Energia solare dae s'ispàtziu

Energia solare dae s'ispàtziu

de Salvatore Serra

Su sole in s’ispàtziu non si nch’andat mai. Est pro more de custa veridade elementare chi  sos istùdios de s’energia solare sunt sighende àndelas noas. Si in sa  Terra sos pannellos solares depent fàghere sos contos  cun sa note e cun sas cunditziones meteorològicas,   a 36.000 chilòmetrs de artària sa lughe solare est semper a disponimentu.

S’Islanda custu l’ischit bene, e s’est amaniende a èssere su primu logu in su mundu a retzire energia dae su solare orbitale.

Sa Space Solar”, azienda britànnica, at sortidu cun Reykjavik Energy” in s’initziativa islandesa “Transition Labs” pro fàghere una cosa de non pòdere crèere: una tzentrale solare ispatziale. S’idea est a  dare, dae su 2030, 30 megawatt de elètricu, chi diant bastare a alimentare dae  1.500 a  3.000 domos.

Comente  at postu in craru Kjartan Örn Ólafsson, Diretore eecutivu de Transition Labs, custu assòtziu sinnat “una tapa de fundamentu in su caminu de Space Solar cara a  un’implementatzione a iscala larga”.

Su sistema est gasi elementare in su cuntzetu cantu cumplicadu in s’esecutzione. Sos pannellos solares in s’ispàtziu leant sa lughe solare e la cunvertint in undas ràdiu a una frecuèntzia particulare. Custas undas pustis las imbiant a una istatzione a terra, in ue las recunvertint in elètricu chi si podet impitare in sa retza.

S’istrutura at a èssere manna a beru: su satèllite at a èssere s’ogetu prus grave in s’ispàtziu a pustis de sas istatziones ispatziales. Cun totu sos pannellos istèrridos, su sistema, chi s’at a nàrrere Cassiopea,  nch’at colare in dimensiones finas s’ Istatzione Ispatziale Internatzionale.

Leave a comment

Send a Comment

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *