Salvator Ruju, in arte Agniru Canu, est s’autore de poesia in tataresu prus connotu in su de binti sèculos. Nàschidu in su 1878, aiat bìvidu in Roma in ue s’abitaiat, intre sos àteros, cun Gràssia Deledda puru.
Torradu a Sardigna aiat traballadu comente professore de iscola superiore. In sa segunda metade de sos annos ‘50 aiat cumpostu duas sìlloges in tataresu, Agnireddu e Rusina e Sassari véccia e nóba, riunidas in un’editzione Ilisso cun su tìtulu de sa segunda, Sassari véccia e nóba, a incuru de sa neta Caterina.
Sos cumponimentos de Ruju si caraterizant pro sa richesa linguìstica chi rivelat s’apartenèntzia de s’autore a una generatzione de tataresos chi teniat galu su turritanu comente limba materna.
Sa limba usada est una limba bia, ligada a forte a su mundu de su sartu e de sos ortos chi inghiriaiant su tzentru de su Cabu de Susu finas pagu prus a mancu a sa metade de su sèculu coladu e chi Ruju connoschiat bene, benende dae una famìllia de sartàrgios.
A custu si agiunghet sa visione de s’intelletuale, autore de poesias finas in italianu, chi chircat de dare a sa limba sua nadia una dignidade finas ortogràfica. Paris cun àteros amigos de su tempus suo, che a Giosuè Muzzo e a Diego Barore Sassu, aiat partetzipadu a su dibàtidu pro uniformare sa grafia de su tataresu.
Su tema prus presente in sos versos suos est s’ammentu de cuddu Tàtari de sa pitzinnia e sa descritzione de su cambiamentu, architetònicu e urbanìsticu ma finas sotziale, chi sa tzitade fiat bivende pròpiu in sos ùrtimos annos de vida de Ruju.
A unu chirru ddo’est s’aprovatzione pro s’eliminatzione de tretos intreos de tzitade, cunsiderados betzos e pagu sanos, e pro s’isvilupu in cuddas chi issara ddis naraiant sas apenditzes, est a nàrrere sa prima periferia fraigada foras de sas muràllias dae sas ùrtimas dècadas de su de deghennoe sèculos.
A s’àteru sa làstima pro cantos de istòria cantzellados sena de motivu, che a sa crèsia de Sant’anna, chi dd’aiat dedicadu una poesia:
Sant’Anna, cararédda,
i l’ara di la Cònza surïana;
e giossu la funtana…
Salvator Ruju est mortu in Tàtari in su 1966. In su 1980 dd’ant intituladu una pratza tzitadina.
(gianni muroni)