de Salvatore Serra
Su fràigu de sa crèsia de Santa Maria Madalena, in Lollove, nche torrat a su sèculu XVI e est un’esempru tìpicu de gòticu aragonesu trigadiu. S’armonia de sas formas, sa tendèntzia a su verticale, su campanile (chi est s’ùnicu elementu de sa bidda chi dòminat in mesu de fràigos pro su prus a unu pranu), li dant un‘aspetu de primore. S’istàtua de sa Madalena, posta in su nitzu mannu tzentrale de s’artare majore, l’aiant donada in su 1601 sos vicàrios nugoresos Jannanghelu Pirella e Anghelu Satta, comente resurtat dae s’iscritzione originària de su basamentu de s’istàtua. Sos duos vicàrios beniant dae sa crèsia canonicale de S’Alighera, fiant ricos e podiant fàghere òperas de balore mannu (sos Pirellas fiant sos chi aiant fraigadu sa cresiedda de Nostra Sennora de su Monte in s’Ortobene in Nùgoro).
In custa istrutura b’at elementos craros de rotura cun sos istiles architetònicos de in antis, cumintzende dae s’eliminatzione de sa massa murària massissa tìpica de su romànicu in favore de un’ istrutura prus lèbia e istrìgile, adata a pònnere in evidèntzia s’ischèletru de su fràigu pro nd’esaltare sa trasparèntzia, sa lebiesa, sa verticalidade. Unu sentidu architetònicu prus probianu a s’ispìridu chi no a sa matèria: est su goticu, e dae cale si siat tretu unu lu càstiet, su fràigu iscòviat s’armonia giusta de su contivìgiu de sas formas e de sas lìnias.
Sa bòveda a costillas forsis est s’innovatzione istruturale prus de importu de s’architetura gotica, prus fàtzile a la realizare chi non sa bòveda a grughes.
S’istrutura si pesat, forsis, subra de una crèsia chi bi fiat in antis, s’isvilupat orizontalmente in unu nivellu ùnicu e verticalmente est partzida in tres navadas.
Su fràigu tenet una muradura perimetrale sighida, cun sas tres navadas diaframmadas dae sas colunnas, e presentat una cugugiura a pinnetu in s’àula e una cugugiura cun bòveda a grughes in s’àbside. Sa forma est retangulare, cun unu portzu laterale.
Sa tècnica de fràigu est a pinna in muradura sighida cun blocos de granitu (materiale de su logu) cando chi in sa navada printzipale b’at colunnas de trachite rosa, materiale chi benit de seguru dae sa badde de su Tirsu, chi s’agatat a non prus de 70 chilòmetros dae Lollove.
S’àbside, comente amus naradu, tenet sa bòveda a grughes de forma cuadrada, fata cun costillas e cun medallione in crae.
Su corpus printzipale presentat, in tames, una cugugiura cun sa coberta a pinnetu a pranta retangulare cun tèulas.
Sos pamentos, chi forsis fiant de terra apeigada finas a totu su sèculu XIX, sunt in giuntos de màrmaru alliniados in sas navadas, cando chi in su presbitèriu sunt in trachite a giuntos isfalsados.
In su prospetu printzipale, subra de blocos de granitu, est presente unu rosone in trachite; sa guarnisa de sa ghenna, su matessi in trachite, presentat motivos geomètricos e floreales.
In intro si podet bìdere un’aneddu a fasca e unu medallione a motivos geomètricos in sa pedra angulare, semper in trachite.
In intro, in sa navada de mesu, b’at un’intzisione murale de su 1608, bene mantesa, chi l’aiat fata fàghere su pàrracu responsàbile de su primu restàuru.
Custu pàrracu fiat intradu in parte de un’àteru chi l’aiant mortu, e pro s’ingratziare sos fideles de su logu aiat fatu iscrìere:
P.P. GASOLE/NATIONE BITTI MANO/NULLUM PETIT NULLUM VOLET/QUAM (?) VIVAT SINE DANO
(Pedru Gasole/ dae Bitzi manna/ nudda pedit/ nudda cheret/ si non campare sena dannu).
Sa crèsia istràngiat, in su nitzu in dae segus de s’artare majore, s’istàtua de sa Madalena (datada 1601), e, in una navada, sa de Santu Biasu, su santu chi sanat sa gente, veneradu pro su podere suo de bardare sas pessones dae sas maladias respiratòrias.
In su segundu mesu de su sèculu XX in sa crèsia ant fatu acontzos de importu: su pamentu e s’artare los ant cambiados, e sa fatzada printzipale, chi fiat intunicada, l’ant decorticada e fata a cara a bista.
Forsis est tando chi ant torradu a fàghere sa coberta e ant torradu a pònnere sa cùspide de su campanile, chi nche l’aiat ghetada unu raju.
Leave a comment