– de Salvatore Serra –
Sas pessones cun un’intelligèntzia superiore a sa mèdia a s’ispissu tenent cumportamentos particulares chi las distinghent dae sas chi tenent un’intelligèntzia normale. Sa capatzidade issoro de osservare, cumprèndere e guvernare situatziones diferentes e cumplicadas est sceti una de sas particularidades chi tocat a tènnere in contu.
In antis de totu, cheret postu in craru chi sas pessones cun un’intelligèntzia superiore (subra de sa mèdia) sunt diferentes dae sas chi tenent un’intelligèntzia inferiore (suta de sa mèdia). B’at istùdios de psicologia e psicometria chi ant agiuadu a fàghere nàschere su cuntzetu de Cuotziente Intelletivu (CI), cunsentende de classificare sos indivìduos cunforma a sas abilidades cognitivas issoro.
In mesu de sos caràteres de sas pessones intelligentes b’at una capatzidade manna de osservare sas cosas e de intzertare particulares chi su prus de sos àteros non si nd’abbìgiant. Issas tendent a mustrare una fundudesa de pensamentu notàbile, frutu de sa curiosidade issoro e de su disìgiu costante de imparare cosas noas.
INTELLIGÈNTZIA EMOTIVA ARTA
Un’àtera particularidade est un’intelligèntzia emotiva (IE) istraordinària, est a nàrrere una capatzidade manna de pertzepire, cumprèndere, guvernare e espressare sas emotziones issoro e sas de sos àteros. Custu cheret nàrrere siat a intzertare sa presèntzia de sentimentos negativos angenos siat a si sintonizare cun sos istados de ànimu positivos pro los cumpartzire e nde bogare profetu.
FLESSIBILIDADE CUMPORTAMENTALE
Sas pessones intelligentes meda mustrant una capatzidade istraordinària de adatabilidade de su cumportamentu, finas in situatziones noas o cumplessas. Issas sunt a tretu de cambiare sos avesos issoro cunforma a sas tzircustàntzias, privilegende sas chi sunt prus funtzionales. Custu elementu lis donat unu vantàgiu cumpetitivu subra de sos sugetos cun intelligèntzia in sa norma.
TENDÈNTZIAS CUMPORTAMENTALES PARTICULARES:
SU BISÒNGIU DE SOLEDADE E INDIPENDÈNTZIA
Unu de sos sinnos prus ladinos de un’intelligèntzia superiore a sa mèdia est su bisòngiu de soledade e indipendèntzia. Custas pessones a s’ispissu chircant su cuntatu cun issas etotu, fuende dae sas situatziones de grupu e preferende un’ispàtziu privadu in ue ascurtare e elaborare sos pensamentos issoro. Custu lis cunsentit de isvilupare ideas, reflessiones e istrategias cumplessas chi pustis si podent aplicare in sa vida de cada die.
AUTOCRÌTICA E PERFETZIONISMU
Sas pessones cun un’intelligèntzia superiore a sa mèdia a su sòlitu tenent una tendèntzia forte a s’autocrìtica e a su perfetzionismu. Issas tendent semper a s’esaminare pro si megiorare, sena si cuntentare mai de sos resurtados chi ant otentu e chirchende semper disafios noos. Custa dispositzione a s’autoanàlisi e a sa chirca de su megioru lis permitit de lograre obietivos chi non si diant pensare pro indivìduos de intelligèntzia mèdia.
A SI PÒNNERE IN CURIOSIDADE E A ISPERIMENTARE
Unu de sos caràteres de sas pessones prus intelligentes est una curiosidade chi non s’atatat mai e su disìgiu de isperimentare. Issas non si limitant a osservare in manera passiva su mundu chi b’est a fùrriu, ma cherent cumprèndere, pònnere ingranàgios in movimentu e iscobèrrere orizontes noos. Custu nche las giughet a acollire cada ocasione comente un’oportunidade de crèschida personale e intelletuale.
S’INFLUÈNTZIA DE S’INTELLIGÈNTZIA SUPERIORE IN SA SALUDE E IN SU BONISTARE
Mancari tèngiant in generale vantàgios cumpetitivos e de èsitu, sas pessones cun un’intelligèntzia superiore a sa mèdia podent finas tènnere dificurtades in tèrmines de salude e bonistare. Pro nàrrere, sa punna issoro a sa perfetzione si podet cambiare in grados artos de ansiedade, ca tenent isetos mannos e a s’ispissu si cunfrontant cun sas resessidas malas.
Leave a comment