A fàghere crèschere sa cussèntzia natzionale nostra. Est custa sa punna de Assemblea Natzionale Sarda. Custu resurtadu petzi si podet lograre megiorende sa connoschèntzia de sa cultura e de s’istòria pàtria. E impitende su sardu comente limba veiculare.
Est de importu mannu, tando, sa bìsita ghiada chi ANS at amaniadu in Nùgoro pro bìdere sos logos de “Il giorno del giudizio”, su libru iscritu dae su giurista e iscritore Sarvadore Satta.
Sas tapas sunt istadas su Campusantu de Sa de Manca, su bighinadu de Santu Predu cun sa crèsia de su Rosàriu, sa Catedrale, su Cursu cun sa domo de s’autore, sa domo de sa famìlia Nieddu e su Cafè Tettamanzi, su bighinadu de Sèuna cun sa crèsia de sas Gràssias Betzas.
Sa ghia est istada Sarvadore Serra, chi at faeddadu in sardu de s’autore e de su libru. E sos partitzipantes ant lèghidu a turnu unas cantas pàginas de “Sa die de su giudìtziu”, sa tradutzione in sardu cuidada dae Diegu Corràine e publicada dae Papiros.
Una die galana, in ue totus nos semus imbèrghidos in sos contos de una Nùgoro chi non b’est prus.
……………………………………………………………………..
SU LIBRU.
In custu romanzu, iscritu in s’agabbu de sa vida sua e publicadu a pustis de sa morte, Sarvadore Satta contat s’istòria de sa famìlia de su notàriu nugoresu Bustianu Sanna (in sa realidade Sarvadore Satta, babbu de s’autore) intre sos sèculos XIX e XX. S’istòria de custa famìlia s’intritzit cun sa de totu sa gente de Nùgoro, fata de ricos e de pòveros, de pessones chi ant tentu sorte bona e de àteros male assortados. Su libru at tentu una resessida editoriale manna a beru, e l’ant bortadu dae s’italianu in 18 limbas. In mesu de custas b’est su sardu, cun sa tradutzione de Diegu Corràine publicada dae “Papiros” in su 2021.