òmines che a issu, pro cumpartzire ideas e pro nche cròmpere a traguardos dèghidos in campu polìticu, econòmicu e sotziale.

Tocat a s’aunire duncas ca sunt sas ideas, sos pensamentos e sos pistighìngios chi tenimus a cumone, chi nos diant dèvere ghiare cun fortza e sentidu, cara a su traguardu a ue nche devimus lòmpere. Sena custu oriolu nemos podet andare a neddue, tocat a si nche lu pònnere in conca.
A coa de s’otighentos, un’istudiosu de Trèveri, òmine pili canu e chi, a sa segura, non teniat sos neurones untados a ògiu seu, nche crompeit a su resurtadu chi sa sotziedade esseret partzida in classes.

A bisu suo, intre sos tzetos b’aiat tantu  burghesia chi proletariadu. Sa burghesia fiat  faghende dannu a sa classe proletària isfrutende·la, gasi comente sa nobiltade aiat fatu contra a issa in àteras sumanas. In pagos faeddos fiat torrende·li su chitu a su proletariadu e cun issu fiat toddende·si·nche sos corros chi l’aiat postu sa nobiltade.

Nos deit contos de custu fenòmenu narende·nos su pro ite, a bisu suo, totu custu fiat acontessende e si la pigheit mesches cun sos capitalistas ca in su traballu isfrutaiant s’operaju pro su profetu issoro ebbia.

Duncas su pilicanu aureit chi si nch’arribaret a una rebellia, movende dae su tzetu pòberu ghiadu dae sos operajos, pro nch’iscatzuligare su poderiu de sa burghesia e pro nche cròmpere, peri sa batàllia, peri sa pelea de classe, a un’òrdine sotziale nou. Un’istadu sotziale in ue non b’aeret (o, mègius, in ue non bi diat dèvere àere) diferèntzia peruna intre ricos e pòberos.

E comente diat èssere?

Simpre meda -nargeit su pilicanu- siat s’una che s’àtera categoria non diat àere dèpidu esìstere mai e duncas como diat dèvere isparèssere.

Cantzellada, istruida de su totu, a ghetu chi totus poderent gosare de su benèssere e nemos poderet prus catzigare su deretu angenu a sa felitzidade e a s’armonia, bivende duncas  a garbu parìvile.

Eehhh…giai est nudda! -ais a nàrrere bois. Difatis non timais, chi su comunismu giai no esistit in perunu logu , ca s’idea primàrgia s’at pigadu àteras àndelas, perdende·nche in caminu su sentidu suo.

Oe in die imbetzes e a dolu mannu, a su passìgiu de s’istadu sotziale, si nch’at  acarende un’àtera realidade a nos nche porrire su saludu erga omnes. Est sa realidade chi, in su libru suo “La lotta di classe dopo la lotta di classe”, nos isterret Luciano Gallino, sotziòlogu famadu pro su lugore de sas ideas suas e pro su comente s’istentat,istudiende·las,cun sas fainas prus imboligosas de sa tzivilidade moderna.

Una batàllia noa s’at acurtziende: sa pelea intre binchidores e bìnchidos.Ma s’idea de sa batàllia, de sa pelea de classe nono, non podet èssere isparèssida, nât Gallino. Cadaunu nche la diat dèvere giùghere in petorras, in ìmbenas e bogare·la a campu cando serbit.

Acò, custu est su chi lis dia chèrrere nàrrere deo a totu sos operadores precàrios peri sos Ufìtzios de sa Limba Sarda, in sas Comunas , in sas Provìntzias e, petzi cun progetos, in su mundu istramutidu e ingaddinadu de s’iscola nostra. Aunide·bos cun una cussèntzia comuna, arrajolade·bos contra a chie devet disinnare su benidore bostru e peleade. Manifestade·lu su disacatu e ponide·los in dae in antis a su chimentu. Iscacamurrade·si·lis s’atzilia chi ant àpidu chistende·bos·nche a un’artìculu e afrontende·bos cun sos tres milliones e mesu chi lis ant intregadu pro su fùbalu.

Ello bois a mancu seis? Ischidade·bos. Ais àpidu sa sorte de connòschere e de àere a sa banda bostra un’òmine chi at batalliadu meda cun bois e pro bois e totu; chi s’at postu contra totu s’elite acadèmica dae Casteddu fintzas a Tàtari;chi como tenet contra fintzas sa polìtica chi nche l’at istrajadu che cane dae crèsia, leande·nche·li dae manos sa càrriga de Diretore, sa die matessi chi at pigadu poderiu.

Issu creiat in bois e at fatu totu su chi fiat possìbile pro sa càusa.  Como chi issu no est prus diretore, como chi s’ufìtziu est tancadu e sas craes istichidas in carchi pèntumu, como seis bois chi devides crèere in bois matessi pro sighire su traballu fatu finas a como.

Est ora de essireis a campu! Seis professionistas de cabale e devides bìdere reconnota e amparada sa professionalidade bostra. Non pongiais in mente a chie bos narat chi siat inùtile, chi siat birgòngia , chi siat che a pedire sa lemòsina.

No est beru. No est beru nudda! Sunt boghes cussas de chie no ischit ite cheret nàrrere suferèntzia, traballu suta-pagadu e a non bìdere reconnota sa professionalidade de cadaunu intre bois. Est totu gente chi non tenet problemas a nche lòmpere a sa fine de su mese, est totu gente chi su soddu li curret e duncas chi non tenet cussèntzia de classe, ca in sa vida forsis sos agiudos chi at retzidu fiant, a sa segura, prus de sos pistighìngios chi nch’ant  dèpidu isigolare .

Duncas lassade·los a apeddare a sa luna e a sighire sos bisos issoro, ca bois devides sighire sos bostros!

Rispondide·lis comente l’at rispòndidu Zuanne Sanna a Tzuca, s’òmine de Baunè, in su Zogu (de Z.F.Pintore): “A unu chi màndigat peta onzi die ,li paret cosighedda de nudda a peleare pro unu bìculu de cocone.”

 

Leave a comment