Su decàlogu de sos sardos in logu istràngiu

Su decàlogu de sos sardos in logu istràngiu

Sos  talentos sardos chi vivent e traballant in logu istràngiu contant sas istòrias issoro e cadaunu faghet deghe propostas operativas e cuncretas pro megiorare sas cosas. Sa Sardigna a los at ascurtare ponende a sistema esperièntzias e currìculum de etzetzione? A los at a cunsiderare galu fìgios suos, torrende a bìdere a issa etotu comente una pàtria globale manna de su disterru?

Forsis eja. In Casteddu in sa sala de sa Fundatzione de Sardigna, ant postu in campu pro sa de duas bias su “Decàlogu de sos talentos sardos in logu istràngiu”, raportu periòdicu cuidadu dae s’Istitutu Fernando Santi. Ant presentadu: una publicatzione, materiales vìdeu e sa presèntzia in direta de unu sèberu de disterrados chi, cun sas boghes issoro, ant atzinnadu a sas biografias issoro e  ant fatu propostas pragmàticas pro solutzionare unos cantos problemas de s’ìsula.

A pustis de sos saludos istitutzionales, sunt intervènnidos su presidente de s’Istitutu Santi, Pierpaolo Cicalò, e su responsàbile culturale de su progetu Giosepe Coròngiu. Est su segundu raportu presentadu in pagos annos dae s’assòtziu de tutela intituladu a su sindacalista illustre, esponente de importu de su sotzialismu italianu e de sa CGIL.

In su documentu, chi l’ant distribuidu a in donu, b’at istòrias diferentes cun sas propostas relativas de  cambiamentu pro sa  Sardigna.
A pustis de sa projetzione de unas cantas tetimonias in vìdeu, sunt intervènidos Lulay Melis (giovanedda originària de Asuni, chi benit  dae Isvìtzera), Titziana Corda (acadèmica esperta de romantitzismu tedescu in s’universidade de Berlinu), Genri Fais (organizadore culturale e terapèuta, chi benit finas issu dae Isvìtzera), Michela Venturi (gerente de una domo farmatzèutica danesa). Emblemàtica sa presèntzia de Simone Onnis, musitzista, chi si dividit intre sa tzitade de nàschida de Cuartu Sant’Aleni e sa tzitade de Ronda in Andalusia, e de  Ilse Atzori, poeta e esperta de s’arte de su tapete, nàschida in Germània dae traballadores sardos e pustis recuida  a Ìsili, comunidade de sa cale oe est assessora comunale a sa cultura.

Ma sas istòrias investigadas dae su Decàlogu in custos duos annos s’ispàinant finas in Ispagna, Catalugna, Istados Unidos, Isvètzia, Polònia, Frantza, Argentina e àteros logos de su mundu in ue istant sos espatriados sardos. Una runda de esperièntzias e identidades in milli formas chi servit a rapresentare sa cumplessidade de unu mundu in crèschida esponentziale in sos ùrtimos annos. Unu fenòmenu chi non si podet arressare, chi est cambiende s’istòria de s’ìsula nostra.

(sa redatzione)

Leave a comment

Send a Comment

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *