Segunda editzione de sa faina de su CREI ACLI pro reconnòschere sos meressimentos de sos ativistas de sas limbas de minoria. Est in programma pro sàbadu 30 de cabudanni 2023 in Casteddu sa tzerimònia de cunsinna de sos prèmios Ondras pro su promovimentu de sas limbas minoritàrias europeas. Sa manifestatzione est in sa sala de Sa Manifatura, a sas 6 de merie. At a introduire sos traballos su presidente regionale de ACLI, Mauro Carta, agiuadu dae sa giuria de sos espertos chi ant seberadu sas figuras de “campiones” europeos in su campu de sas limbas minoritàrias: Giuseppe Corongiu, Nicòlo Migheli e Mariantonietta Piga. At a ghiare sa serada Lucia Cossu. Sonos a incuru de Andrea Deiana Porcu (Lonely Boy).
Sos premiados de ocannu sunt duos giòvanos cun benidore longu a dae in antis e duos acadèmicos giai afirmados chi ant dadu meda a sas minorias: Blanca Inès Férnandez Quintana (Astùrias) cun Gianfranco Fronteddu (Sardigna) e sos professores Guido Mensching de s’universidade tedesca de Göttingen e Antonella Sorace de s’universidade iscotzesa de Edimburgu.
Blanca Inès Férnandez Quintana, romanziera giòvana, professora e sonadora in sa limba materna sua, s’asturianu; dae sas Astùrias, regione otzeànica de s’Ispagna, benit una pitzinna chi cun s’impinnu suo s’est distinta in sa Penìnsula Ibèrica pro sas novidades de sos cuntenutos de sas òperas literàrias suas, pro su prus tramas fantasièntificas e distòpicas. Sa giuria at bidu in issa unu modellu pro sos giòvanos.
Gianfranco Fronteddu, operadore culturale giòvanu de Ulìana, at balangiadu su Prèmiu Ondras ca, in custos ùrtimos annos, s’est postu in lughe pro fainas de impreu modernu e cuntemporàneu de sa limba sarda; unu de sos pagos chi at refudadu su declinu folklorìsticu de una limba chi at connotu istagiones mègius; su presidende de sa giuria Giuseppe Corongiu at decraradu chi “su prèmiu a Fronteddu tenet su sinnificadu de premiare una passione e de fàghere un’investimentu pro su tempus benidore, cun s’aficu chi Gianfranco non nos at a delùdere”; su tradutore automàticu de sa limba sarda est istadu una novidade bella pro sa polìtica linguìstica e galu est sa frontera prus largana, sende chi cun s’intelligèntzia artifitziale b’at a àere manera de isperimentare formas noas.
Guido Mensching, catedràticu ordinàriu de Filologia Romanza in sa Georg-August-Universität de Göttingen, in Germania, at logradu su prèmiu Ondras pro s’atzudimine e sa netesa de sos istùdios suos intregados a su sardu e a sas limbas minoritàrias in su tempus; at agiuadu sos sardos movende dae sa creatzione de sa Lista de Berlinu famada, chi sos ativistas linguìsticos connoschent bene, e chi fiat una chat annoadora chi in su comintzu de su sèculu aiat fatu intrare su sardu in s’era digitale, iscriende pàginas de importu pro sa codificatzione, difusione e impreu modernu de su sardu.
Antonella Sorace, catedràtica ordinària de Linguìstica Cognitiva in s’universidade de Edimburgu, italiana de mama sarda cun raighinas in Putumajore, fundadora e diretora de su tzentru internatzionale de chirca “Bilingualism Matters”, cun 30 e prus filiales in totu su mundu; sa giuria l’at seberada ca, aende ispartzinadu su cuntzetu chi a faeddare prus limbas a sos pipios faghet bene, antzis agiuat a nd’imparare semper de prus, at dadu a su sardu, e a sas àteras limbas misconnotas, una resone in prus pro si defensare e pro agatare una funtzione noa; un’atu de impinnu scientìfìcu sèriu, ma finas de amore pro sa limba e sa terra sua.
(sa redatzione)
Leave a comment