S’IA est in arriscu mannu. No, non semus faeddende de s’intelligèntzia artifitziale; semus faeddende de s’Internet Archive: una «libreria no-profit cun milliones de libros, pelìculas, aplicativos, mùsica, sitos web, e àteru».
Patrimòniu universale a s’indonu de cultura in lìnia, fundada in su 1996 in San Francisco dae su libraju digitale, ativista e ingegneri informàticu Brewster Kahle, custa minera de connoschèntzia cun atzessu lìberu, aberta e difusa, la sunt assachiende e semus in perìgulu de la perdere.
Bator editores americanos (Penguin Random House, Hachette, HarperCollins e John Wiley & Sons) aiant aviadu unu protzedimentu legale e a sa biblioteca digitale nche l’ant giuta a sas àulas giuditziàrias de New York: violatzione de copyright, narant sos cuerelantes. Ma pro cumprendere mègius s’istòria, tocat de torrare a su 2020, cando su mundu intreu fiat in barantinu pro more de su Covid e sos logos de cultura serreint.
Tando Internet Archive avieit unu programma denominadu “National Emergency Library”: prus de unu millione de libros digitalizados chi sos letores podiant fruire sena prenotatzione o isetu perunu. Òviu, sos libros fiant imprestados cun una durada de 2 chidas e cun sa proibitzione de los torrare a distribuire. Ma a sos bator gigantes de s’editoria custu no l’interessaiat e s’archìviu libràriu, mancari movende dae intentos nòbiles, s’est agatadu in dae in antis de sos giùighes.
Pro parte sua, Internet Archive (difesa dae s’Electronic Frontier Foundation) sustenet de no àere violadu copyright perunu: s’imprèstidu digitale est che a s’imprèstidu fìsicu e movet dae su “fair use”, est a nàrrere una norma de deretu nàschida in sos Istados Unidos chi permitit – in carchi casu e cunforma a unas cantas cunditziones – de impreare in libertade òperas protetas dae su copyright.
In su mese de martzu, su giùighe Koeltl daiat resone a sos gigantes de s’editoria. Mancari IA pagheit semper sos deretos a sos editores e mancari su prèstidu fiat regulamentadu dae cànones pretzisos.
«Amus a sighire a gherrare pro su deretu de sas bibliotecas de tènnere, imprestare e conservare libros e amus a fàghere apellu contra a sa sentèntzia», aiant naradu dae Internet Archive.
Sa detzisione chi at a pigare su giùighe at a àere unu grandu impatu pro su chi pertocat s’atzessu a sas resursas digitales e custu diat pòdere àere cunsighèntzias peri su mundu.
In casu de derrota de sa càusa legale, a dolu mannu, b’at perìgulu chi s’IA intrea diat pòdere serrare e cun issa sa Wayback Machine, unu servìtziu gratùitu chi permitit de bìdere pàginas web non prus in lìnia.
Una derrota pro s’umanidade intrea e pro sas batallas contra a sa cultura elitària.
Gianfranca Orunesu
(Immàgine: Archive.org)
Leave a comment