Su 4 de santugaine de su 1582 rapresentat unu momentu istòricu in s’istòria de sos paisos cristianos. Difatis sa die marcat su passàgiu dae su calendàriu giulianu a su gregorianu.
Su calendàriu nou leat su nùmene dae Papa Gregòriu XIII. Su Pontìfitze aiat detzìdidu de pònnere rimèdiu a una faddina de càrculu chi si fiat acumulada durante sos sèculos in su calendàriu elaboradu suta Giùliu Tzèsare in su 46 a.C.
Su calendàriu giulianu non torraiat prus a pare, dae ora meda, cun su calendàriu solare e ddo’aiat deghe dies de diferèntzia. Pro nàrrere s’ecuinòtziu de beranu fiat s’11 de martzu. Ma sa motivatzione non fiat de òrdine pràticu ebbia ma cheriat acontzare sas cosas finas dae su puntu de bista litùrgicu.
Fache a su 1574 Gregòriu XIII aiat nominadu una cummissione pro assentare su còmputu de su tempus. Su 24 de freàrgiu de su 1582 cun sa bulla Inter gravissimas istabiliat chi su calendàriu nou diat intrare in vigore su 4 de santugaine de cuddu annu, una giòbia, e chi sa die a pustis, pròpiu pro eliminare sas dies de diferèntzia, diat èssere non su 5 ma su 15.
In sa bulla su Papa ammentaiat ca sas règulas pro tzelebrare Pasca Manna narant ca cherent istabilidas tres cosas: sa die de s’ecuinòtziu de beranu, sa die de luna prena de su primu mese, de sa matessi die de s’ecuinòtziu o luego a pustis, sa domìniga a pustis de cudda luna prena.
In su calendàriu betzu, a prus de s’ecuinòtziu, antitzipadu de deghe dies, finas sa luna prena de Pasca cambiaiat de bator dies.
S’àtera novidade manna fiat su càrculu de sos annos bisestos, chi dae issara diant èssere ebbia sos annos non seculares chi si podent partzire pro bator e sos annos seculares chi si podent partzire pro 400.
Gragòriu XIII, nàschidu in Bologna in su 1500 cun su nùmene de Ugo Boncompagni, fiat laureadu in utroque iure e aiat partetzipadu a su Cuntzìliu de Trento. Est mortu in su 1585.
Su calendàriu giulianu est galu in usu a livellu litùrgicu in diferentes crèsias ortodossas.
(gianni muroni)
Leave a comment