Duos Paisos chi sunt in duos continentes diferentes — geogràficos, ma fintzas culturales e climàticos — parent ligados dae una tensione chi si nch’est pesende in mesu mundu. Ucraina e Niger difatis, fintzas si sunt tesanos, faghent sa parte issoro in s’istòria de sa Rùssia contra a s’Otzidente.
Prima de totu, ite est custu logu? Su Niger est un’Istadu africanu otzidentale chi non at essida a su mare peruna. Est intre Nigèria e àteros Paisos de sa costera de su golfu de Guinea a suta, e Algeria e Lìbia a subra. Unu cantu mannu est in su desertu de su Sahara, in ue b’at carchi òasi e su monte Aïr artu prus de duamìgia metros. Sa parte meridionale est prus rica de àrbores ca est a curtzu a su riu Niger dae ue leat su nùmene s’Istadu. Sa majoria de sa populatzione est musulmana sunnita e in su nord-est est ativu su grupu islamista e violentu Boko Haram.
Su 27 de trìulas a pustis de unu corfu de Istadu at leadu su poderiu Abdourahmane Tchiani, ghia de sa bàrdia de su presidente, Mohamed Bazoum, elègidu a manera democràtica duos annos a oe. Tchiani aiat unu rolu de importu in su guvernu de su presidente a in antis, Issoufou, e cun issu aiat balangiadu dinari meda. Bazoum a s’imbesse lu cheriat bogare dae s’esèrtzitu, carchi fonte naraiat pròpiu su 28 de trìulas.
Francu sas resones polìticas de intro, s’istòria de su Niger at a ite fàghere fintzas cun s’Europa e cun sa Rùssia. Su Paisu difatis est istadu una colònia de sa Frantza e issa aiat un’importu mannu fintzas a como, cun sordados chi nde controllaiat tretos mannos, influentzende sa polìtica e Parigi chi nde bogaiat uràniu pro produire energia. Su poderiu coloniale, tando, non fiat agabbadu de su totu, ma aiat mudadu sa forma sua.
Sa Rùssia cun su grupu Wagner paret chi si siat istichida a intro de sas cuntierras intre Bazoum e sos interessos de sos militares, pro abbolotare galu de prus una regione chi at bistu corfos de Istadu maicantos in custos annos. Difatis su Mali, sa Guinea e su Burkina Faso, ant mudadu guvernu a pustis de un’atzione de sos militares agiudados, a sa cua, dae sos mertzenàrios. Sa punna no est tzertu liberare sos pòpulos cun ditaduras militares, ma est indebilare s’Europa in s’economia, ma fintzas in sa polìtica ismanniende sa cantidade de sos migrantes chi colant dae custos oros de Àfrica, lompent a Lìbia — in ue Wagner at un’influèntzia manna — e dae in ie tzucant a Europa. Est craru chi un’àtera punna est a bi balangiare cun sos minerales de sas minas.
Como s’Àfrica otzidentale est partzida in duas fatziones: dae un’ala sa ECOWAS, un’alleàntzia de Istados ghiada dae sa Nigèria e sustènnida dae s’Otzidente; dae s’àtera sos bator Paisos a ghia de sos generales, prus a curtzu a Prigožin. Su Niger, bisòngiat de lu tènnere a mente, at s’uràniu. Una situatzione trobogiada, una pelea de interessos maicantos chi est fatende crèschere sa tensione, cun s’arriscu de bìdere sa gherra inghitzada in Ucraina allarghiare·si in àteros logos.
Gabriele Tanda
Leave a comment