Hacking e istereòtipos, b’at bisòngiu de prus cultura pro nche bogare sas credèntzias fartzas

Hacking e istereòtipos, b’at bisòngiu de prus cultura pro nche bogare sas credèntzias fartzas

De totus sas etichetas impreadas pro marcare sa figura de s’hacker, b’est cussa chi lu identìficat comente criminale informàticu. In veridade, no est cussu su significadu originàriu, ma pro lu cumprèndere bene tocat de andare agigu a dae in segus. Su tèrmine hacker, difatis, est nàschidu in unu cuntestu acadèmicu – a minudu cussu istadunidense de su MIT – in sos annos ‘50, e teniat unu tràgiu goliàrdicu e masedu de creatividade, ispàssiu e curiosidade.

In cussu perìodu, si faeddaiat de s’hacker comente de una persone disigiosa de ischire, de imparare, de istudiare unu sistema pro cumprèndere su funtzionamentu e impreare sos istrumentos disponìbiles pro fàghere carchi cosa chi non fiat prevista. In sìntesi, aplicare s’istrumentu a unu cuntestu diferente dae cussu in ue fiat nàschidu. Perunu ligàmene, duncas, cun carchi cosa negativa.

Custa visione de sa figura de s’hacker si consòlidat in àmbitu informàticu in sos annos ‘70, de pretzisu in su 1975; in su Jargon File – documentu chi costoit su linguàgiu e sa cultura tecnològica iscritu a cumintzu dae Raphael Finker de sa Stanford University – s’hacker lu definint comente «una persone chi l’agradat a esplorare sos detàllios de sos sistemas programmàbiles e isperimentat comente nd’acrèschere s’impreu, a s’imbesse de medas utentes chi preferint a imparare petzi su mìnimu netzessàriu».

E un’idea interessante a beru nos la dat sa definitzione impreada in su Internet User’s Glossary de su 1993: «una persone chi s’indeletat in sa cumprensione ìntima de su funtzionamentu internu de unu sistema, mescamente de computadores e retes informàticas. Su tèrmine est a s’ispissu abusadu in forma negativa in cuntestos in ue diat èssere giustu impreare sa paràula cracker». Comente podimus lèghere, tocat de distìnghere intre s’hacker e su cracker: s’ùrtimu, difatis, impreat s’informàtica comente mèdiu pro distrùere e fàghere s’interessu suo.

Bortas medas, a s’hacker e a su cracker los confundent. E tando ant imbentadu su tèrmine “hacker èticu” pro lu diferentziare dae su chi – a dolu mannu – su pùblicu s’immàginat (cun sa complitzidade de sos mèdios de comunicatzione) cando intendet sa paràula “hacker”.

Un’àtera credèntzia fartza bidet custa figura comente una persone chi traballat a sa cua e a sa sola. In realidade, s’hacking est mescamente faina de iscuadra e cunferèntzias de livellu artu. Pensemus, pro nàrrere, a sos addòbios internatzionales pùblicos “DefCon” o “BlackHat”: eventos prus chi non bramados, sunt, chi pertocant su setore de sa seguresa e in ue sos hacker si cunfrontant cun àteros hacker.

De credèntzias fartzas bi nd’at medas àteras. Pro cussu b’est netzessidade de isparghinare cultura, a cumintzare dae sas iscolas, pro nche bogare sos pregiudìtzios chi ponent impèigos a su caminu de sa connoschèntzia.

Si non b’aiat àpidu istereòtipos, pregiudìtzios e paga informatzione, non bi diat àere àpidu nemmancu bisòngiu de sa definitzione de “hacker èticu”.

Gianfranca Orunesu

(Foto de Anete Lusina)

Leave a comment

Send a Comment

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *