Sa dies natalis de unu santu cristianu est bènnida a èssere, in sos sèculos, sa festa de sos innamorados.
Su 14 de freàrgiu de s’annu 273 moriat, isconcadu dae unu sordadu romanu, Balentinu, pìscamu de Terni. Su martìriu de su santu est unu de sos episòdios de sas persecutziones contra a sos cristianos in su tempus de s’imperadore Aurelianu.
Balentinu fiat nàschidu paganu in sa tzitade umbra chi a coa diat èssere titulare de sa sede episcopale.
Unu de sos miràculos chi ddi sunt atribuidos est de àere fatu torrare a paghe duos isposos chi fiant brighende faghende·ddis bolare totu a inghìriu una nue de columbos arrulliende.
Sa festa de Santu Balentinu dd’aiat istituida, paris cun sa de Santa Maria de Candelas, chi s’afestaiat sa matessi die e chi a coa sa Crèsia at antitzipadu a su 2 de su mese, Papa Gelàsiu I in su 496. Su pìscamu de Roma, chi aiat gherradu contra a s’eresia pelagiana e a cudda manichea, aiat detzìdidu de dd’acabbare cun sa festa pagana de sos lupercalia chi galu si tzelebraiat in Roma, su 15 de freàrgiu. Contra a custa traditzione aiat finas iscritu unu Liber apologeticus.
Sa tzerimònia, nàschida in su tempus de sa Roma prus arcàica, fiat dedicada a Lupercu , divinidade chi rapresentaiat su lupu sacru a Marte. L’afestaiat in su Palatinu, in dae in antis de sa gruta sacra mutida lupercale, in ue, cunforma a sa traditzione, aiant agatadu a Ròmolu e Remu.
Sos satzerdotos, sos lupercos, infustos in sàmbene de crabos sacrificados a posta e ammuntados cun peddes de sos matessi animales, pessighiant, isfuetende·ddas, sas fèminas, comente atu propitziatòriu de fertilidade, currende a inghìriu de su monte.
Cun s’istitutzione de sa festa de Santu Balentinu su pontìfitze romanu cheriat tzelebrare duncas s’amore cristianu boghende·nche sa festa pagana, ligada a rituales primitivos, chi si nch’est ispèrdida de su totu pròpiu in cuddu tempus.
(gianni muroni)
Leave a comment