Su putzu sacru de Prèdiu Canopoli est unu monumentu nuràgicu chi s’agatat in su tzentru istòricu de Pèrfugas, afaca a sa crèsia parrochiale de Santa Maria de sos Ànghelos.
Nche torrat a su tempus de su Brunzu mèdiu, e l’ant imbènnidu pro sorte in su 1923, cando su mere de su prèdiu Domìnigu Canopoli fiat faghende traballos pro chircare s’abba.
Sos primos iscavos los at fatos, s’annu a pustis, s’’archeòlogu Antonio Taramelli.
Custu monumentu est unu de sos esempros prus refinados de architetura ligada a su cultu de sas abbas. Sos muros sunt fraigados in tècnica isodoma cun pedracontzas de calcare iscuadras in manera perfeta, chi forsis nche las aiant bogadas dae sas cavas de sa bidda probiana de Laerru.
Cunforma a s’ischema sòlitu de custa casta de fràigu, b’at un’intrada, un’iscala chi falat e sa càmera de su putzu. S’intrada tenet una pranta retangulare de sa largària de 270 tzm e de sa longària de 188 tzm, tenet un’impedradu e presentat in ambas duas pinnas de muru seidòrgios de pedra traballada. In su tzentru b’at un’àteru blocu de calcare traballadu, forsis una mensa sacrificale, in ue ant fatu una bratzita e unu canaleddu pro fàghere iscùrrere s’abba.
In su fundu de s‘intrada b’at un’iscala astrinta, formada dae oto gradinos chi nche giughent a sa càmera de su putzu, custa ùrtima a pranta tunda e setzione troncucònica cun unu diàmetru de 170-160 tzm e un’artària de 275 tzm. Sa càmera de su putzu, chi in die de oe non tenet cobertura, forsis unu tempus fiat cugugiada a thòlos e aiat un’artària chi podiat èssere de 4-4,5 metros.
Su putzu sacru faghet parte de unu cumplessu chi includet sos restos de una tancadura fata cun blocos grussos de trachite (themenos), fraigada in sas ruinas de unu templu a mégaron. In cue a curtzu bi sunt finas sos restos de unos cantos pinnetos, cun subrapositziones de domos de su tempus de sos romanos.
In sos iscavos fatos in su 1974 cun su cuidadu de s’archeòlogu Giuanne Pitzalis, ant imbènnidu finas unos cantos ogetos de balore israordinàriu comnte su Trau, un’ istatuedda de trau in brunzu (VII-VI sèc. a.C. ca.) cunservada in su Museu archeòlogicu e etnogràficu de Tàtari , e unu felinu apispirinadu in ossu (IX-VIII sèc. a.C.).