Ite est sa cadena de blocos

Ite est sa cadena de blocos

de Salvatore Serra

Una “cadena de blocos”,  chi in  inglesu li narant  “blockchain”,  est un’eticheta chi, pro mèdiu de un’istrutura  de datos chi s’informatzione sua s’agrupat  in cumpostos (blocos) a sos cales  s’annanghent metainformatziones relativas a un’àteru blocu  de sa cadena anteriore in una lìnia temporale, creat una secuèntzia segura pro mèdiu de càrculos criptogràficos. In custa manera   s’informatzione cuntènnida in unu blocu petzi si podet refudare o editare modifichende  totu  sos blocos anteriores. Custa propiedade cunsentit s’aplicatzione sua in un’ambiente distribuidu, a manera chi s’istrutura de datos “blockchain” podet fàghere a base de datos pùblica non relatzionale in ue b’at un’istòricu de informatzione irrefudàbile.

Sas cadenas de blocos ant cunsentidu, gràtzias a sa criptografia asimètrica e a sas funtziones  de resumu  o “hash”, s’implementamentu de unu registru contàbile (ledger) distribuidu,   su cale cunsentit de  suportare e garantire sa seguresa de su dinare digitale.  Sighende unu protocollu apropiadu pro totu sas operatziones chi si faghent in sa  “blockchain”, est possìbile a otènnere  unu cunsensu  subra de s’integridade  de sos datos suos  dae bandas  de totu  sos partitzipantes de sa retza sena bisòngiu de impitare   una entidade de cunfiàntzia chi  tzentralizet s’ informatzione. Pro custu est cunsiderada una tecnologia in ue  sa “veridade” (istadu afidàbile de su sistema) est fraigada, lograda e afortida dae sos membros suos etotu; e custu funtzionat finas cando  b’at, in sa retza, una minoria de nodos   cun cumportamentu malinnu (nodos sybil) ca, in teoria, pro cumprumitere sos datos, un’atacante diat tènnere bisòngiu de una potèntzia de càrculu  e presèntzia prus manna de totu sos àteros nodos cumbinados. Pro sas resones chi amus naradu, sa tecnologia “blockchain” andat bene mescamente pro iscenàrios  in ue si rechedat de  immagasinare in manera semper prus manna datos ordinados in su tempus, sena  possibilidade de modìfica  e revisione, e chi sa cunfiàntzia sua  est distribuida,  in càmbiu de resìdere in un’entidade tzertificadora.

Custos sunt sos impreos de sa  cadena de blocos:

  • In su campu de sas criptomonedas sa cadena de blocos si impitat  comente notàriu pùblicu non modificàbile de totu su  sistema de sas  transatziones, pro istransire su  problema chi una moneda si podat  gastare duas bias. Pro nàrrere, l’impitant cun Bitcoin, Cardano, Ethereum, Dodecoin e Litecoin.
  • In su campu de sas bases de datos de su registru de sos nùmenes, sa cadena de blocos si impitat pro tènnere unu sistema notarile de registratzione  de sos nùmenes, a manera chi  unu nùmene petzi si podat impitare pro identificare s’ogetu chi  lu   registrat efetivamente. Est una alternativa a su sistema traditzionale de DNS. Pro nàrrere, si impreat  in Namecoin.
  • Impreu notarile distribuidu in castas diferentes de transatziones pro las fàghere  prus  seguras, baratas e arrastràbiles. Pro nàrrere, si impitat in sos sistemas de pagamentu, in sas transatziones bancàrias (faghende prus difìtzile su sabunòngiu de su dinare),  in s’ imbiu de remissas, in sos imprèstidos e in sos sistemas de gestione  de sas resursas digitales.
  • Si impitat comente base de prataformas detzentralizadas chi cunsentant de  suportare sa creatzione de acordos de cuntratu intelligente. Sa finalidade   de custas  prataformas est a permìtere a una retza de usuàrios  de amministrare sos cuntratos intelligentes issoro. In antis si iscriet unu cuntratu cun unu còdighe e si càrrigat  in sa cadena de blocos  cun una transatzione. Cando est in sa  cadena de blocos su cuntratu tenet un’indiritzu dae ue si podet interagire cun  issu. Esempros de custa casta  de prataformas sunt Cardano, Ethereum e Ripple.
  • Si impitat in sa  cuntratatzione pùblica,  pro agiuare sa trasparèntzia de sos apaltos: implementamentu de sa cumponente criptogràfica  “Bulletin Boards”, impreadu, in mesu de àteru, in sos sistemas de  votu eletrònicu (comente at fatu, pro nàrrere, s’impresa energètica ispagnola Iberdola   in s‘ùrtima Assemblea Generale de sos Atzionistas);   creatzione de registros, astas e foros de discussione.
  • S’impitat  pro s’arvìchiviatzione cloud, permitende, pro nàrrere, sa creatzione  de nodos geográficos diferentes chi sunt bonos a aguantare sa ruta de cale si siat servidore.
  • Si impitat pro aprontare unu sistema ùnicu, seguru e immutàbile chi agiuet a pònnere unu remèdiu a sa  sustitutzione de sas identidades digitales.

 

Leave a comment

Send a Comment

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *