Sa Basìlica de sa Santissima Trinidade de Sacàrgia est una crèsia in istile romànicu pisanu chi s’agatat in su cumonale de Codrongianos in provìntzia de Tàtari, e est una de sas mègius realizatziones de custu istile in Sardigna. Su tìtulu priorale de sa crèsia e de su monastèriu camaldolesu lu tenet s’archiepìscamu de Tàtari.
Sa crèsia l’aiant fraigada in su 1116 subra de sas ruinas de unu monastèriu chi bi fiat in antis, ca l’aiat chertu su giùighe Costantine I de Torres a su cale, cunforma a su chi narat su “Condaghe de Sacàrgia“, in unu biàgiu cun sa pobidda Marcusa de Lacon Gunale, l’aiant istrangiadu sos mòngios camaldolesos. Sos duos aiant fatu unu votu a Nostra Sennora, chi in cue fiat venerada, pro tènnere unu fìgiu. Cando est nàschidu su Gonàriu II de Torres venidore, sa croba at donadu una crèsia noa chi est istada afidada a sos mòngios camaldolesos sos cales b’ant fundadu s’abbadia issoro. Pustis b’at àpidu, pro manu de architetos e operajos de iscola pisana, traballos de ismanniòngiu chi nche torrant a su 1118 – 1120: s’illonghiamentu de s’àula, s’artziada de sas pinnas, una fatzada noa e su fràigu de su campanile artu artu. Su portzu in sa fatzada forsis l’ant annantu a pustis, cando su fràigu de sa crèsia fiat giai agabbadu, e narant chi l’ant fatu unos cantos operajos de Lucca. In s’agabbu de su sèculu XII s’àbside de mesu l’at afriscada un’artista disconnotu chi beniat dae s’Itàlia tzentrale, e oe custa òpera si podet cunsiderare s’ùnicu esempru galu presente in Sardigna de pintura murale romànica in istadu de cunservatzione meda bonu.
S’assentu est a àula mononavada chi agabbat cun unu transete curtzu in ue s’incrarant tres capellas absidadas. In sa crèsia si podent connòschere duas fases de su fràigu: a sa prima nche torrat su transete e su bonu de s’àula cugugiada cun una cobertura de linna a bragheris. Sas pinnas de muru las ant fraigadas impitende contones in calcare biancu e basaltu nieddu, cunforma a sa tècnica pròpia de sos maistros de muru pisanos presentes in su giuigadu turritanu in s’agabbu de su sèculu XI. In sa segunda fase, intames, b’at àpidu sa supralevatzione de s’àula e s’illonghiamentu suo chirru a ponente, e finas sa fatzada chi b’est como.
Sa fatzada est a tres òrdines, pretzèdida, cun sa bicromia caraterìstica a fascas de calcare biancu e pedra basàltica niedda nera, dae unu portzu bassu, in su matessi istile, cun una cobertura a pinnetu. Sa fatzada est frunida cun logias farsas e istampos in ue però benit male a distìnghere sas partes originales dae cussas torradas a fàghere in su cumintzu de su Noighentos. Su portzu est abertu dae tres arcos a totu sestu in su fronte e dae duos in cada ala. Sos trancafilos de sas colunnas biancas e de sos pilares angulares bìcromos sunt frunidos cun figuras aladas o mostruosas. A nord-ovest si pesat su campanile cuadrangulare chi comùnicat cun sa parte de intro.
Sa crèsia est cugugiada dae una bòveda de linna a bragheris cando chi sos transetes sunt cugugiados dae bòvedas a grughe. In s’àbside de sa capella majore b’at unos cantos afriscos (segunda medade de su sèculu XII), cunsiderados sos prus rapresentativos de sos pagos afriscos in istile romànicu chi si podent galu osservare in Sardigna.
Sas pinturas òcupant su cadinu cun su “Cristos in mèndula cun serafinos, ànghelos e arcànghelos”, cando chi su mesu tzilindru absidale est partzidu in tres fascas: in sa prima b’est “Nostra Sennora chi pregat cun sos santos”; in sa de mesu b’at unas cantas iscenas de sa vida de Cristos (“Ùrtima Chena”, “Basu de Giudas”, “Crutzifissione”, “Interru e Falada a sos Ìnferos”); in su de sa base est rapresentadu unu belàriu fintu.
In s’àbside a manu dereta b’at una reprodutzione de su “Retàulu de sa Trinidade” de su Maistru de Casteddu Sardu, chi s’originale s’agatat in su museu de Codrongianos.
S’assentu est a àula mononavada chi agabbat cun unu transete curtzu in ue s’incrarant tres capellas absidadas. In sa crèsia si podent connòschere duas fases de su fràigu: a sa prima nche torrat su transete e su bonu de s’àula cugugiada cun una cobertura de linna a bragheris. Sas pinnas de muru las ant fraigadas impitende contones in calcare biancu e basaltu nieddu, cunforma a sa tècnica pròpia de sos maistros de muru pisanos presentes in su giuigadu turritanu in s’agabbu de su sèculu XI. In sa segunda fase, intames, b’at àpidu sa supralevatzione de s’àula e s’illonghiamentu suo chirru a ponente, e finas sa fatzada chi b’est como.
Sas pinturas òcupant su cadinu cun su “Cristos in mèndula cun serafinos, ànghelos e arcànghelos”, cando chi su mesu tzilindru absidale est partzidu in tres fascas: in sa prima b’est “Nostra Sennora chi pregat cun sos santos”; in sa de mesu b’at unas cantas iscenas de sa vida de Cristos (“Ùrtima Chena”, “Basu de Giudas”, “Crutzifissione”, “Interru e Falada a sos Ìnferos”); in su de sa base est rapresentadu unu belàriu fintu.